Resultats de la cerca

Lector dels franciscans recollectes a la província de Colònia, pertanyia al grup de lullistes maguntins El 1754 publicà a Magúncia una dissertació sobre Llull en la qual, entre altres coses, en demostrava la santedat En defensa de Franz Philipp Wolf, durant la campanya d’aquest en contra de l’exjesuïta Sebastian Krenzer, entre el 1760 i el 1769 publicà un curs sobre Ramon Llull i una exposició general del sistema lullià en Vera artis lullianae principia Colònia 1771 Fou una de les darreres manifestacions del lullisme maguntí

Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial Fou professor de teologia lulliana a l’Estudi General de Palma Fou collaborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull d’acord amb els criteris del lullisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam manuscrita, replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana És autor també d’un catàleg dels manuscrits lullians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma

Governador militar de Tolhuis, als Països Baixos Exponent d’un rebrot tardà del lullisme cortesà, projectà, seguint l’orientació de l’acadèmia matematicofilosòfica d’Herrera, la incorporació al castellà dels escrits llatins lullians a Brusselles, després de reimprimir l' Arte general 1661 i la Breve y sumaria declaración de la Arte general 1661, 1666 de Pedro de Guevara, publicà les seves versions de les obres lullianes Arbor Scientiae 1663, Introductorium magnae artis generalis , precedit d’una biografia de Ramon Llull 1663, i de l’apòcrif Liber conceptionis virginalis 1664

Sacerdot, fou preceptor de les filles de Felip II de Castella, Isabel Clara Eugènia i Caterina El rei li encomanà 1582 uns texts expositius sobre l’art lulliana, en castellà, per tal que aquesta figurés entre els ensenyaments donats per la recentment creada Academia Matemático-filosófica, a Madrid, per l’arquitecte Juan de Herrera Arte general y breve para todas las ciencias 1584, 1585, 1661, 1666, Breve y sumaria declaración de la Arte general 1584, Escuela del entendimiento 1593 És considerat el primer representant de la tendència enciclopèdica del lullisme a Castella

Doctor en Sagrada Escriptura En temps del concili de Trento es convertí al lullisme per influència de Joan Lluís Vileta Regí la càtedra de teologia lulliana a València fins que fou prohibida pels jurats el 1586 Informà Felip II sobre els manuscrits lullians existents, de cara a la nova biblioteca d’El Escorial Per les seves intervencions a favor de la causa de Ramon Llull fou empresonat a Roma Dirigí al mateix inquisidor general d’Espanya una Apologia lullianae doctrinae publicada el 1913 A instància seva, Juan de Herrera escriví el seu Tratado del cuerpo cúbico

Utilitzà el nom llatinitzat de Joanis Aubrius Monjo exclaustrat, viatjà per Orient, on anà a convertir infidels Fou metge ordinari del rei de França Professà un lullisme exaltat És autor de l’apologia Mirabilia mirabilium maxime admirandarum doctoris archangelici sancti Raymundi Lulli París, 1645, d’una traducció francesa del Llibre d’amic e amat Le triomphe de l’amour et l’eschelle de la gloire i, sobretot, d’un tractat de medicina amb una gran influència lulliana Le triomphe de l’archée et la merveille du monde París, 1660, que conegué, almenys, cinc edicions i fou traduït a cinc idiomes

Fou corrector de la Tragicomedia de Calisto y Melibea de Fde Rojas Es traslladà a València, on pronuncià una Oratio luculenta de Laudibus Valentiae a la universitat el 1505, publicada el mateix any Aquí fou guanyat per al lullisme per Jaume Gener i es dedicà a la preparació i publicació de les edicions lullianes valencianes del 1506 al 1515 quatre volums on figuren dues traduccions al català, pròlegs, cartes, dedicatòries, poesies, en part escrits per ell, així com un Index librorum Raymundi Lullii 1515, primer catàleg lullià publicat a la Península Potser Nicolau de Pacs el posà en contacte…

La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en la guerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló Bibliografia Bohigas, Pere Lírica trobadoresca del segle XV Joan Basset i altres poetes inèdits del Cançoner Vega-Aguiló…

Es proposa d’estudiar l’obra de Ramon Llull i molt en concret s’ha dedicat a preparar un Manuale Lullianum , que comprèn una relació dels escrits autèntics de Llull, amb indicacions sobre llur origen, llur tradició manuscrita i llurs edicions, i a publicar —primer en collaboració amb la Maioricensis Schola Lullistica i des del 1975 dins el “Corpus Christianorum” de Bèlgica—, les Raimundi Lulli Opera Latina , de les quals hi ha prevists quaranta volums Hom hi ha recollit igualment microfilms dels manuscrits lullians i hi ha format repertoris de les obres dubtoses i espúries de Llull, així com…

Es doctorà en filologia i fou cap del Departament de Lingüística Romànica de l’Institut de Lingüística de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Les seves recerques catalanístiques van centrar-se en l’estudi de la llengua literària medieval, els estudis catalans a l’URSS i la història del lullisme a Rússia “Estudis de llengua i literatura catalanes a l’URSS”, dins El català a Europa i a Amèrica 1982, “K istóric katalanístiki v Rossic i v SSSR” ‘Cap a una història de la catalanística a Rússia i a l’URSS’, dins la revista “Iberica Kultura naródov Pireniskogo poluóstrova” 1983, o, en collaboració amb…