Resultats de la cerca

Conreà una pintura social dins el naturalisme del s XIX, com a l’obra Serventa vella , i també una pintura simbolista, de tipus idealista, com el Rierol , dedicat a Beethoven Koninklijke Musea voor Schone Kunsten van België

Entre les seves obres destaquen Les étapes de la philosophie mathématique 1913, L’expérience humaine et la causalité physique 1922, Le progrès de la conscience dans la philosophie occidentale 1927 i De la connaissance de soi 1931 Manifestà un intellectualisme criticista i matemàtic, ampliat, però, per una anàlisi de les condicions de l’esperit, que el portà a definir la realitat espiritual com a realitat creadora, en un intent de superació de les implicacions que comporten tant l’espiritualisme acrític com l’empirisme o el positivisme

Professor a la Universitat de París 1928, passà als EUA, on fou professor a Harvard i Colúmbia Treballà en mecànica estadística, paramagnetisme, propagació d’ones i especialment en l’estudi de l’estructura de les bandes d’energia en els sòlids

Fou organista de Saint Vincent de Paul a París Compongué per a orgue Heures mystiques 100 peces, Suite gothique, Fantaisie dialoguée amb orquestra i altres obres És autor, també, d’una Symphonie en fa , de Variations symphoniques violoncel i orquestra, de música de cambra, d’una Rhapsodie carnavalesque piano a 4 mans, etc

D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer moment, d’…

Convertit al catolicisme, les seves obres estimularen el catolicisme literari francès del principi de segle Contribuí a la conversió de Jacques i Raïssa Maritain Apocalíptic, polèmic i moralista, cal destacar els seus llibres Le désespéré 1889, Le salut par les juifs 1892, Le sang du pauvre 1897, La femme pauvre 1897, Jeanne d’Arc et l’Allemagne 1915, els vuit volums del Journal 1898-1917 i el seu extens epistolari

És autor d' Essai sur l’ancienne organisation municipale de Perpignan 1859 i d’estudis històrics sobre Tolosa 1874, 1887

Escriví novelles realistes, ambientades entre els pagesos del Carcí Le Bouscassié 1869, Les Va-nu-pieds 1873, La fête votive de Saint-Bartholomée porte-glaive 1872, etc, que aconseguiren un notable èxit de públic