Resultats de la cerca

Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974

Format a Sant Carles Obrí taller d’estampació litogràfica el 1829 Traslladat a València 1839, fou condecorat per les seves acurades produccions el 1845 i el 1850, i el 1851 exposà en un certamen internacional a Londres S'especialitzà en països de ventalls, làmines religioses —sovint en colors— i auques, a part tota mena d’impresos Una ambiciosa estampació del pla de València li valgué el títol de litògraf oficial de l’ajuntament Continuaren l’obrador els seus fills Eleuteri-Godofred, Alexandra, Matilde i sobretot Isabel Pascual-Abad i Francés , pintora, que concorregué a exposicions

Començà dedicant-se a la pintura, però fou en el camp del dibuix i la litografia on trobà, finalment, la seva forma d’expressió Bé que no fou un testimoni ocular de les campanyes napoleòniques, en donà composicions molt exactes També féu nombroses litografies en els seus molts viatges

Fou pintor de la cort de Maximilià de Baviera i membre de l’Acadèmia de Munic i de Berlín Pintà amb preferència arquitectures, sobretot de Munic i de diferents indrets dels Països Baixos, Anglaterra, França i Itàlia, algunes de les quals reproduí en gravat i d’altres en litografia Cal destacar Ruïna al costat del mar, Catedral d’Orvieto, Vella abadia de Rouen i Carrer de la Residència

Fou el novè membre del Grup dels Vuit Ash Can School i n’esdevingué el més important Conreà un expressionisme realista i violent, derivat de les pintures negres de Goya i basat sovint en temes de boxa, antiga afecció seva Both members of this Club , 1909 Washington National Gallery of Art L’ Armory Show 1913 el feu evolucionar devers un estil de base geomètrica més líric i colorista

Amb Maurice Denis, Édouard Vuillard, Paul Sérusier i d’altres pintors, el 1889 constituí el grup dels nabís El 1896 féu la seva primera exposició individual La seva pintura d’aquests primers anys fou influïda per Gauguin i per les estampes japoneses El 1910 descobrí la llum de Provença, on s’establí Excellent illustrador de llibres, féu litografies per a Parallèlement , de Verlaine, Daphnis et Chloé , de Longus, i per a obres d’Octave Mirbeau, André Gide, etc A més de les natures mortes, la seva temàtica són els interiors, en els quals una finestra o una porta permeten de veure un jardí o un…

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa A quinze anys collaborà al Journal pour rire de Philipon Illustrà diverses obres Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin 1854, Gargantua de Rabelais 1850-1873, Contes drolatiques de Balzac 1855, Mascarada…

Treballà com a aprenent en una impremta fins el 1864 que s’incorporà com a gerent a un taller d’impremta, on adquirí coneixements tècnics que li serien de gran utilitat El 1868 s’uní als germans Espasa en la societat editorial Casa Editorial Espasa , de la impremta de la qual fou director i que dotà d’una moderna maquinària L’any 1881 l’empresa es dissolgué i, amb el seu cunyat Josep Espasa i Anguera i el litògraf Magí Pujadas fundà l’editorial Espasa i Companyia, que fou clausurada el 1897 El 1898, ja separat d’Espasa, fundà Salvat i Fill, embrió de l' editorial Salvat , amb seu a Barcelona…

Es formà amb el seu pare, notable gravador litògraf, i a Llotja Director artístic de l’editorial Seix i Barral, des del 1929 s’especialitzà en el disseny de cartells per a un gran nombre d’entitats, tant públiques com privades El 1947 fundà Filograf RGM , Institut d’Art Gràfic, i el 1954 l’editorial PEN Treballà, fonamentalment, en el camp de l’imprès de qualitat i les seves creacions, a mig camí entre l’imprès romàntic i la nova tipografia, el feren un pont entre la tradició tipogràfica noucentista i els nous corrents racionalistes Dissenyà diferents alfabets, entre ells el Gaudí, guardonat…