Resultats de la cerca

Hom empra com a dispositius de protecció disjuntors o relés magnètics, tèrmics, diferencials, de màxima o de mínima, etc També cal esmentar altres sistemes de protecció, com el parallamps i la presa de terra

Collaborador de lord Kelvin, investigà els raigs lluminosos en el si de camps magnètics o elèctrics d’alta intensitat, llur propagació i llurs propietaris Descobrí els dos efectes electroòptic i magnetoòptic que duen el seu nom

Fou un dels iniciadors de l’estudi experimental dels fenòmens magnètics Descobrí el magnetisme terrestre i ideà i construí el primer electroscopi La seva obra més important és De magnete magneticisque corporibus et de magno magnete tellure 1600

Fill d’un ferrer, aprengué l’ofici d’enquadernador, alhora que es dedicava a lectures científiques i filosòfiques Assistent a les conferències de Humphry Davy 1812, aquest el nomenà 1813 auxiliar seu en el Royal Institute, del qual arribà a ésser superintendent 1821 i director 1825 Fou un membre de la Royal Society 1824 i de l’Académie Française des Sciences, professor de química 1833 i un gran experimentalista en el camp de la física i de la química El 1821 començà, amb molt d’èxit, l’estudi de l’electricitat i del magnetisme descobrí la interdependència dels camps magnètics i…

La mecànica quàntica nasqué de la mecànica relativista L&de Broglie Però la dinàmica quàntica elaborada per Schrödinger utilitza l’expressió no relativista de l’energia cinètica dels corpuscles, cosa que s’acorda amb les velocitats modestes dels nuclis i els electrons atòmics als quals és aplicada PAMDirac fundà la mecànica quàntica relativista 1929 en crear una funció d’ona de quatre components, un per cada dimensió espacial x, y i z i un per la dimensió temporal, el temps t No es tracta, però, d’un vector, ans d’un ésser matemàtic nou, dit spinor Dirac trobà el sistema de quatre…

Representa la interacció entre els moments magnètics atòmics d’un cristall ferromagnètic, atès que hom suposa que és generat per aquests i que actua tendint a alinear-los Hom el suposa proporcional a la imantació M H m = n M

Estudià, amb L Meitner, la fissió de l’urani Treballà a Los Alamos EUA en la preparació de la bomba nuclear, i des del 1947 fou catedràtic a la Universitat de Cambridge El 1933 mesurà, amb O Stern, els moments magnètics del protó i del neutró

Les causes són diverses segons els casos tempestes elèctriques naturals, dispositius elèctrics que guspiregen, partícules de pols adherides a suports magnètics per càrregues elèctriques superficials, etc i els efectes es manifesten amb xiulets, xerriqueig, etc en els sistemes d’àudio i amb imatges tèrboles, neu, etc en els sistemes de vídeo

El camp perceptiu és comparat a un camp magnètic de forces que espontàniament adopta una certa estructura pel fet de la interacció dels elements magnètics La primera de les lleis formulades a partir d’aquesta teoria diu que un conjunt és més que la suma de les parts que el formen

Estudià a la Universitat de Harvard i en fou professor a partir del 1946 Estudià les microones i el magnetisme nuclear i demostrà l’existència d’hidrogen al medi interestellar Pels seus estudis sobre els moments magnètics dels nuclis atòmics rebé el premi Nobel de física el 1952, compartit amb FBloch