Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
Lluís Puig i Ferriol

Lluís Puig i Ferriol
Història del dret
Jurista.
Doctor en dret 1963, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1982, magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1989 Secretari general del Segon Congrés Jurídic Català, també fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret Civil Català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans Publicà El heredero…
Melcior de Guàrdia i d’Ardèvol
Història
Noble.
Fill de Melcior de Guàrdia i Mates Fou magistrat de l’audiència i maire de Barcelona 1812-13 Autor de la traducció al castellà Elementos de química , de Moneau 1788
jurat
Dret
Institució per mitjà de la qual el poble participa en l’administració de justícia de la manera que la llei determina i en relació amb aquells procediments penals en què és previst.
Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan collegiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió…
pensió
Dret canònic
Dret civil
Quantitat que hom cobra periòdicament de l’estat o d’una institució o organisme, etc, pel fet d’haver prestat un servei, o determinada per la mort d’un familiar o per una disminució física o psíquica permanent.
Originàriament, gràcia concedida per un sobirà, a partir de la Revolució Francesa apareix com un dret de tot funcionari, magistrat, militar, certs càrrecs polítics El dret canònic la distingeix d’un benefici eclesiàstic
alea iacta est
Dret canònic
Locució llatina que significa ‘la sort ha estat tirada’ i que s’utilitza quan es pren una decisió definitiva i irreversible en un assumpte.
La frase s'atribueix a Juli Cèsar, que l'hauria pronunciada en creuar, l’any 49 aC, el riu Rubicó, amb la qual cosa infringí la llei que prohibia a un magistrat entrar a Itàlia sense permís del Senat
cònsol
Història
Magistrat suprem de la república romana.
A la caiguda de la monarquia segle V aC, el rei fou substituït per dos cònsols, elegits pels comicis centuriats, als quals conferien l’ imperium els comicis curiats El seu primitiu nom era praetor , que aviat fou canviat pel de cònsol Eren elegits per un any, no prorrogable, presidien el senat i convocaven els comicis, i donaven llur nom a l’any Si ambdós cònsols eren a Roma alternaven en l’administració del poder un mes cadascun, però normalment un d’ells restava a Roma mentre l’altre comandava l’exèrcit en campanya Magistratura solament assequible als patricis, la plebs lluità molt per…
auctoritas
Dret romà
Voluntat que intervenia en la integració, defensa o assistència d’una voluntat aliena.
L' auctoritas patrum era la ratificació pels senadors patricis de les deliberacions preses per les assemblees populars a proposta del magistrat August fonamentà la seva posició constitucional sobre l' auctoritas suadendi per contraposició a la potestas imperandi Posteriorment, l' auctoritas designà la plenitud del poder de l’emperador
Salvador Maria de Brocà i de Bofarull
Història
Història del dret
Advocat i polític progressista conservador.
Graduat el 1833 a Osca, fou magistrat, president de l’audiència de Mallorca, alcalde de Reus 1838 i 1843 i fundador del Banc de Barcelona Era nebot de Pròsper de Bofarull , amb qui mantingué una interessant correspondència, publicada el 1960, i pare del també jurista Guillem Maria de Brocà
Joan Anton Martí
Història del dret
Jurista.
Participà en la insurrecció de Vic contra Felip V de Castella 1705 Fou magistrat de l’audiència creada a Barcelona pel primer Carles III Quan els seus fills Joan Baptista i Josep Anton desertaren juliol del 1714, ell romangué a la ciutat assetjada Li foren segrestats els béns per Felip V
polemarc
Història
Un dels nou arconts que governaven Atenes en l’antiguitat.
Aquest càrrec fou instituït quan, en caure la monarquia, les atribucions militars del rei passaren a un magistrat El polemarc ostentava el comandament de l’exèrcit i el seu vot era decisiu en els afers relatius a la guerra A partir, però, del s IV aC, tingué només atribucions administratives