Resultats de la cerca
Es mostren 3873 resultats
mercat de futurs
Economia
Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries (mercat de futur de mercaderies), de divises o de títols borsaris (mercat de futurs financers).
La seva finalitat és protegir compradors i venedors de les fluctuacions imprevistes en el preu d’una mercaderia, i els inversors, de les fluctuacions en el tipus d’interès o en les cotitzacions de divises i valors Òbviament, però, en aquest darrer mercat no actuen tan sols els inversors que a través de la cobertura busquen d’eliminar el risc, sinó també els especuladors que persegueixen un guany a través de l’assumpció de riscs en posicions descobertes El principal centre de futurs financers és Chicago Chicago Board of Trade i International Monetary Market A Londres funciona des…
risc de mercat
Economia
Possibilitat per a un inversor que les condicions del mercat en què es negocien uns actius en modifiquin el valor.
Es poden produir per tres factors essencials, externs a les pròpies característiques de l’actiu una variació de la cotització en el mercat, modificacions en els tipus d’interès i modificacions en els tipus de canvi quan les inversions no es fan amb la moneda pròpia És possible que un d’aquests actius es vegi afectat per més d’un d’aquests riscs a la vegada També és conegut com a risc sistemàtic perquè no pot evitar-se amb la diversificació, com succeeix en el cas dels riscs específics
mercat d’opcions
Economia
Mercat de productes financers derivats, de caràcter condicional i a terme, on són negociats els contractes d’opcions de compra (call) o de venda (put) d’un bé econòmic o indicador (actual o futur), fins a/o en una data futura, a un preu fix i amb liquiditat assegurada.
És un mercat organitzat, similar al de futurs i permet la cobertura de riscs d’una cartera per exemple Hi ha mercats d’opcions sobre matèries primeres, actius financers, taxes d’interès, divises i índexs borsaris
mercat de crèdit
Economia
Organització institucional formada per totes les operacions de crèdit.
Es distingeixen dos tipus bàsics de mercats de crèdit d’acord amb el període de durada dels crèdits el mercat de diners i el mercat de capitals El mercat de diners és el dels préstecs a curt termini, en el qual s’estableix el tipus de descompte com a preu del diner Els oferents són, fonamentalment, els estalviadors privats que tenen dipòsits als bancs i les empreses que colloquen fons disponibles als bancs Els demandants són les empreses que necessiten fons de tresoreria, els bancs, que desitgen liquiditat, els particulars que volen finançar llur consum…
veta de mercat
Economia
Segment concret i diferenciat de la demanda, definible per uns trets específics que el converteixen en objectiu prioritari de les empreses.
Es tracta d’aquell sector dins del mercat al qual les empreses han de dirigir els seus esforços de promoció i de venda Aquestes vetes de mercat poden ser identificades per diferents variables, que van des de l’edat dels potencials compradors fins als seus gustos i interessos Les noves tecnologies han facilitat molt l’accés a aquestes informacions a fi que les empreses puguin perfilar més els consumidors potencials No acostuma a formar blocs massius de públic, però proporciona a les empreses que la identifiquen i la saben satisfer grans ingressos i beneficis
Mercat Interior Europeu
Dret internacional
Espai econòmic de la Unió Europea a l’interior del qual circulen lliurement les persones, mercaderies, serveis i capitals, i a més es respecta el principi de llibertat d’establiment.
La plena liberalització dels moviments de capital a la UE fou acordada el 1988 per la directiva 88/361/EEC i entrà en vigor per a la major part dels Estats membres el 1990 Hom establí períodes de transició per a la resta Formà part de la Unió Política i Monetària finalment recollida en el Tractat de Maastricht 1993 L’origen del Mercat Interior Europeu es troba el 1985, quan el Consell Europeu aprovà el Llibre Blanc del Mercat Interior, els objectius del qual foren recollits a l’Acta Única Europea, aprovada a la cimera de Luxemburg al febrer del 1986 i que entrà en…
mercat de derivats
Economia
Mercat on hom negocia contractes el preu dels quals depèn de l’evolució d’altres actius financers, anomenats subjacents.
Així, hom fa contractes sobre l’evolució dels tipus d’interès a curt i a llarg termini, divises, índexs de les diferents borses o el preu de les primeres matèries Els actius derivats són dissenyats amb la finalitat de servir de cobertura a les empreses, ja que eliminen totalment o parcialment els riscs relacionats amb la volatilitat del tipus d’interès, tipus de canvi, etc tot i això, és destacable el seu vessant especulatiu Aquests mercats han tingut un fort desenvolupament a partir de la dècada dels vuitanta, i són els contractes vinculats a tipus d’interès els més abundants —s’estima que…
estudi de mercat
Comunicació
Investigació que té com a objectiu la recerca, recollida i anàlisi d’informació relativa a un mercat, i que se centra en aspectes com la definició de mercat, l’anàlisi de l’oferta i la demanda, els preus, els canals de distribució, l’anàlisi de la competència o les necessitats dels consumidors.
regulació del mercat
Economia
Conjunt de mesures de política econòmica que les autoritats econòmiques estableixen en els sistemes d’economia de mercat per assegurar el funcionament dels seus mecanismes essencials.
segmentació del mercat
Economia
Subdivisió d’un mercat potencial en grups o àrees homogènies de consumidors seguint criteris de parcel·lació, per tal d’adoptar una política selectiva en funció dels diferents atributs definits per a cada grup.
Aquests atributs han de justificar més tard la possibilitat d’actuar-hi amb unes polítiques d’impulsió especialitzades, així com un tractament definit en els aspectes de distribució, qualitat i preus