Resultats de la cerca

Es destacà sobretot pel conreu dels paisatges històrics Residí uns quants anys a Itàlia, on amplià la seva formació També viatjà per Egipte, l’Orient Mitjà i alguns països europeus Escriví un tractat sobre els Éléments de perspective pratique à l’usage des artistes 1800 Bona part de la seva obra és al Musée du Louvre, de París

Juntament amb Claude de Vic, és autor d’una Histoire générale de Languedoc 1730-45, en 5 volums En successives edicions, augmentades per l’aportació d’altres historiadors, l’obra ha arribat a 16 volums 1872-1904

Fill del pintor Gilbert de Séverac, començà estudis musicals a Tolosa, al Llenguadoc, i els prosseguí al conservatori de París 1893-96 i a la Schola Cantorum 1897-1907, on fou deixeble de Blanca Selva i Isaac Albéniz Des del 1909 residí a Ceret, on, juntament amb Manolo Hugué, fou un dels principals impulsors de l’escola de Ceret La seva producció pianística és extremament refinada i subtil Les obres més notables són Le chant de la terre 1900, Cerdanya 1910-11, suite de cinc fragments sobre un mateix tema musical, En vacances 1912-21 foren estrenades per Ricard Viñes i Blanca Selva També…

Formà part del grup primerenc de Lamennais Des del 1835 fins a la seva mort fou vicari general de Nimes, on promogué la renovació de l’ensenyament catòlic membre del consell superior d’instrucció pública, fou destituït el 1853 per la seva actitud davant el nou emperador, Napoleó III Fundà les congregacions religioses dels agustins i les oblates de l’Assumpció Promotor de diverses revistes, el 1878 intervingué en la fundació de la mensual La Croix , que més tard esdevingué diari Dedicà també una atenció especial tant als protestants de Nimes com als ortodoxos i creà per a ells seminaris de…

Benedictí de la congregació francesa de Saint-Maur, és autor, amb Joseph Vaissete, de la valuosa Histoire de Languedoc , en la qual treballava des del 1715 Només pogué treballar en els dos primers volums, publicats el 1730 i el 1733

Sacerdot de l’Oratori, fou alumne de Louis Duchesne i des del 1918 fins al 1956 professor a la Universitat d’Estrasburg Són d’especial importància les seves edicions dels Ordines romani i del Pontifical Romà per a entendre l’evolució de la litúrgia des del segle VI fins al XV

Cal esmentar-ne el Thalamus parvus de Montpeller, el cronicó del cartulari de Ramon el Jove de Tolosa, el cronicó llatí de Sant Serni, també de Tolosa, el de Sant Pau de Narbona, i també el Cronicó Dertusense I , escrit en occità, que arriba fins a l’any 1323 Tots són palesament influïts, potser a favor de l’accés de Pere I a la senyoria de Montpeller 1204, pels cronicons catalans, principalment els de la família dels barcinonenses del tipus del de Skokloster, alhora que ells influeixen en alguns annals catalans a partir de la segona meitat del s XIII Un cronicó perpinyanès, encapçalat per la…

Fou un dels capdavanters del cinema francès Bon coneixedor del seu ofici, treballà com a realitzador a la casa Gaumont Després d’haver realitzat films còmics i històrics, començà la sèrie La vie telle qu'elle est 1911-13, que obtingué un gran èxit, superat pels films seriats Fantomas 1913-14, Les vampires 1915 i Judex 1916-18

Des del punt de vista estrictament lingüístic és un dialecte parlat als antics territoris del regne de Provença, del Comtat Venaissí i del comtat de Niça Es divideix en cinc grups el rodanià , parla base de la llengua mistraliana Avinyó, Arle, la Camarga, Nimes, etc el marítim costa mediterrània, de Marsella a Antíbol el baix alpí part sud dels Baixos Alps fins a Apt, a Valclusa el central , que fa d’unió entre els tres grups precedents, i el niçard , parlat a l’antic comtat de Niça Es distingeix del llenguadocià per sis trets essencials manteniment de n pan presència de…

Fou conservador del museu Victor Hugo 1913-33 i del Petit Palais 1933-43, de París Autor de biografies d’artistes Daumier 1913, Delacroix 1926, etc, de novelles, com Cantegril 1921, d’ambient llenguadocià convertida en òpera per Roser-Ducasse, l’any 1931, i de l’assaig Mes Pyrénées 1933