Resultats de la cerca
Es mostren 396 resultats
Pitàgores
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic grec, fundador de l’escola o secta politicoreligiosa que porta el seu nom.
Malgrat la incertesa de les notícies que hom en té, sembla que s’establí, procedent de l’Àsia Menor, a Crotona ~530 aC, on fundà una comunitat ascètica centrada en l’estudi de les matemàtiques i activa en els afers polítics de la ciutat, i d’on, ja vell, hagué de fugir a la veïna Metapont arran d’una rebellió que hi tingué lloc La saviesa del mestre no fou divulgada pels seus deixebles, tal com establien els preceptes de la comunitat, motiu pel qual és difícil de destriar la part de les creences del pitagorisme que correspon a Pitàgores mateix i no a aportacions dels seus deixebles Sembla,…
S
Filosofia
Figura lul·liana circular que es refereix a l’ànima, una de les cinc principals emprades per Ramon Llull en la seva Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272.
La reprengué en l' Art demostrativa 1274, desdoblada en dues primera figura de S de l’ànima racional, i segona figura de S, auxiliar de l’anterior Ja no apareix en l' Ars magna generalis ultima , escrita entre el 1305 i el 1308 Ars magna
cisterna
Anatomia
Espai de la base del cervell on es dóna en abundància el líquid cefalorraquidi.
N'hi ha diverses, anomenades cisterna basal , cisterna magna , etc
sibarita
Sociologia
Dit de la persona de gusts refinats, donat a les blandícies i als refinaments d’una vida regalada i que s’envolta d’una comoditat i d’un luxe excessius.
El nom deriva dels antics habitants de Síbaris, ciutat de la Magna Grècia, famosa pels seus luxes i refinaments excessius mollície
curos
Els Kuroi són un clar exponent de l’art arcaic grec. En la fotografia apareix un kuros pertanyent al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
© Corel Professional Photos
Art
Estàtua de jove nu, de marbre o bronze, característica de l’escultura grega arcaica (s. VII-V aC).
Oferta a una divinitat, simbolitzava un atleta o un difunt S'han trobat koúroi en santuaris i tombes de Grècia, l’Àsia Menor i la Magna Grècia
Hida
Massís
Massís muntanyós del Japó, situat a la part central de l’illa de Honshū, de roques cristal·lines, fracturades amb alguns volcans actius.
A l’E domina la Fossa Magna per un escarpament de falla abrupte Té grans elevacions mont Yari 3 180 m Rep també el nom d' Alps japonesos
Francesco Accursio
Dret
Jurista italià, d’origen florentí, professor a la Universitat de Bolonya.
Autor de la Magna Glossa , recull sistemàtic de les anotacions i els comentaris al Corpus Iuris i d’altres fets per glossadors precedents i contemporanis obra de gran transcendència, fins i tot per a l’administració de justícia
Josep Padró i Parcerisa
Josep Padró i Parcerisa
© Universitat de Barcelona
Arqueologia
Egiptòleg, arqueòleg i historiador.
Estudià a Barcelona, París i Montpeller, i es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB l’any 1975 La seva tesi es publicà a Leiden amb el títol Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest 1980-85 Professor universitari a la UAB, Madrid i Tarragona i posteriorment a les universitats de Barcelona i de Lisboa, ha estat l’introductor de l’egiptologia a la universitat catalana Catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona 2003 i des del 2010 catedràtic emèrit, des del 1974 organitza i publica els Colloquis…
Calcis
Ciutat
Capital del nomós d’Eubea, Grècia.
Situada a l’illa d’Eubea, a la costa occidental, fou metròpolis de nombroses fundacions a la Calcídica, a Sicília i a la Magna Grècia segles VIII-VII aC Les seves ceràmiques gaudiren d’una gran fama durant el segle VI
Silvestre Casadevall
Gramàtica
Cristianisme
Eclesiàstic i gramàtic.
Publicà Cartas de San Francisco de Paula 1647 i una interessant Grammatica magna Barcelona, 1649 en llatí, però amb comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als segles XVII i XVIII
,