Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Margaret Ada Sutherland
Música
Compositora i pianista australiana.
Des que tenia uns quatre anys començà a mostrar una facilitat inusual per la música Inicià els estudis musicals quan la seva família es traslladà a Melbourne El 1914 li fou concedida una beca per a estudiar piano amb Edward Goll i composició amb Fritz Hart al Marshall Hall Conservatorium El 1923 es traslladà a Londres per estudiar amb Arnold Bax i més tard a Viena, on romangué fins l’any 1925 De retorn a Austràlia, compaginà la docència amb la composició i la carrera pianística És considerada una de les figures més importants de la música australiana del segle XX i ha estat la mestra d’un…
Dimissió de Margaret Thatcher
Margaret Thatcher dimiteix Cinc dies després, John Major la substitueix al capdavant del partit tory i de la presidència del govern
Margaret Thatcher visita Augusto Pinochet
L’exprimera ministra britànica Margaret Thatcher visita Augusto Pinochet com a mostra de solidaritat amb la situació que està vivint l’exdictador xilè, retingut a Londres en espera de resoldre’s la demanda d’extradició presentada des d’Espanya Thatcher expressa a Pinochet el seu agraïment pel suport que va donar a la Gran Bretanya durant la guerra de les Malvines i per haver contribuït a portar la democràcia a Xile
Margaret Thatcher, reelegida primera ministra al Regne Unit
El Partit Conservador obté la majoria absoluta en les eleccions britàniques i Margaret Thatcher és reelegida primera ministra
Margaret Thatcher aconsegueix de nou la victòria en les eleccions legislatives britàniques
Margaret Thatcher aconsegueix per tercera vegada consecutiva la victòria en les eleccions legislatives britàniques
Catherine Ashton

Catherine Margaret Ashton
© Comissió Europea
Política
Política britànica.
Graduada en Sociologia per la Universitat de Londres el 1977, els tres anys següents treballà a l’organització Campanya per al Desarmament Nuclear Del 1983 al 1989 ocupà càrrecs en organitzacions per al desenvolupament local i per a persones amb discapacitat, i posteriorment en institucions del Govern en l’àmbit sanitari, social i familiar fins l’any 2001, que fou nomenada subsecretària d’estat del Parlament per al Departament d’Educació El 2004 fou designada en aquest càrrec per al Departament d’Afers Constitucionals, el qual el 2007 passà al Ministeri de Justícia creat el mateix any Al juny…
Ernest Armstrong McCulloch

Ernest Armstrong McCulloch
© Princess Margaret Hospital / University Health Network
Medicina
Metge canadenc.
Es graduà en medicina l’any 1948 a la Universitat de Toronto i l’any següent amplià estudis al Lister Institute de Londres Després d’uns quants anys de residència a l’Hospital General de Toronto i altres centres sanitaris de la ciutat, el 1958 s’incorporà a l’Ontario Cancer Institute, creat aquest mateix any i dependent de la facultat de medicina de la Universitat de Toronto, on desenvolupà tota la seva carrera docent i científica Juntament amb el biofísic James Till, contribuí de manera crucial a l’estudi, la identificació i la generació artificial, a les primeres etapes, de cèllules mare…
James Cagney
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Debutà en el cinema el 1930 amb comèdies musicals com Yanquee Doodle-Dandy de M Curtiz, per la qual obtingué 1942 l’Oscar d’interpretació i també amb films policíacs com White Heat 1949 de R Walsh El 1957 dirigí el film Short Cut to Hell Apartat del cinema després de One, Two, Three 1961 de B Wilder retornà amb Ragtime 1980 de M Forman
Dame Margot Fonteyn
Dansa i ball
Pseudònim de la ballarina anglesa Margaret Hookham.
Es formà amb G Gončarov i S Astaf'jeva Després de debutar el 1934, obtingué un gran èxit amb Le Baiser de la Fée 1935, d’Ashton, i es convertí en la principal ballarina del Sadler's Wells i del Royal Ballet Des del 1954 fou presidenta de la Royal Academy of Dancing Entre les seves actuacions cal esmentar les de Nocturne 1936, Dante Sonata 1940, Daphnis et Chloé 1951, El llac dels cignes 1954, dirigida per R Nurejev, amb el qual formà parella sovint i Paradis Perdu 1967, de R Petit Considerada una de les millors ballarines del s XX, el 1979 li fou atorgat el títol de “prima ballerina assoluta”
