Resultats de la cerca

A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma quadrada N’encunyaren els…

Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA…

Una tradició la fa filla de Rea, mentre d’altres la fan descendent seva més llunyana Tingué amors clandestins —hom admet generalment que fou amant de Mart—, i en evidenciar-se el seu embaràs fou empresonada Alliberada de la mort immediata gràcies a la intervenció de la seva cosina Anto, fou morta després del part o alliberada pels seus propis fills, segons les tradicions

Fill d’Ocrísia, noble romana esclava de la muller de Tarquini Prisc, aquest el prengué com a gendre i successor seu en el tron La tradició antiga li atribueix la constitució serviana una constitució popular en la qual potser s’inspirà la legislació republicana, la reforma de l’exèrcit sobre bases centuriades o centúries , la divisió de la ciutat en tribus territorials amb l’ampliació de les muralles muralles servianes , etc Morí assassinat pel seu gendre Luci Tarquini, el futur rei Tarquini el Superb

Segons una llegenda francogermànica del temps de Carlemany Conversio Afrae , moriren amb ella altres dones que sembla que practicaven la prostitució, les quals, segons la llegenda, havien estat convertides per un bisbe Narcís, el qual després hauria vingut i sofert el martiri a Girona La llegenda germànica ja era coneguda a Girona cap a l’any 1000 El bisbe Oliba de Vic predicà un sermó en honor d’aquest suposat Narcís de Girona el dia de la festa de santa Afra 5 d’agost vers el 1042 Prop de Girona, dins el terme municipal de Sant Gregori, hi ha un santuari dedicat a santa Afra

El nom d’aquest monarca procedia del fet que hom el suposava, alhora, sacerdot Cap a la fi del s XIV, gràcies a les relacions de missioners, hom pogué precisar que la llegenda tenia un fonament remot en l’existència del regne cristià d' Etiòpia , anomenat sovint des d’aleshores terra del Preste Joan Als Països Catalans, per les nombroses relacions comercials amb la Mediterrània Oriental, la llegenda adquirí una força notable i ja Ramon Llull afirmà que calia que els cristians europeus units alliberessin el Preste Joan dels infidels que l’amenaçaven Posteriorment,…

Es relaciona un conjunt de llegendes romanes, sobretot etiològiques i topogràfiques, la més coneguda de les quals és la de la lluita d’Hèrcules amb Cacus Una antiga llegenda d’origen erudit atribueix el nom i la fundació de Barcelona a Hèrcules Aquest, havent anat a la península Ibèrica en el curs dels seus famosos treballs, rebé la darrera de les nou barques que estaven al seu servei a la platja de la futura capital catalana, i de la denominació de la novena barca barca nona en pot procedir el nom El remot embrió d’aquesta llegenda sembla trobar-se en Justí…

Texts tardans parlen de la seva participació en la victòria d’Aeci sobre Àtila Camps Catalàunics, 451, però hom dubta de la seva mateixa existència històrica La llegenda suposa que la seva mare fou fecundada, mentre es banyava, per un monstre marí Segons una altra llegenda, que només figura en texts catalans, fou de raça negra, els seus fills entre els quals el seu successor Khilderic de color mesclat i posteriorment blancs

Vida i obra Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels designats del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els…