Resultats de la cerca
Es mostren 331 resultats
Ambrosius Benson
Pintura
Pintor flamenc d’origen llombard.
Retaules seus han estat considerats obra d’un suposat Maestro de Segovia A més de la temàtica religiosa Adoració dels pastors, Segòvia, conreà el retrat Home, collecció Duveen de Nova York i la pintura de Concerts
Giovanni Battista Moroni

Retrat de Paz Rivola Spini (segle XVI), de Giovanni Battista Moroni (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Pintor llombard, deixeble de Moretto.
Fou un dels precursors més directes de la pintura realista del segle XVII a Llombardia Treballà a Bèrgam, on pintà temes religiosos Coronació de la Mare de Déu , església de la Trinità, Bèrgam i, preferentment, retrats Sala Moroni , Galleria dell’Accademia Carrara, Bèrgam El sastre , National Gallery, Londres, els quals admirà el mateix Ticià per la noblesa de la composició i la fidelitat al model
Alboí
Història
Rei llombard (561-572), fill d’Audoí.
Regnà a l’antiga Nòrica i Pannònia actual Hongria Es casà primer amb Clotsinda, filla petita de Clodoveu, i després amb Rosamunda, filla del gèpida Cunimund, que ell vencé El 568 atacà el nord d’Itàlia i prengué Venècia i Milà El 572, Pavia, després d’un quant temps de resistència, passà a les seves mans, i hi establí la capital del seu regne Poc temps després morí assassinat
reliquiari
reliquiari de fusta de Sant Martí de Puig-reig, decorat amb motius arquitectònics d’estil llombard (s XIII)
© Fototeca.cat
Art
Religió
Cristianisme
Capsa, estoig, de material i forma variats, on hom conserva una relíquia o relíquies.
Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs de vori, com les píxides píxide del Museu de Berlín s IV d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany s XIII conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari s XV, a Camprodon Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers Un exemple gòtic és el del reliquiari de sant…
gal·loitàlic
Lingüística i sociolingüística
Grup dialectal del nord d’Itàlia caracteritzat pel fet de posseir un substrat cèltic comú.
Comprèn els dialectes següents llombard, emilià, piemontès i lígur italià
Gherardo Patecchio
Literatura italiana
Literat italià.
Compongué en dialecte llombard un Splanamento de li proverbi di Salomone , en versos alexandrins, recull de sentències i màximes morals, i una cançó, Noie , on enumera totes les molèsties de la vida
Club Atlètic Bellavista Milan
Futbol
Club de futbol de les Franqueses del Vallès, al barri de Bellavista.
Fundat al desembre del 1972, fou impulsat per l’italià Gianfranco Messaggi Rebé la denominació de Milan a causa del seu fundador, un admirador del club llombard Juga en categories territorials catalanes i la màxima divisió en què ha competit és a preferent territorial Juga al camp municipal
Petrus Comestor
Cristianisme
Teòleg escolàstic.
El nom de Comestor fa referència a la fama que tenia de llegir “menjar” molts llibres Pertanyia a l’escola que adoptà una actitud crítica davant les sentències de Pere Llombard, i la seva obra Scholasticae historia fou considerada durant tota l’edat mitjana com a text clàssic d’història bíblica
Granollers de la Plana
Poble
Poble fortament disseminat del municipi de Gurb (Osona), al sector oriental del terme, a la vora de la carretera de Vic a Manlleu, centrat en la parròquia de Sant Esteve de Granollers, de l’antic terme del castell de Gurb, aturonada.
L’església és testimoniada ja el 903 l’edifici actual és un exemplar romànic, remarcable pel seu absis llombard fou consagrada el 1080 Ha estat restaurada modernament d’una manera excessiva Al puig de Granollers hi hagué una fortalesa, desapareguda, cedida el 1183 pels senyors de Gurb al castlà Bernat de Gurb Depenien d’aquesta parròquia Vilamirosa, el Fugurull i Vilagelans
ritme contrari
Música
Ritme els accents del qual contradiuen els del metre.
Les notes rítmicament més accentuades, és a dir, aquelles a les que corresponen els valors rítmics més llargs -no pas accentuades en sentit dinàmic, tonal o d’altre tipus-, ocupen una part qualsevol unitat mètrica compàs, temps, divisió, etc mètricament menys accentuada -més lleu, més dèbil- que la que ocupen les notes rítmicament menys accentuades Molt freqüentment implica la presència de síncopes síncope Un cas particular de ritme contrari és l’anomenat ritme llombard