Resultats de la cerca

Inicià la seva formació al Conservatori de Rio de Janeiro, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Magda Tagliaferro, i més endavant es perfeccionà amb Rudolf Serkin a l’Institut Curtis de Filadèlfia El 1965 guanyà el Concurs de Rio de Janeiro, i l’any següent, el Concurs Internacional Magda Tagliaferro de París El 1969 es proclamà vencedora en el Concurs Internacional de Piano Van Cliburn EUA i el 1971 tocà a Nova York La major part de la seva carrera s’ha desenvolupat a la Gran Bretanya, on viu des del 1972 Ha actuat amb les orquestres més importants del món -per exemple, la…

Artista precoç, inicià els estudis de piano a set anys, a onze oferí el seu primer concert amb orquestra, i a catorze, el primer recital en solitari Entre el 1964 i el 1972 fou deixebla de Nathan Milstein al Conservatori de Moscou L’any 1964 fou premiada en el Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu, a Bucarest, el 1975 en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, a París, i el 1965 al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Durant la seva joventut actuà a països de l’Europa oriental, com Rússia, la República Txeca, Romania, França i Àustria Des del 1978 resideix a…

A vuit anys ingressà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on fou deixebla de Z Kodály i B Bartók El 1922 anà a Viena, on estudià a l’Acadèmia de Música amb els pianistes A Schnabel i E Steuermann Del 1925 al 1931 fou professora d’aquest centre, tasca que abandonà per dedicar-se a la carrera concertística Dugué a terme nombrosos enregistraments i la seva discografia és considerada força insòlita per ser dels anys quaranta El 1942 fou capturada per l’exèrcit japonès a l’illa de Java i romangué en un camp de concentració durant tres anys Posteriorment residí a Nova Zelanda i finalment als Estats…

Fou admesa amb només nou anys a l’Acadèmia de Música FerencLiszt de Budapest, on estudià amb Arnold Székely, Leó Weiner, Béla Bartók i Ilona Deckers A dotze anys tocà i dirigí el Concert per a piano núm 1 de L van Beethoven Rebé el Premi FerencLiszt en dues ocasions i el 1938 obtingué el diploma d’aquesta acadèmia hongaresa, d’on esdevingué professora dos anys més tard, el 1940 El 1970 obtingué una plaça de professora a l’Akademie für Musik de Graz S’especialitzà en la interpretació de l’obra de F Liszt i de B Bartók, la qual donà a conèixer durant els anys cinquanta collaborant amb directors…

Filla menor de Sigmund Freud, des de molt jove s’interessà per la psicoanàlisi i arribà a ocupar diversos càrrecs en diferents societats psicoanalítiques El 1938 s’hagué d’exiliar a Anglaterra a causa de la persecució nazi Els seus camps d’interès, vists sempre des de la perspectiva psicoanalítica, foren l’educació, la psicologia infantil —de la qual fou pionera— i els trastorns psíquics Les seves obres més importants són Das Ich und die Abwehrmechanismen ‘El jo i els mecanismes de defensa’, 1936 i Normality and Pathology in Childhood 1965

Després d’una estada a Alemanya, anà a París i es casà amb RDelaunay 1910, amb qui collaborà en la realització de diverses obres i prengué part en l' orfisme , que aplicà a les arts industrials i especialment als teixits i tots els elements de la moda, els quals tingueren un gran èxit en l’exposició d’arts decoratives del 1925 Després de la mort del seu marit 1941, començà una nova etapa, caracteritzada per la realització d’aiguades, d’una gran sensibilitat

Es traslladà a París, el 1911, on conegué FApollinaire i els cubistes El seu art, fet d’estilitzacions segons l’esperit cubista, realitzà la figura humana sense apartar-se del realisme Dona ajupida 1924, Musée Nationale d’Art Moderne, París Destruït pels nazis el seu taller el 1942, s’installà novament a París el 1945 i creà una escultura de formes allargades, gràcils i elegants

Inicià els estudis de piano a sis anys a l’Escola Central de Moscou, i posteriorment els continuà al conservatori de la capital russa, on fou deixebla de Lev Oborin L’any 1968 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, fet que li obrí les portes a una carrera de gran projecció internacional, amb un reeixit debut al maig del 1971 al Théatre de la Ville de París en un concert dedicat a joves solistes soviètics Dotada d’una gran tècnica, ha esdevingut una destacada intèrpret de l’obra de S Prokof’ev, de qui ha interpretat un aplec d’obres poc conegudes, com Sarcasmes , Visions…

Estudià violí al Conservatori de Cluj i a catorze anys inicià els estudis de cant a Bucarest Debutà com a contralt a l’Òpera de Cluj i el 1970 fou contractada per l’Òpera de Frankfurt Posteriorment cantà a Itàlia i a Colònia, especialment centrada en el repertori mozartià El seu primer èxit internacional es produí el 1970 en cantar La clemenza di Tito Mozart a l’Òpera de Múnic, que es convertí en el seu escenari predilecte També ha cantat sovint en teatres dels Estats Units i d’Anglaterra La temporada 1977-78 debutà al Metropolitan Opera House de Nova York i el 1987 emprengué una important…

Es formà al Conservatori de Belgrad, ciutat on entre el 1955 i el 1959 interpretà diverses operetes Convidada per G Solti, el 1959 cantà Tosca a l’Òpera de Frankfurt, on romangué fins el 1984 El 1964 fou convidada a cantar a Hamburg i el 1972 obtingué un gran èxit al Teatro Colón de Buenos Aires com a Abigail Nabucco Un any després interpretà al Covent Garden el paper titular d’ Electra , amb el qual també es donà a conèixer al Metropolitan de Nova York 1975 Participà en diverses edicions del Festival de Bayreuth i el 1987 abordà per primera vegada el paper de Clitemnestra Electra , que…