Resultats de la cerca

El 1931 emergí simultàniament en tres facetes lligades al món de la natació com a nedador a la Travessia del Port de Barcelona, com a directiu cofundador del Club Esportiu Mediterrani i com a collaborador del diari Mundo Deportivo Com a directiu, el 1944 deixà el CE Mediterrani i s’implicà en la fundació del Club Natació Montjuïc, del qual fou president 1944-46 i 1956-64 Com a periodista, el 1959 passà de collaborador a redactor fins a la seva jubilació l’any 1979 Rebé el premi Narcís Masferrer 1975 i el premi d’honor de l’Agrupació de Periodistes Esportius de Barcelona 1980 la…

Fill de pares holandesos establerts a Sabadell, on el seu pare, Paulus Wildeboer, fou entrenador del Club Natació Sabadell, en el qual es formà, juntament amb el seu germà Olaf, també nedador Fou campió d’Europa júnior de 50 m i 100 m esquena Disputà les dues proves d’esquena 100 m i 200 m en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, on disputà la final de 100 m esquena, prova en què baté el rècord d’Espanya, i també participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Participà en quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2011 i 2013 i d’Europa 2006, 2008…

S’inicià al Reus Deportiu amb el seu pare, que el 1963 el portà al Club Natació Sabadell El 1967 es proclamà campió d’Europa júnior dels 1500 m lliure i tot seguit millorà el rècord d’Espanya absolut d’aquesta distància Considerat el nedador més complet en la història de la natació catalana i estatal, entre el 1968 i el 1976 aconseguí divuit Campionats de Catalunya i vint-i-dos d’Espanya en proves individuals absolutes tan diverses com 100, 200, 400 i 1500 m lliure 100 i 200 m papallona 100 i 200 m esquena, i 200 i 400 m estils A més, establí trenta-dos rècords estatals en 100 m…

A 15 anys fou el component més jove de l’equip olímpic dels EUA a Sydney 2000 des del 1932, i l’any següent esdevingué el recordista més jove de la història, en la prova dels 200 m papallona El 2001 aconseguí batre el seu primer rècord mundial en 200 m papallona, i fins al desembre del 2009 n'aconseguí fins a 39, 29 dels quals eren individuals la majoria en les especialitats de papallona i estils, però també en la d’estil lliure i 10 en relleus, de manera que superà àmpliament els 33 de Mark Spitz Després de les Olimpíades de Londres agost del 2012 es va retirar de l’alta competició,…

Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel  al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

S’inicià el 1958 i fou campió d’Espanya juvenil Competí pel Club Natació Manresa 1960-65 i el Club Natació Sallent, on també fou entrenador i jugador de waterpolo Participà en diversos Campionats del Món, en els quals aconseguí la medalla de bronze 1967 i de plata 1970 per equips També guanyà la medalla d’or en la prova de 200 m obstacles i la de bronze en 50 m rescat de maniquí al Campionat del Món 1967 Fou primer en la classificació general de l’encontre internacional contra Castres 1968, i en l’edició del 1969 guanyà la medalla d’or en la prova de llançament de salvavides També aconseguí…

Membre del Club Natació Barceloneta, com a nedador formà part de la selecció catalana que participà en els Campionats d’Espanya 1944 Com a waterpolista fou campió de Catalunya de primera categoria B 1947 El 1968 s’integrà en el cos tècnic del club i com a entrenador de waterpolo de categories inferiors, i en collaboració amb Joan Donato assolí diversos Campionats d’Espanya nou en categoria júnior 1978, 1979, 1980, 1983-86, 1988, 1990, quatre en categoria juvenil 1977, 1983, 1984, 1986 i dos en categoria infantil 1984, 1987 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit…

A divuit anys, després de guanyar el Trofeu Fi d’Estiu per a nedadors no federats, ingressà al Club Natació Barcelona Velocista, es proclamà campió absolut de Catalunya de 100 m lliure 1951 i de 200 m lliure 1952, i el 1951 establí els rècords català i estatal de 50 m lliure dos cops i 100 m lliure dos cops més, i fou el primer nedador estatal a baixar dels 59 s en aquesta última distància Bandy Zolyomy el reclutà per al waterpolo i amb l’equip del CNB fou quatre cops campió d’Espanya de primera divisió 1950, 1952, 1953, 1954 i, amb la selecció estatal, campió dels Jocs…

Fill d’ Enric Granados , germà del compositor Eduard Granados i Gal  i pare del nedador Enric Granados i Aumacellas Fou un dels grans pioners de la natació a l’Estat espanyol i l’introductor de noves tècniques de natació com el crol, que utilitzà per a proclamar-se campió d’Espanya de 100 m el 1923 Durant els anys 1920 formà part de l’equip de waterpolo del Club Natació Barcelona CNB, invicte a l’Estat espanyol, amb el qual disputà els Jocs Olímpics de París 1924 També formà part de la selecció espanyola als Jocs d’Anvers 1920 El 1932 es traslladà a Madrid i exercí de tècnic al…

Conegut com Kiko Hervás, començà a nedar al CN l’Hospitalet i s’entrenà al CAR de Sant Cugat, abans de fitxar pel CE Mediterrani Als Jocs Olímpics de Pequín 2008 es convertí en el primer nedador de l’Estat a participar en una prova olímpica d’aigües obertes També disputà la prova dels 10 km als Jocs Olímpics de Londres 2012 El seu primer gran èxit fou el subcampionat d’Espanya de 5 km 2001 Participà en sis Mundials d’aigües obertes, dels quals assolí la millor classificació el 2007 quart a la prova dels 5 km i el 2011 quart als 25 km També nedà a cinc europeus, en què aconseguí…