Resultats de la cerca

Actiu des del 1401, dels anys 1413 i 1423 daten dos mapamundis firmats amb el seu nom i conservats a París i a Florència De l’any 1428 hi ha un altre mapamundi, conservat a Istanbul, amb el nom de Joan de Viladesters No se sap el parentiu entre ambdós, i és també molt problemàtica l’atribució a algun d’ells d’alguns altres mapamundis conservats

Carrera militar i activitat com a enginyer Inscrit al registre civil amb el nom de Josep-Francesc, era fill d’una família de les Borges Blanques que negociava en vi i oli Estudià a Vilanova fins a quinze anys, edat en què ingressà a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara Castella, d’on, com a tinent 1880, fou enviat primer a Madrid i després a Barcelona Inicià aleshores estudis d’enginyeria civil, interromputs pel seu ascens a capità 1882, arran del qual fou destinat a Sevilla i després a Lleida, on ocupà la comandància d’enginyers militars Ascendí fins a tinent coronel, i es casà amb…

A dotze anys es traslladà a Reus, i el 1830 es casà amb la filla d’un industrial d’aquesta localitat Fou íntim amic de Joan Prim Prengué part en l’alçament de Reus contra Espartero el 1843 El 1846 hi establí la societat Macià Vila, Subirà i Cia, dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó, pur o amb mescla de seda, fil o llana Participaven en el capital el banquer madrileny Cerola, el comte de Retamoso i Pascual Madoz, s’havien posat en contacte amb ell per mitjà de Prim El 1852 l’empresa es transformà en l’anònima Fabril Cotonera, de deu milions de rals de billó, que…

Fill del poeta Joan Alavedra , passà una part de la infantesa a l’exili francès Posteriorment retornà a Catalunya i es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona Treballà com a assessor jurídic en l’empresa privada Copresident d’ Esquerra Democràtica de Catalunya , partit del qual fou cofundador, el 1977 fou elegit diputat al Congrés espanyol dins el Pacte Democràtic per Catalunya, i reelegit el 1979, ara per Convergència Democràtica de Catalunya El 1978 fou un dels membres de l’anomenada Comissió dels Vint que redactà l’avantprojecte de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979…

Entre el 1713 i el 1714 lluità contra l’exèrcit borbònic Operà sobretot al Maresme, i sembla que no sempre amb un comportament gaire íntegre, per tal com fou acusat pels altres guerrillers d’abusos sobre la població civil En acabar la guerra es refugià a França, però encara l’any 1718 tornà a intervenir a Catalunya, durant les hostilitats francoespanyoles, al costat dels francesos Posteriorment serví en l’exèrcit de l’emperador Carles VI

El Govern català, encapçalat pel president Carles Puigdemont, i també la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, reten al cementiri de Montjuïc un homenatge al president Francesc Macià, que va morir el dia de Nadal de fa vuitanta-tres anys 1933 En els seus parlaments, tant el president de la Generalitat com la presidenta del Parlament coincideixen a destacar l’exemplaritat de Macià per al moment actual que viu Catalunya

Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura ENA de la mateixa universitat 1951-70, també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny fins el 1978, i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París 1965, Praga 1967 i Mèxic 1970 Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F Candela i E…

Espardenyer d’ofici, posseïa una gran facilitat per a la improvisació i publicà nombroses composicions poètiques i articles de tarannà costumista i jocós en periòdics com “Trabajo”, “La Libertad” o “Nueva Illice”, que habitualment signava com El fregior o Un home flac De gran, exercí de mestre particular en els masos del camp d’Elx A banda de, composicions líriques, és autor de diversos sainets illicitans com Un diumenge en casa d’un colomista , Un cobrador d’aprèmit , o Un autor de poca llum , La política del dia , i, el més popular de tots, El Tenorio d’Atzavares 1891

Llicenciat en medicina i doctor en filosofia i lletres Treballà com a arxiver a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona Publicà Miscelánea 1874, articles de temàtica diversa, Choix des morceaux littéraires tirés des meilleurs écrivains français 1875 i Ensayo crítico sobre la lengua griega y su enseñanza 1875