Resultats de la cerca

La seva obra és crítica i renovadora i es mou entre el naturalisme i l’expressionisme Entre d’altres, ha escrit Telarañas 1955, El grillo 1957, El tintero 1961, Las viejas difíciles 1967 i Tragicomedia del Serenísimo Príncipe don Carlos 1974 i Los condenados 1974

Vescomte de Vogüé, fou diplomàtic a Peterburg, i escriví Le roman russe 1886, obra que féu conèixer els escriptors russos del s XIX a França i que significà l’inici d’un moviment que reaccionà contra el naturalisme Conreà també la novella i l’assaig

El seu nom real era Jacques Fréderix Fou un dels creadors del naturalisme poètic cinematogràfic, i fou premiat a Venècia 1936 per La kermesse héroïque Altres films seus són L’Atlantide 1921, Crainquebille 1922, Carmen 1926, Thérèse Raquin 1928, Le grand jeu 1934 i Pension Mimosas 1935

Influït per Nietzsche i en reacció contra el naturalisme, fou un precursor de l’expressionisme, i conreà una visió unitària de poesia, religió i filosofia de signe panteisticoidealista La seva obra més coneguda és Die Kugel, eine Philosophie in Versen ‘L’esfera, una filosofia en versos’, 1909

La seva obra, de tendència realista, comprèn pintures de temàtica cristiana sèrie dels set sagraments, 1712, Galeria de Dresden, mitològica murals del palau Pepoli, Bolonya, 1691-92, pintures de gènere La puça , Galleria degli Uffizi, retrats, etc Les seves pintures revelen la influència del naturalisme i el clarobscur caravaggista

Fou metge i lluità a les Filipines en el cos de sanitat militar Les seves novelles es caracteritzen per un fort naturalisme i la gosadia amb què tracta els temes sexuals Cal destacar La altísima 1907, Sor demonio 1909, Las Evas del Paraíso 1910 i El médico rural 1912

Impulsà la reacció idealista contra el naturalisme de la seva època Escriví Geschichte und Kritik der Grundbegriffe der Gegenwart ‘Història i crítica dels principis fonamentals de la nostra època’, 1878 i Der Wahrheitsgehalt der Religion ‘El contingut de veritat de la religió’, 1925 El 1908 rebé el premi Nobel de literatura

Autor del políptic de La Trinitat 1360, Museo Castelvecchio, Verona, fou l’iniciador de l’escola de Verona, primer sota l’influx de Giotto i després de Tommaso da Modena El seu estil es caracteritzà per un sentit de la composició giottesc i per un naturalisme de caràcter narratiu i anecdòtic

Guanyà primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1895 i del 1901 amb A la guerra i Pobres mares Des del 1903 fou professor titular de dibuix artístic a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Després d’una etapa anecdotista, se centrà en un naturalisme que molt sovint imita Sorolla

Seguidor del naturalisme, evolucionà cap a la línia de Guy de Maupassant Fou un dels fundadors de la revista “Van Nu en Straks” 1893, que contribuí a la consolidació de la cultura flamenca Entre les seves novelles destaquen Het recht van den sterkste ‘El dret del més fort’, 1893 i Sursum corda 1894