Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
Ramon Casanova
Història
Cap de policia de Barcelona.
Agent de negocis establert a Barcelona, afrancesat i anticlerical, fou comissari de policia de Barcelona en produir-se l’ocupació napoleònica el 1808 Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants 1808-09 i formà part de la Comissió d’Emigrats que s’emparà dels béns dels barcelonins absents Fou regidor 1809 i comissari de l’ajuntament El mariscal Augereau el destituí 1810 a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França
Emanuel Rey
Militar
Militar francès.
Era general de brigada en iniciar-se la invasió napoleònica de Catalunya 1808, en la qual participà Fou governador general interí de Catalunya febrer-març del 1810 durant l’absència del mariscal Augereau D’acord amb la política apaivagadora d’aquest, decretà la reobertura de les esglésies clausurades L’abril del 1810 participà en el setge d’Hostalric Més tard 1813 fou governador de Sant Sebastià, al País Basc
Joseph de La Croix
Història
Militar
Periodisme
Periodista i militar francès.
Baró de La Bruère i vescomte de Brié Installat a València, s’associà amb Pasqual Marín per a fundar 1790 el Diario de Valencia , que dirigí un quant temps El 1792 passà a Sevilla, on fundà el Diario Histórico y Político de Sevilla 1792-93 El 1794 fundà a Cadis El Correo del Postillón , i el 1802, el Diario Mercantil de Cádiz Naturalitzat espanyol, combaté contra la invasió napoleònica
Real Academia de Jurisprudencia y Legislación
Dret
Institució fundada a Madrid el 1896.
Té com a precedents la Real Academia de Derecho Español 1730, dissolta durant la guerra Napoleònica, i l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación 1839 Els seus estatuts actuals són del 1947 consta de 40 acadèmics numeraris Té com a objectius la indagació, la propagació i la conservació de la ciència jurídica, i la contribució a les reformes i progressos de la legislació espanyola i del dret internacional
Antoni Civat i Arnautó
Cirurgià.
Catedràtic de física experimental al Collegi de Medicina i membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí cinc memòries entre 1797 i 1805 En produir-se la invasió napoleònica serví a l’exèrcit francès, on arribà al grau de general de divisió del cos sanitari Fou metge de Josep I Escriví Elementos de matemática o bien sea instrucción a la física experimental 1806 i diverses obres de medicina
Executen els caps de la conspiració de l’Ascensió
En el marc de l’ocupació napoleònica, les autoritats militars franceses de Barcelona executen a la Ciutadella de Barcelona els caps de la Conspiració de l’Ascensió Pel mètode de la forca són executats el corredor de canvis Salvador Aulet i els rendistes Joan Massana i Josep Navarro, i pel mètode del garrot vil, atesa la seva condició de religiosos, els clergues de l’orde dels teatins Joaquim Pou i Joan Gallifa
Pelegrí Forès i Madaula
Disseny i arts gràfiques
Gravador de fusta.
Féu motlles per a l’estampat d’indianes Entrà a la mestrança de Barcelona, i es dedicà també a treballar la banya i el vori féu uns retrats al boix de Carles IV i de Maria Lluïsa que li valgueren el títol de mestre torner S'exilià durant l’ocupació napoleònica Féu, després, una collecció de figures matemàtiques per a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on ingressà com a membre artista el 1817
Karl Philipp von Schwarzenberg
Història
Militar
Militar austríac.
Príncep de Schwarzenberg Ambaixador d’Àustria a Rússia 1805-09 i a França 1809-12, on signà l’aliança entre França i Àustria 1811 Lluità en la campanya napoleònica de Rússia amb diferent sort Trencat el pacte austrofrancès 1813, lluità contra Napoleó I i fou vençut a Dresden agost del 1813 i vencedor a Leipzig octubre del 1813 Fou fet mariscal de camp 1813 i comandà l’exèrcit de l’Alt Rin
Francesc Xavier Azpiroz
Història
Militar
Militar.
Fill de l’intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar Durant la primera guerra Carlina es distingí en el setge d' Alpont , pel qual fou ascendit a mariscal de camp Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra agost-setembre 1840, en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero i capità general de València Hom li concedí el títol de comte d’Alpont
Jean Louis Ernest Meissonier

Jean Louis Ernest Meissonier
© Fototeca.cat / D. Campos
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i escultor francès.
Conreà el tema històric i de gènere, de factura minuciosa i de petit format, del qual imposà la moda Tingué un gran èxit entre els seus contemporanis El 1834 es donà a conèixer al Salon amb Una visita a casa del burgmestre Des del 1851 concebé la idea de pintar una epopeia napoleònica, tant del Primer Imperi La campanya de França 1814 , 1864, Musée du Louvre, París Els cuirassers, Iena , 1807 com del Segon Napoleó III a Solferino , 1863, Musée du Louvre