Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Elisabet d’Aragó
Història
Reina de Romans, duquessa d’Àustria i Estíria, tercera filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
Fou disposat el seu casament amb Frederic III, rei de Romans i duc d’Àustria i Estíria, fill de l’emperador Albert I, el qual s’efectuà per poders a Barcelona 1313, i personalment 1315 a Ravensburg, on fou coronada Feu construir a Viena l’església dedicada a sant Lluís oncle matern seu Morí cega
txam
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida que viu al centre del Vietnam i a Cambodja descendent de les tribus malaiopolinèsies, molt influïdes per la civilització índia, que fundaren el regne de Txampa
.
Al Vietnam —n'hi ha uns 160 000, gairebé tots assimilats a la població autòctona—, conreen arròs i practiquen el comerç A Cambodja —n'hi ha uns 100 000— han adoptat l’islamisme dels malais, bé que conserven trets originals, com el predomini de l’oncle matern La llengua txam pertany al grup de llengües monkhmer
Fayṣāl II de l’Iraq
Història
Rei de l’Iraq (1939-58).
Mort el seu pare, Gāzī I, governaren com a regents, fins el 1953, la seva mare Alia i el seu oncle matern ‘Abd el-Ilāh Amb el seu cosí, el rei Ḥussein I de Jordània, establiren una Unió Àrab entre ambdós estats Però aquell mateix any fou derrocat per un cop d’estat militar i fou assassinat
Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies
Història
Infanta d’Espanya.
Filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Es casà amb el seu oncle matern, l’infant Francesc de Paula D’idees progressistes, participà en el cop d’estat que produí l’entrada al govern de Zea Bermúdez Hom li atribueix una cèlebre bufetada a Calomarde, que conspirava a favor dels carlins
Bílbilis
Ciutat
Ciutat dels celtibers lusons localitzada al Cerro de la Bámbola (Huermeda, prop de Calataiud).
Perduda per Sertori 74 aC a mans de Metel, es romanitzà aviat Fills de Bílbilis foren el poeta Marcial i els juristes Matern i Licinià Bílbilis era famosa per la fabricació d’armes i per la qualitat dels seus cavalls Pertanyia al convent jurídic cesaraugustà, a la Tarraconense, com a municipi itàlic Hi ha les restes d’un temple, del fòrum i d’un teatre
Lluís Buscarons i Pastells
Educació
Música
Flabiolaire, compositor, director i pedagog.
Iniciat en el conreu de la música pel seu avi matern, el flabiolaire Baldomer Pastell l’avi Rau, formà part de diverses cobles, entre les quals l’Antiga Pep, Els Rossinyols, Girona i Els Montgrins L’any 1975 fundà, amb altres músics, la cobla Ciutat de Girona És autor d’una setantena de sardanes i de la suite per a cobla titulada Llegenda del bruel
Part
El part és un procés que aconsegueix que el fetus, i posteriorment la placenta, transiti des de la cavitat uterina fins a l'exterior de l'organisme matern Un embaràs normal dura entre 37-42 setmanes Durant aquest període el fetus es considera completament madur, i el part pot succeir en qualsevol moment La data més probable del part és al voltant de la setmana 40
Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa
Història
Governador de València (1479-1503).
Coper de Joan II de Catalunya-Aragó 1467, li fou fidel en la guerra civil del Principat Participà en les campanyes del Rosselló 1472-73 i de Granada 1492 Nomenat governador per Ferran II, el càrrec fou mantingut en la seva família durant tres generacions Renuncià el 1503 a favor del seu fill Lluís de Cabanyelles i Gallac De la família Vila-rasa adoptà, per raó d’herència, el cognom matern
Control mèdic del nounat
El nadó ha d’adaptar-se al nou ambient que l’envolta després d’haver romàs uns nou mesos en el si matern, aïllat de l’exterior El període immediat al naixement és crític, perquè es pot fer palès si l’infant pateix d’algun trastorn que encara es pugui corregir, per a evitar les conseqüències posteriors Per aquesta raó, actualment es considera molt important que el nadó estigui sota control mèdic
matronímia
Antropologia social
Sociologia
Costum social pel qual els fills anteposen el cognom de la mare al del pare.
Aquest costum té dues variants L’una és vigent encara, per exemple, a Portugal, on el segon cognom és sempre el patern, i el matern varia a cada generació L’altra, consistent en el fet que, quan un llinatge o família noble o pairal requeia en una pubilla, els fills i descendents d’aquesta mantenien com a primer el seu cognom, tingué vigència als Països Catalans fins a l’establiment de la llei del Registre Civil del 1871