Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
Bonaventura Pelegrí i Torné
Literatura catalana
Escriptor.
Assidu collaborador als jocs florals de Lleida, hi guanyà premis amb estudis sobre la llengua, la crítica, la Renaixença i el Noucentisme catalans Publicà l’assaig Epistemologia balmesiana 1911, Filosofia crítica 1914 i l’obra de síntesi Lleida en la renaixença literària de Catalunya 1935
estètica arbitrària
Art
Literatura
Nom donat per Eugeni d’Ors a la seva concepció de l’art, coneguda també amb el de Noucentisme.
Antoni Fisas i Planas
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1923.
Seguí, en nombroses cases de pisos, el classicisme italianitzant imposat pel Noucentisme La seva clínica de Sant Josep de la Muntanya 1936, a Barcelona, és un bon exponent de l’estil preracionalista Projectà la parròquia del Pilar de Barcelona i el sanatori de Puigdolena Vallès Oriental
La Ben Plantada
Obra de Xènius (Eugeni d’Ors), publicada a la secció Glossari de «La Veu de Catalunya» el 1911 i aplegada l’any següent en un volum.
És considerada el breviari del Noucentisme, i representa una reacció contra el Modernisme, contra l’espiritualisme lliure i anàrquic de Joan Maragall i, sobretot, contra el “pairalisme”, formes que a Catalunya havia pres el Romanticisme, i proposa un programa, gairebé eticocultural, d’exaltació del classicisme i de la tradició
Museu d’Art de Cerdanyola - Can Domènech
Museu
Museologia
Centre museístic de Cerdanyola del Vallès.
Inaugurat l’any 2009 en un emblemàtic edifici modernista de l’estiueig del final del segle XIX, aplega el patrimoni artístic local i se centra fonamentalment en l’art modernista, amb una especial incidència en el vitrall, el noucentisme i l’ art-déco Forma part de la Ruta Europea del Modernisme
Gaseta de les Arts
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal iniciada el 1924 sota la direcció, en una primera època, que acabà el 1927, de Joaquim Folch i Torres.
En la segona època 1928-30 es fusionà amb La Ciutat i la Casa i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del Noucentisme
Jaume Juan i Rosselló
Pintura
Pintor.
Autodidacte, el 1936 es revelà a Barcelona dins la figuració classicitzant i arquetípica del Noucentisme A la postguerra practicà un delicat idealisme amb les seves exquisides figures femenines del món burgès, menestral i camperol, paralleles a la literatura de l’Escola Mallorquina Participà en el Grup dels Set 1948 Exposà a Barcelona i a Palma
la Catalunya pintoresca
Àlbum de dibuixos de Xavier Nogués amb texts de Francesc Pujols i pròleg de Joan Sacs, editat per Salvat-Papasseit el 1919 (reeditat el 1933 i el 1947).
La sèrie, que havia estat iniciada a la “Revista Nova”, supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del Noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona
La Muntanya d’Ametistes
Llibre de poemes de Guerau de Liost, publicat el 1908 i el 1933 (refet i pòstum).
A través d’una sacralització estètica del Montseny, presenta un retaule d’homes, de bèsties i d’éssers fantàstics El culte a la natura pot semblar modernista, però el llenguatge, l’estilització i la retòrica són essencialment noucentistes El títol fou suggerit per Josep Carner, i el pròleg de Xènius és considerat com un programa del Noucentisme
Joan Duch i Arqués
Literatura catalana
Poeta.
Cursà peritatge mercantil, però finalment es dedicà a la literatura i al periodisme Després d’una etapa inicial maragalliana, s’adscriví a un Noucentisme sota el model de Josep Carner La seva obra publicada, pòstuma, comprèn el recull Les hores gerdes 1931 i Poesies 1995 que inclou tota l’obra poètica També escriví narracions curtes i feu traduccions
,