Resultats de la cerca

Fou el pretext aplicat sobretot contra els sindicalistes de la CNT, especialment en moments de màxima tensió social, com en 1920-23 a Barcelona pistolerisme o en 1931-32 a Sevilla fets del parc de María Luisa

Carmen Montón, ministra de Sanitat del govern presidit per Pedro Sánchez, dimiteix del càrrec després de ser acusada d’irregularitats que ella nega en un màster cursat a la universitat Juan Carlos I La substitueix María Luisa Carcedo

Passà a la seva filla Maria Luisa Gonzaga morta l’any 1773, muller 1741 de Joaquín Atanasio Pignatelli d’Aragó i de Moncayo-Fernández de Heredia, comte de Fuentes, marquès de Móra i de Coscojuela de Fantova, i llurs descendents, els Llanza

Fundat al gener del 1967 i especialitzat en natació, el primer president fou Josep Bernaus El mateix any s’inaugurà el complex esportiu que encabia una piscina de 50 m i una altra de 25 m, un frontó i una pista de voleibol El 1969 creà l’equip de competició i Maite Salvà en fou la primera entrenadora Durant l’inici també practicà voleibol, el salt de trampolí i l’escafandrisme El 1972 inaugurà la piscina coberta i s’inicià en esports com la natació sincronitzada, el waterpolo i la gimnàstica El primer gimnasta fou Luís Martínez Ibáñez Destacaren Aurora Morata, que participà en els Jocs…

Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques Vida de la Venerable Luisa Zaragoza 1927, Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946, El Mijares y el Mijerense 1951 i Sang a la Ribera sants Bernat, Maria i Gràcia 1959

Vida i obra Estudià principalment la prehistòria de Menorca i l’època medieval Inicià els estudis de batxillerat a l’Institut de Segon Ensenyament de Maó 1923, però els interrompé per motius familiars Realitzà la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona com a alumna lliure 1944-49 Treballà amb Ll Pericot, A del Castillo, F Mateu i Llopis i J Vicens i Vives L’any 1954 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou destinada a la Biblioteca Pública de Maó, on també es feu càrrec de l’arxiu històric i del Museu de Belles Arts…

Cursà la carrera de medicina S'uní a la revolució del 1910 i sofrí dos anys d’exili als EUA Escriví crítica literària i peces dramàtiques, però fou conegut per les seves novelles, d’entre les quals destaquen María Luisa 1907, Los de abajo 1916 —Premio Nacional de literatura—, en la qual, amb tècnica concisa, dóna la seva visió de la revolució mexicana, i La luciérnaga 1930

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ CIFESA València, UPCE, Hispania Artis Films ARGUMENT Basat en la novella homònima de María Luisa Linares GUIÓ Margarita Robles, GDelgràs FOTOGRAFIA Guillermo Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE Margarita de Ochoa MÚSICA José María Ruiz de Azagra, Cançons ballables Josep Casas i Augé SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Lina Yegros Estrella, Rafael Durán Miguel, Ana María Campoy Fifi, Jorge Greiner Julio, Luis Villasiul Mendoza, Leonor Fábregas Linda ESTRENA Barcelona i Madrid, 20041942…

Acabat de néixer, els seus pares es traslladaren a Mataró, on estudià als Escolapis Ingressà en l’Escolania de Badalona, i estudià amb Guberna, amb qui mostrà una gran facilitat per a solfejar Després estudià a Barcelona amb J Garcia Robles, i ingressà en l’Escola Municipal de Música de la ciutat comtal, on a setze anys obtingué el primer premi de cant Animat per l’èxit, marxà a Buenos Aires amb una companyia de sarsuela A Montevideo conegué la soprano Luisa Vela, amb qui es casà en segones núpcies, i crearen una companyia pròpia, amb la qual realitzaren diverses gires per…

El títol passà als Montcada pel matrimoni de la tercera duquessa Luisa de Luna-Peralta y de Vega morta el 1619 amb Cèsar de Montcada i Pignatelli, príncep de Paternò I per l’enllaç 1685 de la duquessa Caterina de Montcada i Fajardo amb José-Fadrique Álvarez de Toledo, marquès de Villafranca del Bierzo, passà als Álvarez de Toledo, i posteriorment als Falcó, ducs de Fernán-Núñez Des del 1665 li és annexa la grandesa d’Espanya