Resultats de la cerca

Inicià la seva activitat en el populisme el 1875 Deportat a Sibèria, aconseguí d’evadir-se'n i s’establí a Ginebra fins el 1917 A l’exili fundà 1883 el Grup d’Emancipació Obrera basat en el programa de Gotha i el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus POSDR i la Unió de Socialdemòcrates Russos a l’estranger 1894 Marxista convençut, combaté l’anarquisme i defensà la necessitat d’organitzar un poderós partit obrer sota la direcció socialista com a preparació per a la futura revolució Els conflictes doctrinals que sorgiren a partir de la fundació, juntament amb Lenin, de l’Iskra i de la…

Participà en el Reagrupament dels Marxistes Revolucionaris amb Acción Comunista, Organización Comunista, Partit Obrer d’Unificació Marxista i Unión Comunista de Liberación El 1976 formà part de la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria D’aquesta iniciativa, en sorgí, al maig de 1977, el Movimiento de Liberación Comunista Edità Lucha Obrera i Voz Obrera

Es mostrava crític amb Bandera Roja i el Partido Comunista de España Marxista-Leninista Edità Contracorriente

A l’abril de 1993 s’integrà al Frente Marxista-Leninista de los Pueblos de España com la seva organització catalana, però al maig de 1995 actuà novament com a OL El 1998 encara era actiu Ha publicat Estrella Roja

Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir  ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…

Estudià magisteri a Lleida, on exercí i on s’inicià com a militant de la CNT El 1919 fundà, amb Pere Bonet i Víctor Colomer, el setmanari probolxevic Lucha Social Fou secretari de la Federació Provincial dels Sindicats de Lleida 1920, i en nom d’aquesta formà part, el 1921, del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i assistí al ple de la CNT de l’abril del 1921, que el nomenà, juntament amb Nin, Ibáñez, Arlandís i Leval, delegat al congrés constitutiu de l’ISR a Moscou Conegué, a París, Pierre Monatte i La Vie Ouvrière , i el sindicalisme revolucionari…

Portaveus Margarida Sanjaume i Jordi Rou-re Estigué implantat a les comarques lleidatanes Al maig de 1977 es fusionà amb el Collectiu Català d’Alliberament per crear el Moviment d’Unificació Marxista

Es mantingué sempre a prop del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM Inicialment l’activitat de la nova organització es desenvolupà al voltant de la revista teòrica Acción Comunista , la qual, a més de publicar treballs sobre la situació espanyola i internacional, edità textos dels diferents corrents i pensadors del marxisme com L Trotski, A Gramsci, R Luxemburg o A Pannekoek i de les noves estratègies, com el situacionisme Entre els trets caracteritzadors d’AC destacaren a la voluntat d’implantar un mo-del de socialisme revolucionari diferenciat del de l’antic bloc soviètic,…

Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents —Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Estartús, Estivill, Daniel DMontserrat, Jaume Miravitlles, Rebull David Rey , Sesé, Tona Nadalmai i Joaquim Maurín com a secretari general— propugnaven una federació de nacions socialistes dins l’Estat espanyol reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari, basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya S'oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’Esquerra…

La reorganització d’ Estat Català EC a Bèlgica el 1927, després de Prats de Molló, i la seva reconversió en un hipotètic Partit Separatista Revolucionari de Catalunya durant el viatge de Macià a Amèrica el 1928, feren sorgir queixes teòriques en la direcció exterior Ramon Fabregat, Rafael Ramis i Martí Vilanova, secundades per alguns militants influents que restaren a França Jaume Miravitlles o emigraren a Mèxic Josep Rovira Aquest sector, sensible a la retòrica de la Internacional Comunista sobre l’alliberament nacional difosa arran dels girs estalinians de 1927-1928, prengué forma a…