Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
els Nou Barons de la Fama
Denominació catalana dels Neuf Preux, designats així pel poema francès Veux du paon, de Jacques de Longuyon (1313).
Són tres jueus Josuè, David i Judes Macabeu, tres gentils Hèctor, Alexandre i Juli Cèsar i tres cristians el rei Artús, Carlemany i Jofre de Bouillon Sota el suggeriment d’aquests foren imaginats nou barons com a companys del llegendari Otger Cataló, abans del 1431 i probablement després del 1418 Aquests barons foren fets els fundadors dels llinatges de Montcada, Pinós, Mataplana, Cervera, Cervelló, Alemany, Anglesola, Ribelles i Erill La qualificació “de la fama” els fou atribuïda probablement per Gaspar Escolano 1610, quan ja havia estat aplicada als Neuf Preux almenys des del…
vicari
Història
A l’alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior als vescomtes, que tenia per missió la defensa d’un territori adscrit a un castell.
El càrrec, d’origen visigòtic, fou adaptat pels comtes els primers temps de la restauració política de la Catalunya Vella segles IX i X Era concedit pels comtes a fidels seus amb l’obligació de defensar els castells i els territoris que els eren sotmesos és, així, en part, l’antecessor del castlà, però aviat afermaren llur domini en llurs territoris amb l’adquisició d’importants béns territorials i drets senyorials La institució desaparegué al principi del segle XI, quan es formaren els llinatges senyorials per la transmissió hereditària dels béns
Jaume Bendicho
Historiografia catalana
Genealogista.
Treballà al servei del duc de Gandia i fou batlle de les baronies de Murla, Orba i Laguar Marina Alta Dedicà bona part de la seva vida a estudiar llinatges rellevants del País Valencià, especialment de la comarca de l’Alacantí Escriví Fragmentos nuevos de los linajes viejos y nuevos de la ciudad de Alicante , obra força documentada, el manuscrit de la qual es conserva a l’Arxiu Municipal d’Alacant Aquesta obra serví de base al seu germà, Vicent, per a la Crónica de la muy ilustre, noble y leal ciudad de Alicante 1640, editada el 1960
ewe
Etnografia
Individu d’un poble de raça melanoafricana.
Actualment són un milió d’individus que habiten al Togo, a Benín i a Ghana L’activitat econòmica fonamental dels ewes és l’agricultura, practicada àdhuc pels artesans i comerciants, bé que a les zones costaneres la pesca esdevé activitat exclusiva d’una part de la població L’organització es basa en llinatges patrilineals, i la poligàmia es dóna amb una certa freqüència La religió ewe consta d’un ésser suprem i de nombroses divinitats menors relacionades amb els diversos aspectes de la vida quotidiana, a l’entorn de les quals hom organitza la majoria d’actes rituals
Manuel
Llinatge de la baixa edat mitjana castellana, que tingué origen en l’infant Manuel, fill petit de Ferran III de Castella-Lleó i de Beatriu de Suàbia.
El patrimoni familiar dels Manuel tenia el centre a les comarques orientals de Castella la Nova, frontereres amb la corona d’Aragó Alarcón i Villena Tingué la màxima vitalitat a la segona meitat del s XIV, amb Joana Manuel Joana II de Biscaia , en la qual, a més del ric patrimoni de la seva família paterna, revertiren, per part de la seva mare, els antics i poderosos llinatges de Lara i de Biscaia Una branca collateral del llinatge, que descendia de Sanç Manuel, fill de l’infant Manuel, ostentà el títol de comte de Carrión i d' adelantado del regne de Múrcia
ric home
Història
Al regne d’Aragó, durant l’edat mitjana, títol donat als senyors que constituïen la més alta noblesa per ésser d’il·lustre llinatge; corresponien als magnats catalans
.
Successors dels conqueridors, eren els anomenats dotze llinatges de rics homes de natura Cornell, Luna, Azagra, Urrea, Alagó, Romeu, Foces, Lizana, Entença, etc Res no podia fer el rei sense llur consell Capitans dels cavallers i de més gent que els seguien —portaven, per això, penó i caldera—, es repartien les noves terres conquerides i les donaven als vassalls seguidors, que les rebien en vassallatge Amb el temps tendiren, però, a deixar estats i heretats als fills com a patrimoni i es quedaren només les rendes feudals i d’honor, però perderen les prerrogatives de poder i…
Manuel Beguer i Pinyol
Historiografia catalana
Historiador i cronista oficial de la ciutat de Tortosa.
Membre de la Real Academia de la Historia 1955, de la de Bellas Artes de San Fernando 1959 i de la de Bones Lletres de Barcelona 1946, fou impulsor de la cultura tortosina durant la postguerra El 1948 veié impreses dues obres seves El Real Monasterio de Santa María de la Rápita, de la sagrada y soberana milicia hospitalaria de San Juan de Jerusalén orden de Malta Monografía histórica i El Valle de Cardó Monografía histórica reeditada en facsímil l’any 2000 Collaborà amb la premsa local, i els seus articles apareguts en La Zuda 1926-33 foren compilats en el llibre Llinatges…
Josep Gramunt i Subiela
Historiografia
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, genealogista i bibliòfil.
Fou notari a Tarragona i a Barcelona i membre de la Societat Arqueològica Tarraconense, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Academia de la Historia de Madrid Reuní una notable biblioteca sobre Tarragona i de llibres d’edició tarragonina, Poblet i Santes Creus, i patrocinà, com a fundador i com a director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata, l’edició d’obres d’història i de genealogia catalanes Entre les seves publicacions sobresurten Els llinatges catalans a Sicília 1931, La conquesta de Sicília segons la Divina Comèdia i les cròniques catalanes…
cabdillatge
Antropologia
Nom donat a la forma menys complexa de sistema polític centralitzat sota el lideratge d’un cabdill, generalment associada a cultures amb una base de subsistència en l’agricultura extensiva o la pesca intensiva.
Amb una densitat de població més alta que en tribus i bandes, es caracteritza per la jerarquització dels individus i els llinatges L’organització social és estratificada en rangs amb rols socials i professionals especialitzats Alhora, els vincles de parentiu delimiten les diferències i les distàncies entre els rangs El poder es transmet a través d’un llinatge dominant i es conserva mitjançant la redistribució centralitzada dels béns per part d’un cap carismàtic, el qual controla els béns i els aliments que els seus seguidors són obligats a donar-li i, al seu torn, els distribueix…
ianomami
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amazònia, que ocupa l’àrea compresa entre l’estat brasiler de Roraima i Veneçuela.
Els ianomamo habiten a les planes interfluvials del bosc tropical en poblats d’entre una cinquantena i alguns centenars d’individus Basen la subsistència en la cacera, la recollecció i una horticultura molt primitiva S'organitzen en llinatges patrilineals que determinen l’adscripció territorial, les aliances, els intercanvis matrimonials i el cabdillatge És habitual la poligínia Les guerres intertribals provoquen la quarta part de les defuncions dels homes adults i són motivades per la possessió de les dones, activitat esperonada per la pràctica de l’infanticidi femení El 1995…