Resultats de la cerca
Es mostren 880 resultats
desembocadura
Geologia
Lloc on es barregen dues masses d’aigua.
Com que aquestes masses són sempre dinàmiques, a les desembocadures s’originen fenòmens geològics molt variats, com ara deltes, dics detrítics, estuaris, ries o cordons litorals Alguns d’aquests fenòmens són originats per moviments epirogenètics, mentre que d’altres depenen de la velocitat i càrrega dels corrents d’aigua La potència erosiva més gran d’un afluent provoca canvis en el perfil del riu principal en alguns casos els corrents marins són prou forts per a obturar la desembocadura d’alguns rius i obliguen a formar cordons litorals
estany
Vista de l’estany d’Ivars i Vila-sana
© Xevi Varela
Geografia
Massa d’aigua d’extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.
Els estanys poden ésser naturals o artificials, però sempre més petits que un llac Els estanys tendeixen a desaparèixer, per dues raons principals d’una banda, per la manca de pluja, i de l’altra, per causa de la sedimentació els artificials són emprats en certs països com a reserves locals de pesca, però aquesta forma particular d’activitat econòmica fou emprada particularment durant l’edat mitjana Les causes que originen els estanys naturals són diverses, i en varien les formes segons el tipus de relleu litorals, endorreics, tectònics, glacials, deltaics, etc Els estanys …
litoral
Hidrografia
Franja de terreny en contacte entre la terra i la mar.
És una superfície complexa que comprèn un espai entre el nivell de la marea alta i el de la baixa, una zona litoral superior a la vora de la marea alta, però sota l’acció directa de l’aigua de la mar, i, finalment una part sempre submergida, sotmesa constantment a les accions erosives de les onades El litoral és dinàmic, tant per la constant erosió a què és sotmès com per les també constants regressions i transgressions marines que es succeeixen N'hi ha dos tipus els litorals d’acumulació, baixos i formats pels productes sedimentats de l’erosió marina —com les platges i els…
almescat
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les geraniàcies, de fulles pinnatisectes i flors purpúries, que desprèn una olor semblant a la del mesc.
Ruderal, de les comarques litorals
algueró
Botànica
Planta fanerògama herbàcia, de la família de les potamogetonàcies, de fulles linears i flors masculines i femenines agrupades en un espàdix pla.
Viu als fons marins litorals
cirialera
Botànica
Petit arbust, de la família de les quenopodiàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, gairebé sense fulles, amb tiges llenyoses, dretes, de branques verdes i sucoses, dividides en articles, i de flors molt petites, disposades en grups de tres dins una concavitat, a les juntures dels articles.
Creix en terrenys salins litorals
jonca marítima
Botànica
Planta de la família de les ciperàcies, de 50 a 100 cm alt, de tiges trígones, de fulles allargades i de flors en espigues oblongues, fasciculades i de color marró.
Es fa a les vores de les llacunes litorals
corretjola marina
Botànica
Planta herbàcia prostrada, de la família de les convolvulàcies, de fulles engruixudes, arrodonides o reniformes, d’un verd lluent, glabres, i de flors campanulades de color de rosa.
Viu a les platges i a les dunes litorals
campanulària
Zoologia
Gènere de cnidaris de l’ordre dels hidroïdeus que viuen en colònies ramificades, amb els pòlips en forma de campana.
Són freqüents a les zones litorals de diversos mars
bleda borda
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies, generalment perenne, de tiges ajagudes i esteses radialment, de 30 a 80 cm, fulles lleugerament carnoses i flors agrupades en panícula de glomèruls.
Viu espontània als terrenys salabrosos litorals i de l’interior