Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
Falgars d’en Bas
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), prop de la vora oriental de l’altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra.
L’altiplà és limitat, al nord, per l’acinglerada serra de Llancers, que el separa de lavall de Joanetes i, per l’est, pels cingles de Falgars , que dominen la plana d’enBas L’església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al s XVI Formà part de l’antic terme de Joanetes
Sant Esteve d’en Bas
Sant Esteve d’en Bas
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Murrià.
L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del s XII consagrada el 1119, com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del s XV Possiblement estigué emmurallat El lloc és esmentat ja el 904 fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll, i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i als segles XII i XIII fou centre d’una batllia Formà municipi independent fins el 1968, que fou unit als de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas Dins l’antic terme s’aixecava l’antic castell dels vescomtes, elCastelló d’en…
Castelló d’en Bas
Castell
Antic Castell situat a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel (945 m alt.), contrafort meridional del Puigsacalm, encinglerat damunt la plana d’en Bas, dins el municipi de la Vall d’En Bas (Garrotxa).
Esmentat ja a mitjan s XI, fou l’origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis En resten escassos vestigis en canvi, se'n conserva l’església com a santuari Sant Miquel de Castelló
Sant Privat d’en Bas

Sant Privat d’en Bas
© Fototeca.cat
Poble
Poble (542 m alt.) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’esquerra del Gurni, a l’inici del sector muntanyós, centrat per l’església parroquial de Sant Privat, de tres naus, molt refeta al segle XVIII, que només conserva algun capitell del primitiu edifici romànic.
El 1017 fou cedida a la collegiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’EnBas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de laValld’EnBas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat L’antic terme comprenia, a més, el…
els Hostalets d’en Bas

Vista del poble dels Hostalets d’en Bas
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’esquerra del Fluvià, a l’antic camí d’Olot a Vic, al S del nucli de Sant Esteve, de l’església parroquial del qual depèn la de Santa Maria, construïda al segle XVIII.
Sant Quintí d’en Bas
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Esteve d’en Bas, a l’esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Joanetes, de la parròquia del qual passà a dependre.
És esmentada ja el 998 com a possessió de l’església de Sant Genís de Besalú
vescomtat de Bas

Vescomtes de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155, Agalbursa, que…
Club Ciclista Bas

Participants a la marxa cicloturística Terra de Remences, organitzada pel Club Ciclista Bas
Club Ciclista Bas
Ciclisme
Club de ciclisme de Sant Esteve d’en Bas.
Fundat l’any 1980, començà organitzant la Pujada al Santuari de la Salut 1981-86 També organitza la Marxa dels Volcans, algunes curses de la Copa Gironina de BTT i, des del 1991, la Festa del Pedal de laVall L’any 1998 organitzà la primera edició de la marxa cicloturista Terra de Remences, la més multitudinària de Catalunya, que el 2009 reuní més de 2800 participants
coll de Bas
Collada
Coll dels municipis de Sant Feliu de Pallerols i la Vall d’en Bas (Garrotxa).
vall d’Hostoles

Aspecte de la vall d'Hostoles
© Fototeca.cat
Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.
Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la…