Resultats de la cerca

Fill de Martí Castells i Melchor Exercí a Lleida i a Barcelona Estudià els aspectes mèdics i socials de la prostitució Dirigí la Revista de Higiene y Policía Sanitaria  1889, que havia fundat, i el Boletín de la Academia de Higiene  1893 Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar

Atès que en els estudis previs a la comercialització d’un fàrmac participen un nombre reduït de persones voluntàries, en el moment de la comercialització el coneixement dels possibles efectes indesitjables és limitat i es fa necessari un seguiment que identifiqui nous efectes no observats en la fase d’experimentació i que n'avaluï el risc per poder informar els professionals mèdics

Com és habitual uns quants dies abans de Nadal, Televisió de Catalunya dedica tota la programació diària a una marató per recaptar fons per a programes d’investigació mèdics La Marató d’enguany, destinada als trasplantaments, assoleix una recaptació rècord de 750 milions de pessetes, una quantitat que encara es pot incrementar perquè s’accepten donatius fins a mitjan gener del 2000

El 1990 s’especialitzà en medicina de l’esport per l’Escola Professional de Medicina de l’Educació Física i l’Esport de la Universitat de Barcelona, que dirigeix des del 2005 Fou metge adjunt del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès 1991 i responsable dels serveis mèdics de la Reial Federació Espanyola de Voleibol 2001-11

De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació illustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres Hi collaboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix Delaville , Noja Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón JSender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez

Fou el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona, president de l’Ateneu Barcelonès i vicepresident de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de diversos treballs mèdics, entre els quals Tratado de medicina legal 1848 El seu germà Miquel Ferrer i Garcés 1817—92, advocat, fou governador civil de Barcelona durant la Primera República 1873

Pertanyent a una família d’emigrants libanesos, es graduà a la TulaneUniversity School Medicine de Nova Orleans el 1932, a la facultat de cirurgia de la qual retornà el 1937 després d’ampliar estudis a Europa Durant la Segona Guerra Mundial 1942-46 contribuí a organitzar els serveis mèdics militars dels EUA, dels quals esdevingué director, i durant la guerra de Corea 1950-53 fou un dels impulsors de les unitats de cirurgia mòbil de l’exèrcit Fou també un dels primers promotors de programes mèdics per a veterans de guerra El 1948 s’incorporà al Baylor University…

És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre segle V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat normand de Pulla-Calàbria 1077…

Estudià medicina a Cervera, on es doctorà 1804 el 1806 es llicencià en cirurgia Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres de Barcelona, regidor de Barcelona i diputat provincial És autor de nombrosos treballs mèdics, en els quals es mostra partidari d’una medicina empírica és important un d’aquests treballs, sobre el suïcidi, que considera degut a trastorns cerebrals

Fou metge de diversos califes, i treballà a l’escola de traductors de Gondešapur, on fou mestre de Ḥunayn ibn Isḥāq És autor d’un receptari mèdic i d’un tractat d’aforismes mèdics Nawādir al-ṭibbiyya Hom li atribueix també el Dāgal al-'aqu , tractat sobre les alteracions dels ulls, que hom creu que és el llibre d’oftalmologia més antic de la ciència àrab