Resultats de la cerca
Es mostren 561 resultats
Armentières
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, vora el riu Leie.
És famosa des de l’edat mitjana per l’artesania del lli, indústria que encara perdura, juntament amb la tèxtil cotonera i la del jute Altres activitats a destacar són la construcció de maquinària, la caldereria i la indústria cervesera a l’àrea circumdant destaca l’agricultura, essent el lli un dels principals conreus
tela
Indústria tèxtil
Estructura feta amb fils entrellaçats que té una llargada i una amplada considerables i un gruix molt petit, especialment la feta amb lli o cànem, preferentment amb lligat de tafetà, de la qual és sinònim tela.
Hom anomena tela a dues cares el teixit compost de dos ordits i una trama tela a dues cares per ordit o d’un ordit i dues trames tela a dues cares per trama Un dels ordits o trames produeix efectes de color o de lligat en una de les cares de la tela, mentre que l’altre ordit o trama, els produeix a l’altra cara Ambdues cares, doncs, poden ésser diferents Hom dóna el nom de tela de batan a la napa La tela de sedàs és el teixit utilitzat en sedassos de molineria, per a fer els motlles d’estampació a la lionesa, etc Pot ésser metàllica amb fils de bronze o coure, de seda natural, amb lligat…
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes…
cretona
Indústria tèxtil
Teixit fet amb fils gruixuts de cotó, lligat de plana i bastant d’empesa, que hom destina generalment a l’estampació.
Originàriament era un teixit blanc de lli, de baixa qualitat
Crema
Ciutat
Ciutat de la província de Cremona, a la Llombardia, Itàlia, situada a la vora dreta del riu Serio.
És un nucli d’indústria tèxtil lli, seda, llana, metallúrgica i mecànica
Horsens
Ciutat
Ciutat de l’amt d’Århus, a Jutlàndia, Dinamarca, situada a la riba del fiord del seu nom.
És un port pesquer i té indústria tèxtil lli, llana i tabac
Casalecchio di Reno
Ciutat
Ciutat de la província de Bolonya, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
La travessa el riu Reno És centre agrícola i industrial indústria tèxtil del lli
Cabrils
Masia
Masia del municipi de Talau (Conflent), situada a 872 m d’altitud, prop d’Orellà, dins de la vall de Cabrils
.
Una llegenda molt popular al Conflent fa el papa sant Lli fill d’aquesta masia