Resultats de la cerca

Les societats primitives i els codis més antics, com el d’Hammurabi, reconeixen generalment el divorci, atès que el matrimoni no era considerat indissoluble o, si de cas, només ho era a partir del naixement d’un fill La iniciativa de la ruptura, ordinàriament unilateral, solia correspondre a l’home, i n’era la causa més freqüent l’esterilitat de la dona Uns altres factors que permetien el divorci varien notablement d’uns pobles a uns altres, en els quals hom troba, en aquest aspecte, actituds diverses sobre la igualtat entre home i dona, com també diferents determinacions de les condicions…

Influït per Molière, escriví diverses comèdies i publicà quatre volums de poemes Entre les seves comèdies més reeixides hi ha De wederzijdsch huwelijksbedrog ‘Engany matrimonial recíproc’, 1712-14 i Wistkunstenaars ‘Artista del saber’, 1715

Aplicat originàriament gr θάλαμος als llocs més interns de la casa, el mot significà ja en època clàssica grecoromana la cambra i el llit nupcials, i passà a simbolitzar les mateixes noces i l’estat matrimonial

Apareix unit al d’altres llinatges recordant un enllaç matrimonial amb les cases reials de Nàpols i de Sicília, com els Piccolomini d’Aragona, Tagliavia d’Aragona, Pignatelli d’Aragona, Acquaviva d’Aragona, Gaetani d’Aragona

Per enllaç matrimonial 1530 adquirí el comtat de Schaumberg ara Schaumburg i els seus membres foren comtes des del 1643 i prínceps del Sacre Imperi des del 1765 cal esmentar-ne el comte Guido von Starhemberg i el príncep Ernst Rüdiger von Starhemberg

Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills

Fou diputat provincial 1879-90, alcalde de Palma 1888-90 i diputat a corts el 1893 Designat per la diputació, formà part de la comissió que codificà el dret civil de les Illes i votà en contra de la seva conservació, llevat del règim matrimonial de separació de béns

Filla i hereva de Felip I Per contracte matrimonial cedí, l’any 1301, les senyories de Courtenay i els drets sobre l’imperi de Constantinoble al seu marit Carles, comte de Valois Llur filla Caterina II 1301-46 es casà amb Felip, príncep de Tàrent i dèspota de Romania