Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
cavalleria de Vernissa
Història
Possessió que fou concedida en feu i en servei d’un cavaller armat el 1315 pel rei Sanç I de Mallorca, al seu escuder Guillem d’Oms, com a satisfacció de les quantitats de diners que el rei devia al seu difunt sogre Miró Despalau.
Passà per enllaç matrimonial s XVI als Puigdorfila, i després s XVII als Serra, els quals la donaren a la confraria de la Puríssima Concepció del convent de Sant Francesc de Mallorca
Pieter Langendijk
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg neerlandès.
Influït per Molière, escriví diverses comèdies i publicà quatre volums de poemes Entre les seves comèdies més reeixides hi ha De wederzijdsch huwelijksbedrog ‘Engany matrimonial recíproc’, 1712-14 i Wistkunstenaars ‘Artista del saber’, 1715
tàlem
Història
En llenguatge literari, llit nupcial.
Aplicat originàriament gr θάλαμος als llocs més interns de la casa, el mot significà ja en època clàssica grecoromana la cambra i el llit nupcials, i passà a simbolitzar les mateixes noces i l’estat matrimonial
sufragi
Dret canònic
Parer exprés dels jutges en un procés canònic, principalment matrimonial.
ajuntar-se
Unir-se, un home i una dona, sense contracte matrimonial.
Caterina de Courtenay
Història
Emperadriu titular de Constantinoble (1283-1307) Filla i hereva de Felip I.
Per contracte matrimonial cedí, l’any 1301, les senyories de Courtenay i els drets sobre l’imperi de Constantinoble al seu marit Carles, comte de Valois Llur filla Caterina II 1301-46 es casà amb Felip, príncep de Tàrent i dèspota de Romania
Starhemberg
Llinatge noble de l’Alta Àustria, l’estirp del qual és Gundakar de Stainpach (1130), batlliu de Garsten, el net del qual, Gundakar de Storchenberg, bastí prop de Haag, vers el 1240, el castell de Storchenberg, dit després de Starhemberg.
Per enllaç matrimonial 1530 adquirí el comtat de Schaumberg ara Schaumburg i els seus membres foren comtes des del 1643 i prínceps del Sacre Imperi des del 1765 cal esmentar-ne el comte Guido von Starhemberg i el príncep Ernst Rüdiger von Starhemberg
Cristià IX de Dinamarca

Cristià IX. de Dinamarca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Dinamarca (1863-1906).
Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills
Manuel Guasp i Pujol
Política
Dret
Polític i advocat, cap del partit maurista de Mallorca.
Fou diputat provincial 1879-90, alcalde de Palma 1888-90 i diputat a corts el 1893 Designat per la diputació, formà part de la comissió que codificà el dret civil de les Illes i votà en contra de la seva conservació, llevat del règim matrimonial de separació de béns