Resultats de la cerca

Maeterlinck és un dels principals exponents del simbolisme La naturalesa emocional i més suggeridora que no pas explícita dels seus drames, com també l’atemporalitat de l’acció, ha contribuït al fet que compositors di estils molt diversos els hagin utilitzat Destaquen les òperes Pelléas et Mélisande , de Claude Debussy 1902, Ariane et Barbe-bleue , de Paul Dukas 1907, Soeur Béatrice , d’Albert Wolff 1914, Joyzelle , d’Alexsandr Cerepnin 1926, i L’intruse , de Guido Pannain 1940, entre d’altres Maeterlinck ha estat així mateix font d’inspiració per a nombroses composicions instrumentals, i els…

Vida Passà la seva infantesa a Baiona i aviat mostrà unes aptituds especials per a la música Estudià piano a Barcelona amb Frank Marshall abans de traslladar-se a París per fer estudis d’arquitectura i també de música amb Lazare Lévy a la Schola Cantorum Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà com a membre de l’exèrcit britànic, viatjà a Roma, on romangué dos anys seguint els ensenyaments d’A Casella El 1947 s’installà definitivament a París, ciutat on fundà el grup Zodiaque, format per compositors partidaris de la llibertat artística en contra dels esquemes establerts,…

S’inicià de molt petit en el circ, però aviat es dedicà a la cançó, que interpretà inicialment pels cafès de París fent parella amb Mistinguett Tot i no tenir gaire veu, el seu posat de comediant fi i elegant, romàntic i ple d’encant el convertí en una gran estrella a França i als Estats Units Obtingué el seu primer èxit el 1925, amb la cançó Valentine El 1928 començà a interpretar pellícules a Hollywood amb el seu corbatí i canotier característics Destacà a Love me tonight R Mamoulian 1932, on cantà Mimi i Isn’t it romantic al film de Billy Wilder Love in the Afternoon 1957 i a Gigi V…

Els seus films, sovint autobiogràfics, són un testimoni entorn de la joventut o sobre la parella L’enfant nue 1969, Nous ne vieillirons pas ensemble 1972, La gueule ouverte 1973, Loulou 1980, À nos amours 1983, Police 1985, Sous le soleil de Satan 1987, Palma d’Or a Canes, Van Gogh 1991 i Le garçu 1995

Fou deixeble d’ACasella Inicià la seva activitat com a compositor el 1945 amb Sonatine monodique Fou un dels fundadors del grup Zodiaque 1947-50, que reivindicà la tradició popular i el cant pla enfront del serialisme i la influència germànica Elaborà, al marge de Messiaen i de les diverses escoles franceses, un llenguatge personal en el qual tenen un fort protagonisme els elements tradicionals andalusos, provinents del seu entorn familiar Posteriorment, incorporà també formes antillanes, del jazz i de la tradició musical xinesa i japonesa Sovint inclogué en les seves obres allusions de…

La seva obra, extraordinàriament variada, s’unificà per l’estil, preocupat per la llum i per l’espai, decoratiu i vibrant Fou influït per Pierre Bonnard i per Manet De les seves obres cal destacar els murals del palau de Chaillot 1936, els decorats per al ballet Sylvia 1941, L’alliberament 1944 Obtingué el premi Blumenthal el 1924 i el Carnegie el 1939

Ensenyà filosofia des del 1895 a Lilla i després a Ais de Provença És autor de L’Action, essai d’une critique de la vie et d’une science de la pratique 1893, La pensée 1934, L’Être et les êtres 1935, L’action 1936-37 i La philosphie et l’esprit chrétien 1944-46 La noció d’acció, presa metafísicament, s’imposa com un principi suprafenomenal que reuneix les característiques d’eficàcia i de finalitat, definida per això com a creació engloba les dicotomies de pensament i de realitat tot constituint-ne l’eix d’unió, i és, fins i tot, l’entrada i l’afirmació de la vida espiritual A partir d’aquesta…

Escriví novelles que mostren una preocupació filosòfica sobre l’experiència de la vida Aminadab , 1942 Le Très-Haut , 1948 Le dernier homme , 1957, palesa també en la crítica literària i en els assaigs Comment la littérature est-elle possible 1942, La Part du feu 1949, L’espace littéraire 1955, Le livre à venir 1959, L’entretien infini 1969, L’amitié 1971, L’Écriture du désastre 1980, Critique de la critique 1984, etc

Juntament amb D Costes féu la primera connexió aèria París-Nova York, els dies 1 i 2 de setembre de 1930