Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Emilio Orozco Díaz
Literatura
Investigador i crític literari andalús.
Catedràtic de llengua i literatura de la Universitat de Granada, és autor d’estudis sobre mística castellana i s’ha especialitzat sobretot en la literatura castellana del Siglo de Oro Ha publicat, entre altres treballs, Temas del Barroco De poesía y pintura 1947, Poesía y mística Introducción a la lírica de San Juan de la Cruz 1958, El teatro y la teatralidad del Barroco 1969, Manierismo y Barroco 1970, Góngora y Quevedo, poetas 1972, Lope y Góngora frente a frente 1973, i Qué es el “Arte nuevo” de Lope de Vega 1978
Juan de la Cueva
Teatre
Dramaturg d’orientació classicista, iniciador de la peça dramàtica d’assumpte històric nacional.
La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per…
Ignacio Amestoy Egiguren
Teatre
Dramaturg basc d’expressió castellana.
Guanyà el premi Lope de Vega amb Ederra 1981 Amb Doña Elvira, imagínate Euskadi 1986 féu una arriscada revisió del violent aventurer Lope de Aguirre des de la realitat actual del País Basc Fou duta a escena pel grup Geroa de Durango sota la direcció d’Antonio Malonda Amb el mateix grup estrenà Durango, un sueño 1439 1989, una nova incursió en la història des d’on revisa el present, com tornà a fer en el monòleg Yo fui actor cuando Franco 1990 o a Betizu, toro rojo 1993 Amestoy recull la tradició social i testimonial del teatre i esdevé un autor extremament compromès
José Manuel Blecua Teijeiro
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Historiador de la literatura i filòleg.
Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro, el , publicà l’edició crítica de tota la poesia de Quevedo 1969-81, Herrera 1975, Lope de Vega 1981, Fray Luis de León 1990 i de La Dorotea , de Lope de Vega 1996 i Cántico , de Jorge Guillén 2000, i estudis de caràcter més textual que pròpiament literari, a més de llibres de text i d’antologies poètiques Fou autor, també, de Sobre poesía de la Edad de Oro 1970, Sobre el rigor poètico en España y otros ensayos 1977, La vida como discurso 1981, etc Fou membre corresponent…
Artal de Luna y Ruiz de Azagra
Història
Noble aragonès, fill de Fernán Lope de Luna, senyor de Villafeliche.
Es casà amb Joana de Peralta i Chiaramonte, que morí abans de la consumació del matrimoni, i en segones noces 1404 amb la seva cunyada Margarita de Peralta i Chiaramonte, comtessa de Caltabellotta i de Sclafani, senyora de Bivona En morir el seu oncle el rei Martí I 1410, seguí el partit de Bernat de Cabrera, mestre justicier del regne, contra la reina Blanca, i li fou confiscat el comtat de Caltabellotta, que fou assignat a Antoni de Cardona i de Luna , futur virrei de Sicília Havent tornat al favor reial, Alfons el Magnànim li restituí el comtat Passà a la campanya de Còrsega, on participà…
Luis Astrana Marín
Història
Erudit castellà.
El 1930 realitzà la primera traducció íntegra de Shakespeare al castellà Edità clàssics castellans, com Lope de Vega, Quevedo i Cervantes, dels quals escriví també la biografia
entremès
Teatre
Des de la fi del s XVI, peça teatral, de caràcter menor, escrita en llenguatge planer i sovint dialectal, que anava destinada a un públic pagès i menestral, poc exigent.
Eren representats intercalats entre dues jornades d’una comèdia per donar més varietat a l’espectacle o en ocasió de festes populars i familiars Aquest terme fou usat per primera vegada a Castella per Joan Timoneda en Entremés de un ciego, un mozo y un pobre 1563, editat al recull Turiana 1575, bo i enllaçant amb els passos i les farses de Lope de Rueda L’entremès representa la part més reeixida de la producció teatral de Cervantes Durant el Segle d’Or, fou conreat per gairebé tots els autors Lope de Vega fins i tot en donà una definició a El arte nuevo de hacer comedias Des del s XVIII,…
Yolanda Pallín Herrero
Teatre
Dramaturga i directora teatral castellana.
És llicenciada en filologia i art dramàtic Forma part de la generació d’autores sorgida durant la dècada dels noranta, que orienten la creació dramàtica cap a noves possibilitats del discurs textual Entre les seves obres destaquen Los restos de la noche premi María Teresa León 1995, Los motivos de Anselmo Fuertes premi Calderón de la Barca 1996, DNI 1999 i Las Manos premis Ojo Crítico i La Celestina 1999, primera entrega de la Trilogía de la Juventud , escrita conjuntament amb JRFernández i JYagüe El 1995 fundà Noviembre Compañía de Teatro, amb la qual ha dut a escena obres com Fi de partida…
Juan Pérez de Montalbán
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic castellà.
Amic i protegit de Lope de Vega, fou notari apostòlic de la inquisició Publicà poesies en defensa de la llengua tradicional El Orfeo en lengua castellana i, entre altres obres, el drama Los amantes de Teruel
Joan Amello
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor de Barcelona.
Consten obres seves del 1601 al 1612, entre les quals, l’edició de La hermosura de Angélica , de Lope de Vega, del 1604, dos anys després de l’edició prínceps, i el tractat De octo orationis partium constructione d’Erasme 1688