Resultats de la cerca

Estudià arquitectura a Madrid, però abandonà els estudis per a dedicar-se professionalment a la pintura La seva obra és figurativa, amb una forta presència d’elements geomètrics i arquitectònics Els seus motius pictòrics són normalment religiosos, històrics i mitològics, i contraposa sovint en una mateixa obra elements que no coincideixen en el temps i en l’espai Ha estat becat pel ministeri de Cultura i per la fundació Juan March Fou Premio Nacional de Artes Plásticas el 1985

Autor de moltes obres de contingut mitològic i erudit en versos polítics, excellí com a exegeta d’obres i d’autors clàssics la Ilíada , Hesíode, Aristòfanes, Licofront, etc i, sobretot, com a colleccionista de notícies sobre l’antiguitat En aquest sentit, la seva obra més important és el Llibre de les històries , o les Khilíades , conjunt de tretze llibres cadascun dels quals conté mil versos de χιλίας, ‘miler’, que constitueixen una mescla heterogènia de temes literaris, històrics, mitològics i arqueològics

Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur la cornisa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures allusives al comerç barceloní i temes mitològics o relatius a Don Quixot les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III d’Espanya El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província

Era doctor en dret i en filosofia i lletres, i exercí d’advocat Guanyà la càtedra de dret marítim a Barcelona, branca en la qual esdevingué una autoritat Militant de la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts 1932 Publicà La branca nua 1927, L’ombra dels marbres 1947, amb data del 1936, Estances 1957 i Poema de Rut La seva poesia, plenament parnassiana, es complau a evocar temes mitològics humanitzats S’exilià el 1936 i collaborà amb Joan Estelrich en la propaganda de la causa de Franco

Deixeble de Cosimo Rosselli i collaborador seu a Roma en la decoració de la Capella Sixtina 1481 Treballà a Florència, on rebé la influència de Leonardo da Vinci, LSignorelli, Rafael i Hvan der Goes Conreà temes mitològics d’una acusada càrrega poètica La caiguda de Vulcà —Wadsworth Athenaeum, Hartford, Connecticut—, La mort de Procris —National Gallery, Londres— i escenes religioses Mare de Déu amb l’Infant —Galleria Borghese, Roma—, d’un linealisme i una massa cromàtica quasi naïfs Els seus retrats de Giuliano da Sangallo Rijksmuseum, Amsterdam i de Simonetta Vespucci Musée…

El 1848 es casà amb Otto Wesendonck, ric comerciant tèxtil Junts iniciaren poc després una estreta amistat amb Richard Wagner, del qual es convertiren en mecenes i li cediren una de les seves mansions prop de Zuric, on el compositor visqué fins el 1858, any que la relació es trencà a causa del descobriment de l’afer sentimental existent entre el compositor i Mathilde Sembla que Tristany i Isolda fou escrita a partir, o sota la influència, d’aquesta circumstància, i s’ha dit que tota l’obra de Wagner en porta l’empremta Mathilde Wesendonck és autora, a més, de drames i poemes…

D’un significat i una funció diferents, d’acord amb la configuració històrica de cada religió, normalment l’ús de les màscares implica el desig d’anullar o d’amagar temporalment la individualitat humana del subjecte i de substituir-la per personatges imaginaris, mitològics, déus, dimonis o animals El portador de la màscara representa, així, l’ésser figurat, i en les societats culturals arcaiques aquesta representació equival a una autèntica identificació, que fa assolir a la màscara, ultra el seu paper ritual, la funció d’ídol o simulacre diví Les màscares monstruoses tenen també…

Pierre Valenciennes 1660 — 1735 té escultures al palau de Nancy El seu fill François París 1688 — Lilla 1726 esculpí sants per a Saint-Sulpice, a París Jean —o Jacques — París 1701 — 1781, fill també de Pierre, anomenat Dumont le Romain , fou pintor de temes històrics i mitològics Edme París 1722 — 1775, fill de François, és autor del frontó de la casa de la moneda París El seu fill Jacques-Edne París 1761 — 1884 retratà Mirabeau i feu els relleus de la Colonne de Vendôme Augustin-Alexandre París 1801 — 1884, fill seu, escultor oficial, feu el Geni de la Llibertat de la Colonne…

Estudià Romàniques i traductologia a la Universitat de Viena Aprengué el català de manera autodidàctica El 2008 publicà la novella satírica Hominide ‘Homínid’, que relata els set dies mitològics d’un australopithecus afarensis que obre el camí cap a la civilització En alemany, escrigué diversos assaigs culturals sobre temes catalans El 2009 presentà el seu poemari Vermells , enterament escrit en català i amb una traducció en alemany feta també per l’autor El poemari fou editat per una editorial de la Cerdanya Fou guardonat amb el premi literari Wiener Werkstattpreis 2007 i el…

Tot i que en ocasions consistí únicament en música instrumental intermedio non apparente , el tipus més popular fou una escenificació de temes pastorals o mitològics a càrrec d’actors, cantants i ballarins intermedio apparente Sorgí al final del segle XV a la cort de Ferrara, i s’interpretava entre els actes d’obres d’autors clàssics -sobretot Plaute i Terenci- o contemporanis En l’àmbit cortesà del segle XVI, especialment en noces i altres celebracions, es representaren els intermedii més luxosos, combinant efectes escènics amb allegories mitològiques que afalaguessin els…