Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Pere Pi i Calleja
Arquitectura
Matemàtiques
Matemàtic i arquitecte.
Estudià a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1935 amb una tesi dirigida per ETerrades, i a l’Escola Superior d’Arquitectura de la mateixa ciutat Fou professor a la facultat de ciències 1928-39 i director del Centre d’Estudis Matemàtics de l’IEC 1935-39 Exiliat, el 1939 se n'anà a França i després a l’Argentina, on fou director de la Biblioteca Nacional 1942-46 Fou professor de geometria descriptiva 1942-48 i , amb l’ajuda de JRey Pastor, exercí també la docència d’anàlisi matemàtica a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional de…
teorema dels quatre colors
Cartografia
Teorema proposat per F. Guthrie a Augustus De Morgan el 1852, que afirmava que eren suficients quatre colors diferents per a colorar qualsevol mapa (és a dir, qualsevol divisió d’un pla o d’una esfera en regions), de manera que les regions amb frontera comuna tinguessin coloracions diferents.
Aquest teorema restà sense demostrar tot i que en general n’era acceptada la validesa fins l’any 1976 quan els matemàtics Kenneth Appel i Wolfgang Haken demostraren a partir de càlculs realitzats per ordinador que, efectivament, n'hi ha prou amb quatre colors per a colorar un mapa sense que hi hagi dues divisions adjacents del mateix color
Giovanni Alfonso Borelli
Matemàtiques
Matemàtic i metge italià, condeixeble de Torricelli, professor de matemàtiques a Messina i a Pisa.
Ultra fer investigacions en els camps de la física i de l’astronomia i ésser el creador, en medicina, de l’escola iatromecànica, en la seva obra fonamental De motu animalium 1680-81, fruit de mig segle de treballs, intentà per primera vegada d’aplicar mètodes matemàtics a l’estudi dels problemes de la mecànica del moviment dels animals
Pere Font
Cristianisme
Missioner franciscà.
El seu treball s’estengué per les missions de Sonora i d’Arizona Es distingí pels coneixements matemàtics, geogràfics i astronòmics i per l’habilitat cartogràfica Acompanyà el militar JB Anza en l’expedició al port de San Francisco, de Califòrnia 1776, de la qual escriví un Diario feu també un mapa de la regió explorada
Acadèmia Criticoliterària
Institució proposada per Mateu Aimeric, a Cervera, el 1756.
La seva finalitat, segons l’escrit de proclamació, era promoure una restauració humanística, desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques Es declarà oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes Hi figuraven com a collaboradors Josep Finestres i Ignasi Dou, professors de la Universitat de Cervera No arribà a tenir existència efectiva
Willem Janszoon Blaeu
Geografia
Geògraf holandès.
Estudià amb Tycho Brahe i s’especialitzà en la construcció de mapes i instruments matemàtics El 1596 s’establí a Amsterdam el 1606 publicà un mapa del món, i el 1619 el seu primer atles, titulat Theatrum mundi Entre altres obres seves, cal esmentar Zeespiegel 1627 i el Novus Atlas 1634 El seu fill, Jan Blaeu Amsterdam 1596-1673, en continuà l’obra
Baltasar Íñigo
Matemàtiques
Matemàtic.
Doctor en teologia i beneficiat de la catedral de València Des del 1687 reuní a casa seva una tertúlia per tractar de temes matemàtics, físics i astronòmics hi assistiren TVTosca i JBCoratxà, que n'era el secretari, i constituïren el nucli científic i filosòfic més renovador És autor d’uns comentaris Cursus seu mundus mathematicus , 1674 sobre Claude FMilliet de Chales
François Viète

François Viete
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic francès, conegut també com a Franciscus Vieta
.
Fou conseller d’Enric III i d’Enric IV Pot ésser considerat el fundador de l’àlgebra moderna estudià les equacions i els mètodes per a l’extracció d’arrels, introduí nombrosos símbols matemàtics, calculà el nombre π amb una gran exactitud, analitzà les funcions angulars, la trigonometria i la resolució de triangles Publicà Canon mathematicien 1579, Supplementum geometriae 1593 i In artem analyticam Isagoge 1591
Autòlic de Pítana
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom grec.
Autor de l’obra més antiga de la matemàtica grega conservada sencera, coneguda com a Petita Astronomia Primitivament era dividida en dues parts De l’esfera en moviment i De la sortida i la posta dels astres , en les quals intentà d’explicar algunes dificultats de la teoria de les esferes homocèntriques Influí en Euclides, més jove que ell, i en els matemàtics àrabs
expressió matemàtica
Matemàtiques
Fet general, regla o principi, expressat mitjançant cadenes de símbols matemàtics.
És una expressió algèbrica si els símbols són els propis de l’àlgebra