Resultats de la cerca

El manuscrit més antic ~800 és conservat al monestir de Fulda Hildebrand, vassall de Dietrich, torna a la pàtria i troba el seu fill, Hadubrand, que no el reconeix i el desafia a mort El final s’ha perdut, però en dues versions posteriors —la saga de Thidrek i una balada alemanya del s XVI— hom afegí una reconciliació El poema, amb elements màgics i sense simbologia cristiana, recull la història i la llegenda dels esdeveniments que ocasionaren les migracions germàniques i encapçala la literatura mítica posterior

S'inicia amb una introducció de caire històric i es desenvolupa en quatre episodis, en el tercer dels quals l’heroi Gilgameš s XXVII aC, rei llegendari d’Uruk, esfereït per la mort del seu amic Enkidu, va a la recerca de la immortalitat, que finalment perdrà Hi és inserit el relat del diluvi tauleta onzena que presenta moltes semblances amb la narració bíblica La figura mítica de Gilgameš ha estat objecte d’abundants reproduccions iconogràfiques en gravats, en baixos relleus i, sobretot, en glíptica

Són llengües matrius el vell nòrdic , que cap al segle VIII s’escindí en dos grups, l’ oriental , amb el danès i el suec , i l’ occidental , amb l’ islandès , el feroès  i el noruec , ja ben diferenciats a partir del segle XVI el tronc originari, o protonòrdic , que és conegut gràcies a les runes escriptura rúnica Una esplèndida literatura marcà l’estadi arcaic d’aquest grup, a base dels cants de l’Edda èpica, els dels escalds lírica passional i les sagues història mítica literatura islandesa

Escrit probablement al sud de l’Índia després dels ss IX-X dC, conté disquisicions sobre els sistemes filosòfics Vedānta i Sāmkhya, una inspirada exposició del Bhakti-mārga via devocional i les històries de tots els avatāra de Vishṇu En la part X, de 90 capítols, hom narra les aventures de Kṛishṇa, on abunden antropomorfismes desconcertants d’accentuat erotisme i d’una gran imatgeria mítica Inicià un gran ressorgiment religiós i fou el fonament de l’edat d’or de la literatura religiosa vernacla de l’Índia ss XIII-XVIII dC

Estudià al Mozarteum de Salzburg i a Viena Assolí fama com a director de la Staatsoper de Berlín 1939-44 El 1949 anà a dirigir l’orquestra simfònica de Viena i féu moltes gires per l’estranger La seva fama esdevingué mítica quan estigué a càrrec de l’orquestra filharmònica de Berlín 1955-89 i la Staatsoper de Viena 1956-64 Des del 1965 fou codirector dels festivals de Salzburg Enregistrà molts discs, especialment de Beethoven i altres autors romàntics Actuà a Barcelona 1968 i 1972, i l’any 1969 inaugurà l’Auditorium de Palma, a Mallorca

Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata

Ha estat identificada amb la mítica Tollan Xicocotitlán tolteca La seva fundació data, probablement, del segle IX Ce Acatl Topiltzin 947-999 la dedicà a Quetzalcoatl i hi bastí molts dels edificis més importants, sobretot el temple de l’Estel del Matí Tlahuizcalpantecuhtli, el sostre del qual era sostingut per quatre pilastres prismàtiques decorades amb relleus i per quatre impressionants figures d’atlants de 12 m d’alçada encara dempeus Com a Chichén Itzá , és decorada amb frisos de jaguars, serps i àguiles devorant cors humans, escultures antropomòrfiques anomenades Chac mool…

Arribà al Futbol Club Barcelona 1954-63 procedent del Millonarios de Bogotà Jugà tant d’interior com d’extrem, i formà amb Suárez un ala mítica Jugà 322 partits, 162 dels quals, a la Lliga, i marcà 136 gols amb el Barça Fou campió de la Lliga 1959, 1960, la Copa del Generalísimo 1957, 1959, 1963 i la Copa de Fires 1958, 1960 Després de rebre un homenatge de comiat, jugà al Racing de Santander la temporada 1963-64, abans de retirar-se Fou internacional amb la selecció B d’Espanya en un partit, i formà part de la selecció de Catalunya en quatre ocasions entre el 1955 i el 1958

Participà en l’expedició d’Álvaro de Mendaña a les Filipines 1595 Intentà una expedició per a descobrir la mítica terra australiana, i, després de demanar ajut al papa Climent VIII i al rei Felip III de Castella, el virrei del Perú li proporcionà tres vaixells El 1605 navegà cap a l’oest, però no trobà res, fins que la tripulació l’obligà a virar, i descobrí l’illa de l’Esperit Sant Noves Hèbrides, però no arribà a Austràlia Després de nombrosos incidents, tornà al continent americà 1606 i, més tard, a la península Ibèrica Insistí a organitzar una nova expedició però, un cop…

Argenter d’ofici, féu teatre amateur i més tard es féu professional 1864 Debutà amb la companyia d’Andreu Cazurro obtingué un gran èxit amb L’esquella de la torratxa , de FSoler, i assolí una popularitat mítica amb l’estrena de La dida 1872, del mateix autor També es destacà amb obres com Joan Blancas , de FUbach, L’Eloi i La filla del mar , de Guimerà, Els vells , d’IIglésias, etc Es casà 1864 amb l’actriu Rosalia Engràcia i Oriol Barcelona 1845 — Terrassa 1922, popular intèrpret d’obres de FSoler, amb la qual actuà sovint Els darrers anys de la seva vida tingué problemes de…