Resultats de la cerca

Guanyà el Trofeu Nacional de Velocitat en categoria F-2 TT amb Yamaha 1986 i la primera prova del mateix campionat en categoria superbikes amb l’equip Suzuki-Nadal 1987 Participà en les 24 Hores de Montjuïc dins l’equip Ducati 1995 Fou responsable esportiu de l’equip Yamaha i mànager del pilot Albert Puig Fou director d’operacions del RACE 1992-2002

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor boxejador de pes…

S’entrenà al gimnàs de l’Sporting Boxing Club de Barcelona, on es preparà amb el mànager Josep Comas El 1925 guanyà el Campionat d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes ploma Fou subcampió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes ploma 1926 El 1928 passà a la categoria de pes lleuger Durant la Guerra Civil Espanyola s’allistà a les milícies antifeixistes i lluità al front de Terol

Fou un dels introductors del full-contact a Catalunya Es proclamà campió d’Espanya WAKO 1981 i campió ibèric EPKA 1982 També guanyà el Campionat de Catalunya de full-contact WAKO i EPKA en tres ocasions 1980, 1981, 1982 També exercí com a mànager Compaginà la feina com a entrenador d’esports de contacte amb la direcció del gimnàs KO Verdum de Barcelona Actualment, dirigeix la carrera del seu fill, el boxejador professional Sandor Martín Clemente

Competí representant el Club Boxa Experimental de Sants, el Club Boxa l’Hospitalet i el Club Boxa Gallego Prada Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1980 i campió de Catalunya de boxa amateur en pes superwèlter 1987 Fou finalista en els campionats estatals de boxa amateur 1981 Penjà els guants i es dedicà a formar nous boxejadors al gimnàs que obrí el 1978 juntament amb el seu germà Compaginà aquesta activitat amb la de mànager i promotor de vetllades pugilístiques

Gestiona els equips del Club Ciclista Palafrugell, principalment els de les ca-tegories sub-23 i elit, des del 1997 El 2005 dirigí l’equip continental Catalunya-Ángel Mir que guanyà la Volta a l’Algarve i una etapa de la Vuelta a Astúries, ambdós triomfs aconseguits per Xavier Tondo, i una altra etapa a la Vuelta a Castilla y León, a càrrec de Carles Torrent L’any seguent feu de mànager de l’equip sota la denominació de Massi

Començà a competir en la modalitat F3A-B el 1983 Es proclamà campió d’Espanya en F3A en tres ocasions 1989, 1993, 2003, fou quatre vegades segon i onze vegades tercer Participà en nou Campionats del Món entre el 1987 i el 2005 i en tres Campionats d’Europa entre el 2002 i el 2006 Fou Team Manager de l’equip estatal i vocal de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola 2005-08 És jutge estatal de F3A i F3P

Competí en la categoria del pes semipesant Campió de boxa militar a França, el 1914 s’installà a Barcelona on oferí exhibicions de pilota de cops i, a partir del 1915, organitzà vetllades pugilístiques El 1922 dirigí l’Iris Boxing Club Participà en combats celebrats en sales com l’Iris Park, el Frontó Comtal, la Bohèmia, el Teatre Apolo, el Frontó Principal Palace o el Nou Món També disputà combats a Cuba i a Madrid El 1926 penjà els guants Exercí també de mànager de boxejadors

Iniciat al Barcelona Boxing Club el 1913, s’afiliàal Punching Ball Club de Gràcia el 1921 Boxejà en les categories de pes mitjà i wèlter en dinou combats, dels quals guanyà sis Es retirà el 1924 i poc després començà a exercir de preparador físic Seguí la formació a la Sala Dubarry de París i posteriorment ocupà el càrrec de mànager del Punching Ball Club, on promogué l’anomenada Escola de Gràcia Entre els seus alumnes destacaren figures com Gironès, Flix, Ros, Barbens, Ortega o Pasqual

Representant el Club Sant Antoni de Viladrau, formà part de l’equip integrat pels seus tres fills Antoni, Jordi i Pere Ayesa i Guix Es proclamà dues vegades campió d’Espanya 1996, 2000 i aconseguí un subcampionat 1997 Formà part de la junta directiva del Reial Club de Polo de Barcelona i fou vicepresident de la Federació Espanyola de Polo durant els anys noranta del segle xx També fou un dels socis fundadors del Club Sant Antoni de Viladrau, mànager del club i entrenador del primer equip