Resultats de la cerca

Vida i obra Conegut amb el pseudònim literari Guerau de Liost Exercí també de polític, advocat i periodista Fill d’una família ferventment catòlica i conservadora de la ruralia catalana, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’hi llicencià, respectivament, el 1900 i el 1901, any en què començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants clau per a la formació del noucentisme…

De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps Fou un dels fundadors dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell 1843, que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua Fou prohom del gremi de fabricants de Sabadell El seu fill Joan Llonch i Sanmiquel Sabadell 1842 — 1916 construí el vapor Llonch 1877, fou un dels fundadors i conseller director fins a la seva mort del Banc de Sabadell 1884 i presidí la Unió Llanera Espanyola Un altre fill seu,  Francesc Llonch i Cañomeras Sabadell 1878 — Santisteban, Navarra 1938 fou president del gremi…

Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls Lluità a la defensa de Barcelona 1697 contra els francesos Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick En entrar aquest a Barcelona 1714, fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé abusos per lucrar-se…

Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el privilegi de noble Membre de…

Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1872-75 i 1882-89 D’idees regionalistes, milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1856 i per Girona 1876, 1879, i també senador El 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps