Resultats de la cerca

Nasqué com a imitació de la ceràmica àtica de vernís negre del segle IV aC i mantingué sempre el caràcter de llisa amb vernís negre Els únics elements decoratius que comporta són cercles de palmetes estampades voltades d’una faixa d’estries, o bé cercles de pintura blanca acompanyats de flors estilitzades Segons la classificació de Nino Lamboglia 1950, el tipus A és el pròpiament fet a la Campània durant els segles III i II aC el B es fabricà possiblement a l’Etrúria Marítima a partir del 150 aC, i el C tingué com a centre l’illa de Sicília Els dos darrers es fabricaren fins el 50 aC…

Deixeble de l’Accademia de Florència 1846 Començà fent pintura d’història Participà en els moviments independentistes de 1848-49, on s’afeccionà a la temàtica militar La battaglia di Magenta 1861, Galleria d’Arte Moderna, Florència L’amistat amb el pintor i conspirador Nino Costa i amb el crític Diego Martelli contribuïren a formar la seva personalitat, basada en l’estudi de la realitat, originat en el nacionalisme naturalista de Mazzini i concretat després en l’escola dels macchiaioli florentins, dels quals fou un dels principals integrants L’evolució de la seva pintura el portà, després del…

De formació bàsicament autodidacta, la seva obra es caracteritza per un marcat primitivisme de tipus animista conté abundants referències a la història i la tradició occidentals amb una clara intenció d’articular un discurs moral i intellectual Ha estat inclòs dins el corrent anomenat transavantguarda italiana, juntament amb Sandro Chia, Francesco Clemente, Mimmo Paladino i Nino Longobardi La seva obra es donà a conèixer principalment durant els anys vuitanta, i en destaquen les exposicions a VII Documenta de Kassel 1988, Stedelijk Museum d’Amsterdam 1983, Solomon R Guggenheim Museum de Nova…

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions del repertori pop Des del…

Debutà a tretze anys a Mondaldo, i de seguida inicià els estudis de cant a Pesaro i a l’Escola d’Òpera de Roma, animat per Tullio Serafin El 1939 interpretà el Turiddu de Cavalleria rusticana a Pesaro i dos anys més tard es presentà al Teatre Puccini de Milà com el Pinkerton de Madama Butterfly de G Puccini Després participà en l’estrena d' Ariodante de Nino Rota a Parma 1942, i de seguida es destacà en els principals papers dramàtics per a tenor a Londres, Milà, Estocolm, Rio de Janeiro i altres ciutats del món El 1945 interpretà el Radames d' Aïda a l’Arena de Verona, i l’any següent, el…

Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L van Beethoven, i pel barroc italià Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d' Orientales , i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX l’òpera Ernani , de G Verdi 1844, inspirada en Hernani 1839, fou un èxit notable, i Henri Dutilleux…

Fundat el 1940, nasqué com a Grup Esportiu de l’empresa Aismalíbar S’inscriví a la competició d’Educación y Descanso tant en categoria masculina com femenina Fou campió provincial en diverses ocasions, fet que li permeté disputar el Campionat d’Espanya El 1951 s’inscriví en competicions federades com a CB Aismalíbar tot i que parallelament el GE Aismalíbar prosseguí en la competició d’Educación y Descanso L’equip federat assolí l’ascens a primera divisió catalana la temporada 1954-55 L’any següent, en el debut a la categoria, guanyà el títol Fou un dels equips fundadors de la Lliga estatal de…

Provinent d’una família de juristes florentins, rebé gran part de la seva educació a Provença Tot i que visqué de prebendes i beneficis eclesiàstics, sembla que no fou mai ordenat La influència provençal en l’obra de Petrarca és molt gran A les terres de Provença conegué Laura, la qual, idealitzada a través del concepte de l’amor de la poesia trobadoresca, esdevingué el motiu central del Canzoniere , la seva obra cabdal Petrarca fou molt afeccionat a la música, com ho testimonien les seves amistats i les referències laudatòries a aquesta art en les canzone , encara que en vida seva foren molt…

Creada l’any 1968, fou impulsada per empresaris catalans que importaren cotxes de competició d’alt nivell per competir en l’àmbit català, estatal i, poc després, internacional La seva primera cursa fou les 6 Hores de Montjuïc, el 1968, guanyada per Francesc Gòdia i Brian Muir al volant d’un Ford GT40 Un any més tard, Francesc Gòdia i Joan Fernàndez guanyaren les 12 Hores de Barcelona, també a Montjuïc, amb un Porsche 908 La firma Tergal finançà les seves activitats a partir del 1970, la qual cosa permeté obrir les curses a l’estranger Amb l’escuderia britànica Red Rose Racing, participà en el…

Tot i que estudià dret, els anys quaranta començà a treballar a la ràdio i a la televisió, i uns anys més tard al cinema com a guionista El 1964 debutà en la direcció amb S e permette parliamo di donne Obtingué el primer gran èxit amb la sàtira Riusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Africa 1968, interpretada per Alberto Sordi i Nino Manfredi, que juntament amb Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni, Sofia Loren i Stefania Sandrelli foren alguns dels actors que amb més freqüència protagonitzaren els seus films Consolidà la seva trajectòria els anys setanta…