Resultats de la cerca

Conegut amb el pseudònim de Silvestre d’Edeta Format a l’Escola de Mestres Fusters de València i a la de Sant Carles, on fou auxiliar d’escultura des del 1956, i catedràtic de talla escultòrica des del 1961 Obtingué diversos premis a Madrid Salón de Otoño, Sevilla, Palma, València premi Senyera i Granada, entre d’altres Des del 1971 fou acadèmic de Sant Carles La seva obra monumental, formant part de l’urbanisme, es pot trobar a Barcelona, València, Llíria i Gandia

És probable que fos també el nom de la ciutat ibèrica que hi hagué al turó de Sant Miquel de Llíria

L’agricultura és la base econòmica l’expansió del regadiu ha eliminat els conreus tradicionals de secà trilogia mediterrània gràcies a l’aigua derivada del Túria a través de séquies controlades per una comunitat de regants Els conreus més estesos són el de tarongers, cebes i cereals blat de moro i blat La terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa Hi ha una cooperativa agrícola Hom cria bestiar porcí i també hi ha avicultura La població, que del 1900 al 1930 havia minvat, ha augmentat des d’aleshores, especialment del 1960 al 1965 El poble 1 979 h 2006, benissaners…

Hom construí només la línia fins a Llíria 1890, que el 1942 fou incorporada a la RENFE

Des del segle XIX s’hi construïren cases d’estiu fou promogut per l’escriptor Vicent Miquel i Carceller al tombant del segle XIX adquirí impuls amb la installació d’un baixador del ferrocarril de València a Llíria Ha esdevingut un dels més importants centres residencials i d’estiueig de la ciutat de València

La geografia Cap de comarca, Llíria Situada a la conca mitjana del Túria, entre les serralades interiors serralada de Portaceli, amb els Rebalsadors, 798 m, al NE, i les Ombries, 881 m, al NW i una de les planes constaneres del País Valencià l’Horta de València pel S i per l’W, els límits amb la Foia de Bunyol i els Serrans marquen el canvi lingüístic al castellà És drenada pel barranc de Carraixet i els seus diversos emissaris aquesta darrera conca és gairebé tota inclosa, en el seu curs alt i mitjà, dins la comarca El Camp comprèn tres unitats bastant diferenciades els pobles castell…

Inicià la seva carrera com a autor teatral amb obres com Nelet el d’Alboraia 1893 i Salir del paso 1891 Se n'anà jove a Madrid, on figurà en les redaccions de Diario Universal , Informaciones , La Tribuna i altres periòdics, i estrenà nombroses peces teatrals Oro y sangre, La tentación, La del alba sería, Sin vocación, Alegría i Me gustan todas

Estudià amb Àngel Mingote, Andreu Isasi i Miquel Asensi És l’autor de música religiosa més representatiu dels franciscans del s XX Fou mestre de cor del teologat franciscà de Terol i, a Madrid, organista de San Francisco el Grande i professor de l’Escuela Superior de Música Sagrada Collaborador assidu del Tesoro Sacro Musical , publicà Acompañamiento gregoriano 1959 i altres obres, com nou misses, un Tríptico Avemariano , una collecció de cants populars valencians i un Capricho sinfónico , que li estrenà 1943 l’Orquestra Simfònica de València

Format a les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Joaquim Sorolla Anà pensionat a París 1924 Professor a San Fernando des del 1930 Fou becat per la Fundació March 1960 per a fer estudis d’art a Itàlia Conreà un realisme dins la tradició lluminista Té obres a museus de Madrid i de València Publicà obres didacticoartístiques i estudis sobre pintura hellenística romana i Caravaggio, així com una crònica personal del seu mestre

Ha participat diversos cops en els Campionats del Món de Motociclisme en les categories de 125 cc i 250 cc Des del seu primer Gran Premi, el 2000, ha aconseguit vuit victòries i 26 podis En 125 cc assolí la segona plaça de la classificació del Mundial el 2007 i la tercera el 2006 El 2002 guanyà el Campionat d’Espanya de 250 cc El 2008 participà en una campanya a favor de la matriculació escolar en català de l’entitat Escola Valenciana