Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
cant etiòpic
Música
Cant propi de la litúrgia etiòpica, variant de la litúrgia copta, amb una sèrie d’elements particulars.
Etiòpia rebé el cristianisme al segle IV per mitjà de Frumenci, consagrat metropolita d’Axum pel patriarca d’Alexandria sant Atanasi Segons la tradició etiòpica, l’autor dels principals llibres de cant litúrgic i el creador de les melodies que acompanyen els textos és Yared segle VI, deixeble de sant Pantaleó, un dels anomenats Nou Sants, fundadors dels primers monestirs etiòpics Els llibres litúrgics que contenen aquests textos i aquestes melodies són el Me’eraf ofici diví, el Deggua i el Mawase’e antifonaris de tot l’any, el oma Deggua antifonari de la quaresma, el…
reminiscència
Música
Peça breu o fragment musical basat en una melodia d’una obra coneguda.
Liszt n'escriví un gran nombre per a piano, sobre melodies d’òpera italiana
Stevan Stojanovic Mokranjac
Música
Compositor serbi.
Feu els estudis musicals a Munic amb J Rheinberger i E Sachs, i després els perfeccionà a Roma, amb Parisotti, i a Leipzig, amb S Jadassohn i C Reinecke Des del 1887 fins a la seva mort dirigí a Belgrad la Societat Coral Impulsà la creació de l’Escola Musical Sèrbia, que avui duu el seu nom Com a etnomusicòleg, compilà nombroses melodies populars, sobretot de Macedònia i també de Kosovo i Montenegro És tingut per un dels màxims exponents de la música sèrbia per la seva contribució a l’establiment d’un llenguatge nacional específic, de base folklòrica, però alhora de formes…
Geirr Tveitt
Música
Compositor i pianista noruec.
Estudià al Conservatori de Leipzig amb H Grabner i L Weninger entre el 1928 i el 1932 i posteriorment ho feu a Viena amb E Wellesz Un cop acabada la seva formació, decidí enfocar la carrera musical cap a la composició i es traslladà a París, on entrà en contacte amb A Honegger i H Villa-Lobos, entre d’altres De retorn a Noruega, collaborà amb Ràdio Oslo, impartí classes i exercí de crític musical i de pianista Gran estudiós del folklore noruec, reuní i arranjà una bona collecció de melodies populars en Melodies de Hardanger El seu catàleg, ampli i variat, sofrí una…
lamentació
Cristianisme
Cadascuna de les lectures (tretes del llibre de les Lamentacions) del primer nocturn de matines del Divendres i Dissabte sants.
Els còdexs musicals llatins hi apliquen unes melodies particulars, especialment riques en els repertoris hispànics
Dimitrie Bolintineanu
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg romanès.
La seva poesia Melodii române ‘Melodies romaneses’, 1858 influí en la vida política del seu país
meistersinger
Música
Poetes populars que formaven part d’un moviment literari i musical alemany dels segles XIV, XV i XVI.
El terme es pot traduir per ’mestres cantaires' Els meistersinger eren individus de classe menestral que formaven part de gremis o confraries i que, en certa manera, eren una continuació dels minnesänger medievals, amb la diferència que aquests acostumaven a pertànyer a l’estament nobiliari Els membres de les confraries de meistersinger eren poetes i músics afeccionats d’extracció burgesa i installats en un medi urbà, generalment artesans, que es reunien de forma regular cada setmana per participar en torneigs musicopoètics El funcionament era similar al d’una escola de cant on es podia…
Martha
Música
Òpera en quatre actes, de F.von Flotow, amb text de W.Friedrich, estrenada a Viena el 1847 (a Barcelona el 1860, al Teatre Principal).
Obra molt influïda per l’estil italià, inclou una cançó popular irlandesa i melodies folklòriques centreeuropees Ha restat al repertori internacional d’òpera
burletta
Música
Tipus de comèdia operística sorgida a Anglaterra a les acaballes del segle XVIII com a imitació de l'intermezzo operístic italià o com a paròdia de l'opera seria italiana.
La música solia incloure cançons populars i melodies d’òperes conegudes Amb el temps el diàleg parlat guanyà presència en detriment de la música
Jaume Bosch i Renard
Música
Guitarrista i compositor.
Compongué algunes obres per a guitarra 10 Mélodies pour guitare et chant , etc i l’òpera Roger de Flor , i escriví Méthode de guitare 1890