Resultats de la cerca
Es mostren 511 resultats
lirisme
Música
En un sentit estricte, i només en música, terme que fa referència a la intensitat emotiva d’una obra musical considerada com a traducció (expressió o imitació) de la intimitat afectiva d’un individu.
L’origen de la paraula lliga el seu significat amb la poesia antiga destinada a ser cantada o acompanyada, la poesia lírica del grec lyra , instrument de corda Segons el que en digué la teoria grega de la poesia, el sentit d’aquest afegit musical era aprofitar l’extraordinari poder d’impressió de la música per a reforçar el propi poder d’afecció de la paraula cantar, musicar el text, era fer més patètic el poema El que s’anomenà ’òpera', ’teatre líric', ' drame lyrique ', etc nasqué -enfront del moralisme ascètic propi de la música eclesiàstica- com el projecte de redescobrir el secret del…
spinto
Música
Malgrat el seu significat ('empès'), és un terme que no té connotacions pejoratives i s’utilitza bàsicament en les categories vocals de tenor i soprano fent referència a aquelles veus líriques amb una especial capacitat de projecció i de força en determinats clímaxs dramàtics.
En el tenor, el terme spinto indica un tipus de veu més dramàtica que la del líric però sense arribar als extrems de la veu de tenor heroic Dins aquesta categoria vocal de tenor líric spinto es troben papers com Ernani, Don Alvaro en La forza del destino de G Verdi, Dick Johnson en La fanciulla del West de G Puccini i el Chénier d’U Giordano Pel que fa al repertori de soprano d’aquesta categoria, s’hi poden incloure les Leonores de La forza del destino i d' Il trovatore , Amelia d' Un ballo in maschera , Aïda G Verdi, Madama Butterfly G Puccini i la Keiserin de Die Frau ohne Schatten 'La dona…
Edgar Papu
Literatura
Historiador i crític literari romanès.
Professor a la Universitat de Bucarest, els seus estudis, que emmarquen la història literària romanesa en la tradició occidental, tingueren una gran repercussió Entre d’altres, és autor d' Arta si imagine ‘Art i imatge’, 1939, Solujiile artei ci culturii ‘Les solucions de l’art i la cultura’, 1943, Evolusia si formele genului liric ‘Evolució i formes del gènere líric’, 1968, Poezia lui Eminescu ‘La poesia d’Eminescu’, 1971 i Din clasici nostri ‘Dels nostres clàssics’, 1977, Barocul ca tip de existenja ‘El barroc com a tipus d’existència’, 1977, Existenja romanticä ‘L’existència…
romança
Música
Composició musical, generalment de caràcter instrumental, d’un elevat to líric.
Són conegudes les romances de Beethoven per a violí i orquestra opus 40 i 50
romança
Música
Cançó estròfica breu, de caràcter líric, pròpia de la música francesa.
Aparegué al s XVIII
drama litúrgic
Música
Representació cantada que constitueix el precedent més llunyà del drama líric.
Es tracta d’obres de caràcter sacre, que s’agrupen especialment al voltant de les dues celebracions més importants del calendari litúrgic el Nadal i la Pasqua Entre els primers centres de difusió destaquen els monestirs francesos de Sant Marçal de Llemotges i de Fleury A la Península Ibèrica el drama litúrgic es conreà sobretot a Catalunya, a causa de la implantació primerenca del ritu romà arran de la fundació de la Marca Hispànica Llevat d’alguns casos, se’n mantingueren vives diverses manifestacions fins que el concili de Trento les prohibí La primera representació litúrgica de què es té…
Urbà Fando i Rais
Música
Compositor, director i organista.
Inicià els estudis a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona i continuà els estudis de piano i d’orgue al Conservatori de Música del Liceu Fou director dels cors del Gran Teatre del Liceu i també dirigí petites companyies itinerants de sarsuela i opereta Força apreciat en el seu temps, participà en la creació del teatre líric català Entre els seus primers èxits hi ha L’illa tranquilla i El príncep del Congo 1894, que prenien com a referència obres del repertori líric El 1895 inicià una carrera prometedora a les temporades del teatre Jardí Espanyol L’obra més coneguda fou, sens…
,
En quarantena
Literatura catalana
Llibre de poemes de Narcís Comadira (1990).
Desenvolupament enciclopèdic El títol de l’obra situa el lector en el marc temporal dels quaranta anys i escaig del jo líric, en un moment de pas i de balanços l’edat en què també ho havia fet Petrarca en el seu Cançoner , que constitueix una suspensió provisional de tota decisió en quarantena per examinar illusions passades i possibles camins presents i futurs El llibre es divideix en dues parts asimètriques, caracteritzades per l’absència de puntuació la primera I, amb vint-i-sis poemes de forma i mètrica molt variades incloent-hi un poema en italià i un altre en prosa, i la segona II,…
Josep Munteis i Bracons
Literatura catalana
Poeta.
Fou regidor per Acció Catalana Líric menor dins l’escola noucentista, publicà La quietud del pendís 1926 i A la vora del camí 1923
Francesc Salvador i Heras
Literatura catalana
Poeta.
Líric simbolista i popularitzant, publicà Vallgorguina 1947, Mòduls 1950 i Suma d’aurores 1963 El 1959 contribuí a difondre en una campanya la figura de Salvat-Papasseit