Resultats de la cerca
Es mostren 465 resultats
Chiusi
Ciutat
Ciutat de la província de Siena, a la Toscana, Itàlia.
Correspon a la Clusium d’època romana, un dels nuclis urbans importants dels etruscs A les necròpolis dels voltants es conserven una sèrie de tombes monumentals importants Tomba della Scimnia, del Granduca, del Colle, etc dels s VI al IV aC, d’on procedeix una gran quantitat de materials diversos, especialment d’escultura funerària, que és actualment als museus de Chiusi i de Florència
Madurai
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamil Nadū, Índia, vora el riu Vaigai.
Posseeix manufactures tèxtils i de colorants, i hi ha universitat Fundada al s VI aC, la seva fase d’esplendor correspon als s VI-XIII, però no en resta res, car la ciutat fou arrasada per una invasió musulmana 1310 El gran temple bramànic actual, construït en estil dravídic 1560-1680, d’una gran exuberància escultòrica, té nou portes monumentals gòpura i dos santuaris
László Szabó
Escultura
Escultor hongarès.
De formació autodidàctica, el 1949 s’installà a París, exposà al Salon de la Jeune Sculpture i després, a partir del 1951, al de Réalités Nouvelles Les seves primeres obres són baixos relleus plens d’animals simbòlics Més tard s’orientà cap a temes còsmics, com ara el Disc solar Les seves escultures, realitzades en granit negre, acer o terra cuita, tenen l’aspecte de laberints monumentals
Michael Pacher
Escultura
Pintura
Pintor i escultor austríac.
Documentat, des del 1467, a Brixen, on fixà el seu taller És autor de nombrosos retaules, la majoria dels quals són a les esglesioles del Tirol Coronació de la Mare de Déu 1471, Gries, Sant Wolfgang 1471-81, Salzkammergut Els més monumentals són dispersos per diferents museus, com Els pares de l’Església ~1483, Alte Pinakothek, Munic i el Retaule dels franciscans de Salzburg 1484, Gemäldegalerie, Viena
Lluís I de Baviera

Lluís I de Baviera en un retrat de Joseph Karl Stieler (1826)
DP
Història
Rei de Baviera (1825-48).
Fill de Maximilià I Josep Combaté primerament en l’exèrcit napoleònic, però abandonà el servei Sojornà llarg temps a Itàlia i, proclamat rei, mantingué una política liberal, que anà canviant vers el reaccionarisme i l’ultramuntanisme Protegí els artistes i feu construir diversos edificis monumentals a Munic entre ells la famosa Gliptoteca S'enamorà de la ballarina Lola Montes , i hagué d’afrontar el descontentament popular, que l’obligà a abdicar
necròpolis de son Real
Talaiot
Necròpolis
Jaciment arqueològic
Necròpolis d’època talaiòtica situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort, al municipi de Santa Margalida (Mallorca).
És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia
Arturo Martini
Escultura
Escultor italià.
Adoptà el futurisme, i després de la Primera Guerra Mundial participà en el moviment Valori Plastici a Roma Executà, sempre dins el figurativisme, terracotes com La set Galleria d’Arte Moderna, Milà i La convalescent Galleria d’Arte Moderna, Gènova De les seves obres monumentals cal destacar La Justícia Corporativa 1937 palau de justícia, Milà i Palinuro 1946 Universitat de Pàdua Exposà les seves teories sobre l’escultura a Scultura, lingua morta 1946
Henrik Ingvar Sørensen
Pintura
Pintor noruec.
Estudià a Copenhaguen 1904-05 i amb HMatisse a París 1909-10 En aquests moments incorporà al seu treball alguns elements de la pintura moderna francesa i de l’expressionisme alemany Representa, amb la seva aguda expressivitat, els colors contrastats i les formes anguloses aplicades als seus paisatges, composicions religioses i retrats, una tendència romàntica dins la tradició noruega Produí nombroses pintures monumentals per a edificis públics, com les de l’Ajuntament d’Oslo
heurística
Història
Part del mètode històric que consisteix en la recerca i l’aplec de les fonts (texts, documents, testimonis monumentals, etc).
Serveix de base a la crítica històrica
Jean-Baptiste Pitra
Historiografia
Historiador francès.
Monjo de Solesmes 1841, planejà, amb l’ajuda de J P Migne-, les colleccions monumentals de les Patrologies llatina i grega Cardenal 1861 i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana 1869, dedicà els seus estudis als pares de l’Església, als canonistes i als himnògrafs grecs És autor de diversos estudis històrics publicats a Spicilegium Solesmense 1852-58, Iuris Ecclesiastici Graecorum historia et monumenta 1864-68, Hymnographie de l’Église Grecque 1867, Analecta Sacra Spicilegio Solesmensi parata 1867-88