Resultats de la cerca

Catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’institut de Girona i als instituts Milà i Fontanals i Joanot Martorell que dirigí, de Barcelona, i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà, a més de nombrosos llibres didàctics, Historia de la literatura española 1948 nombroses edicions i Introducción a la metodología del análisis estructural 1969

Aquest treball és dut a terme amb l’ajut de les ciències auxiliars de la història, com l’arqueologia, l’epigrafia, la paleografia, etc Un segon pas de la crítica històrica consisteix a donar un sentit i un lligam a les dades recollides i a analitzar les relacions entre els fets i llurs conseqüències, mitjançant el treball de la metodologia històrica/> 0

Primer baró de Brechin Estudià l’erosió del sòl i el desenvolupament de la moderna metodologia agrícola, i s’especialitzà en dietètica Rector i canceller de la Universitat de Glasgow 1942-46, i president de la FAO 1945-48, fou premi Nobel de la pau 1949 És autor de Food, Health and Income 1936 i Food and the People 1941

Féu estudis i investigacions sobre meteorologia, metodologia estadística, antropologia, psicotècnia i herència biològica, especialment dels caràcters físics i psíquics de l’home, i creà l' eugenèsia Establí l’anomenada ogiva de Galton , corba representativa de la funció de repartició de la llei de probabilitat normal Les seves obres més importants són Hereditary Genius 1860, Natural Inheritance 1889 i Essays in Eugenics 1909

Estudià a Salamanca i a París, on es doctorà en teologia Fou preceptor de Felip II de Castella i catedràtic de teologia a la Universitat d’Alcalá Seguidor del corrent aristotèlic, s’oposà a la metodologia lullista i al nominalisme In posteriora analitica commentarius , Alcalá 1528 Publicà prop de vint-i-cinc obres entre traduccions i opuscles, preferentment sobre física i lògica

Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna 1891, Etnología 1899 i Problemas de la etnografía de los vascos 1907

Aquesta metodologia japonesa de gestió posa èmfasi en la disponibilitat d’estocs molt reduïts, amb subministraments freqüents dels proveïdors, que arriben en el moment i al lloc precís on seran utilitzats Exigeix estudiar amb molta cura les cadències productives, per tal d’impedir que uns inventaris tan exigus —molt poc costosos— originin colls d’ampolla en els aprovisionaments, la qual cosa implica un gran sentit de corresponsabilitat dels treballadors

Intentà d’aplicar a la psiquiatria i a la criminologia la metodologia positivista A Genio e follia 1864 descriu la condició del geni com una degeneració d’origen neuròtic afí a la bogeria, a la qual pot conduir alguna vegada A L’uomo delinquente 1876 descriu les característiques físiques de l’arquetip del delinqüent i afirma que tant aquestes com la conducta delictiva són predeterminades per factors congènits

Professor a la Universitat de Lund 1913 Figura cabdal de l’escola sueca de llatí tardà amb una gran influència sobre els llatinistes de Barcelona És famós pel seu Philologischer Kommentar zur Peregrinatio Aetheriae 1911 i pels dos volums de Syntactica 1928-1933 La seva obra pòstuma Late Latin 1959, sèrie d’estudis sobre la llatinitat tardana, és, pel seu caràcter programàtic i per la metodologia que revela, una obra fonamental

Estudià a l’Escola Massana, on des del 1960 fou professor de l’assignatura d’esmalt i investigador en els procediments tècnics i conceptuals de la metodologia d’aquest ensenyament Absorbit per la docència, la seva obra és realitzada, sobretot, per encàrrec El 1986 participà en l’exposició ‘Catalunya Centre d’Art’ a Girona, i el 1987, en el Premi Massana Soldevila a la Galeria Dau al Set de Barcelona