Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
tetraqueni
Botànica
Fruit format per quatre mericarps que recorden aquenis i procedent d’un ovari bicarpel·lar, típic de les labiades i les boraginàcies.
bilabiat | bilabiada
Botànica
Dit del calze o de la corol·la que es divideixen formant dos llavis separats, com és el cas en moltes labiades.
alfàbrega
alfàbrega
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, molt olorosa, de fulles enteres, de color verd rogenc, ovals i lleugerament dentades.
Les flors són petites, blanques o rosades, agrupades per pisos a l’extrem de la tija Originària de l’Índia, és cultivada des de l’antigor com a ornamental, sovint en tests i padellassos, a la regió mediterrània Es propaga per llavors, sembrades sota vidre a començament de la primavera L’alfàbrega és molt apreciada com a condiment, i especialment com a ingredient per a l’elaboració de salses pesto Hom la cultiva, també, per tal d’extreure'n olis essencials 200-500 g per 100 kg de planta
alfàbrega borda
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les labiades, força olorosa, de fulles ovades, petites i serrulades, i flors purpúries.
herba d’olives
Herba d’olives
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les labiades, alta de 10 a 50 cm, de fulles obovades petites i de flors blanques.
Creix en llocs àrids i calcaris del País Valencià, Múrcia i Andalusia, d’on és endèmica És emprada per a adobar olives
arangí bord
Botànica
Petita liana, de la família de les labiades, de fulles oposades, ovades i dentades, verdes tot l’any; tija prismàtica i flors blanquinoses.
De distribució mediterrània meridional, viu a la màquia baleàrica
clusa
Botànica
Fruit sec, monosperm o polisperm, procedent de la constricció longitudinal dels carpels d’un gineceu sincàrpic, com el de les labiades i boraginàcies.
salvió blener
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 20 a 60 cm d’alçària, enterament blanquinosa, amb fulles lanceolades enteres i amb flors grogues.
Creix en llocs pedregosos calcaris i secs del sud-oest d’Europa
bergamota
Botànica
Planta perenne, de la família de les labiades, de tija quadrada amb estries profundes, que presenta fulles lanceolades, de vores dentades i lleugerament piloses.
Les flors són blanques o rosades, neixen dels verticils a l’extrem de la tija i tenen bràctees verdes i pètals llargs Es propaga per esqueixos i llavors Les fulles fresques, esmicolades, s’usen per a aromatitzar amanides
angelins
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tija ajaguda, amb fulles arrodonides i peludes i flors purpúries i blanquinoses disposades en glomèruls.
Viu a les pastures seques de les muntanyes calcàries, principalment al Pirineu i a les contrades veïnes