Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Núria Pompeia

Núria Pompeia
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Nom amb què fou coneguda la dibuixant i escriptora Núria Pompeia Vilaplana i Boixons.
Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i Cambios y recambios 1983…
,
carta
Jocs
Cadascun dels fulls rectangulars de cartolina amb figures pintades en un dels costats, que formen un conjunt de 48 a 52 elements dividits en quatre sèries o colls
.
Serveixen per a jugar joc de cartes, practicar exercicis de manipulació i illusionisme o per a l’endevinació cartomància També han tingut importància les cartes amb finalitats pedagògiques al s XVIII eren freqüents les allusives a heràldica, llengües mortes, música, literatura, etc o satíriques allusives a personatges públics o mites populars, exaltant les virtuts cíviques durant la Revolució Francesa, etc Hom atribueix l’origen de les cartes a l’Extrem Orient Índia i Xina, i llur introducció a Europa als àrabs i als croats els primers testimonis són del s XIV i reberen el nom àrab de na'īb…
Furia española
Cinematografia
Pel·lícula del 1974; ficció de 81 min., dirigida per Francesc Betriu i Cabeceran.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Radar Films Barcelona ARGUMENT FBetriu GUIÓ FBetriu, José Luis García Sánchez FOTOGRAFIA Magí Torruella Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Elisa Ruiz MUNTATGE LPuigvert MÚSICA Manuel Cubedo, Joan Barcons INTERPRETACIÓ Cassen Sebastián, Mònica Randall Juliana, Carlos Ibarzábal, Ovidi Montllor, Rosa Gil, María Francia, Rosa Morata, Alfred Lucchetti, Josefina Tàpias ESTRENA Madrid, 09021976, Barcelona, 27091976 Sinopsi Sebastián viu sol El seu company Amadeo li presenta la seva filla Juliana Quan descobreix que s’ha quedat embarassada, Sebastián…
Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Vida i obra Pare de Josep Maria Lasarte Fou redactor 1858-68, codirector i director 1874-81 d’ El Telégrafo a partir del 1879, El Diluvio Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler presidí 1884-85 el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i collaborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Un Tros de Paper , L’Embustero , 1866, La Rambla , que fundà, La Pubilla , La Campana de Gràcia i Lo Xiulet del Carril…
,
Joseph Conrad

Joseph Conrad
Literatura anglesa
Pseudònim de l’escriptor en llengua anglesa, d’origen polonès, Józef Teodor Konrad Nałęcz Korzeniowski.
Fill d’un dramaturg, fou mariner a França i a Anglaterra El 1886 adquirí la nacionalitat anglesa i començà els seus treballs literaris El 1895 publicà la seva primera novella, Almayer's Folly ‘La follia d’Almayer’ Superades les dificultats inicials en l’aprenentatge de l’anglès, adquirí un llenguatge culte i minuciosament elaborat Proper a Dostojevskij en la seva visió de l’home, fou nihilista en la seva concepció amoral de la vida En les novelles d’aventures uní la descripció dels ambients marítims i exòtics, molts d’ells de base autobiogràfica, a un gran sentit de l’observació i de l’…
decoració
Art
Activitat artística que té com a finalitat d’adornar o complementar objectes i edificis.
El procés decoratiu mostra dues tendències antitètiques, l’una geomètrica, basada en la dissociació abstracta del motiu, i l’altra naturalística, és a dir, propensa a incloure el motiu, o part d’ell, en el context d’una realitat descriptiva o narrativa Actualment, el mot decoració és usat sobretot per a designar l’acoblament de diferents elements per tal de crear en un espai interior un ambient determinat La decoració d’interiors, mitjançant una convergència de factors, és el reflex directe de la cultura i el gust de cada època Les cases d’Hattusa, capital de l’imperi hitita, són l’exemple…
Lucía Etxebarría de Asteinza

Lucía Etxebarría de Asteinza
© Alberto González Rovira
Literatura
Escriptora d’origen basc.
Estudià filologia anglesa i periodisme a Madrid El 1998 guanyà el premi Nadal amb l’obra Beatriz y los cuerpos celestes , el 2001 el premi Primavera de novella amb De todo lo visible y lo invisible i el 2004 el premi Planeta amb Un milagro en equilibrio Altres obres narratives seves són Amor, curiosidad, prozac y dudas 1996, Nosotras que no somos como las demás 1999, Una historia de amor como otra cualquiera 2003, Cosmofobia 2007, el…
l’Odissea
Conta, alternant la tercera i la primera persona narratives, les aventures d' Ulisses , un dels herois que havien assetjat Troia , en el retorn, llarg i ple de perills, cap a la seva terra, Ítaca Aquest retorn té lloc per mar, i Ulisses és perseguit per la ira del déu Posidó , però protegit per la deessa Atena La mar i els seus camins, amb l’evocació dels paisatges més entranyables de la Mediterrània, tenen una presència constant en aquest gran poema marítim, obert i humaníssim La mena de les aventures que endura l’heroi, així com el seu caràcter, revelen la influència d’una…
joglar
Literatura
Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment en recitat cantat i sovint acompanyat d’instruments musicals.
Gràcies als joglars les obres literàries, anònimes o d’autor conegut, arribaven al públic, el qual era en gran part privat de la lectura, no solament per motiu de l’abundós analfabetisme, ans encara per la raresa i el gran preu del llibre manuscrit El joglar de gestes , a càrrec del qual anava la recitació d’obres molt extenses, havia d’ésser dotat de bona memòria i de suficient enginy per a suplir-la amb la improvisació, i no calia que fos un músic expert, per tal com la melodia de les peces narratives era monòtona i simple El joglar de lírica , a càrrec del qual anava la…
Morir (o no)
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 93 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT Morir un instant abans de morir 1998 de Sergi Bebel GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Jesús Escosa color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Bello Torras MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Lluís Homar director, Carme Elias dona, Roger Coma motorista, Marc Martínez heroïnòman, Anna Azcona germana, Vicky Peña mare, Carlota Bantulà nena, Amparo Moreno infermera, Mingo Ràfols malalt, Anna Lizaran senyora, Mercè Pons dona policia, Francesc Albiol home policia, Francesc Orella víctima, Sergi López…