Resultats de la cerca
Es mostren 18138 resultats
producció nova
Geografia
Aquella part de la producció primària mesurable a la mar que es correspon amb l’aportació de nutrients (N, P, etc) que no han estat recentment reciclats en la pròpia capa eufòtica.
La síntesi de matèria orgànica per part del plàncton vegetal requereix la incorporació de diferents nutrients, entre ells el nitrogen Aquest es troba en la mar en diverses formes més o menys oxidades nitrat, nitrit, amoni, nitrogen gasós, nitrogen orgànic La forma inorgànica més oxidada, el nitrat, prové fonamentalment de les capes més fondes on no arriba la llum, on la concentració és sempre més elevada que en superfície El nitrogen orgànic o les formes reduïdes han passat pels organismes Com que, en últim terme, els nutrients que han incorporat els vegetals i els animals acaben sedimentant…
Nova Betlem
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu de Betlem, situat al vessant meridional de Collserola, dins l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles.
Fou erigit al s XVIII pels frares jerònims de la Vall d’Hebron dins llurs propietats Després de la desamortització 1835, adquiriren la propietat els administradors de l’Hospital de la Santa Creu, i el 1874 hi fou installat el manicomi de Nova Betlem , dirigit per Giné i Partagàs
Nova Guinea
Illa
Illa de la Melanèsia, al Pacífic, al N d’Austràlia, de la qual la separa l’estret de Torres.
Per la seva extensió 771900 km 2 és la segona illa del món És repartida entre Indonèsia província de l’Irian Jaya i Papua Nova Guinea, estat independent des del 1975 Travessada per un eix muntanyós format per la gran serralada central, de 2000 km de longitud, amb unes grans altituds Jaya, 5040 m Trikora, 4750 m i uns sèrie de volcans actius, al SE la serralada forma una estreta península, on l’Owen Stanley Range supera els 4000 m Al N de la serralada s’obre una ampla depressió, que comprèn la plana dels llacs i les valls del Sepik, el Ramu i el Markham Parallela a la costa s’…
Nova Jersey
Divisió administrativa
Estat del NE dels EUA, a la costa atlàntica.
Limita amb l’estat i la badia de Delaware al S, Pennsilvània a l’W i Nova York al N La capital és Trenton Als extrems N i W té les muntanyes de Kittatinny, amb nombrosos llacs, mentre que la resta forma part de la plana costanera El clima és temperat humit temperatura mitjana d’11°C, i 1 147 mm de pluviositat anual El riu Delaware, a l’W, i el Hudson, al NE, li serveixen de frontera estatal És l’estat de més densitat demogràfica dels EUA 390 h/km 2 est 1993 i el vuitè pel nombre d’habitants El 90% de la població és urbana Les ciutats més importants són Newark, Atlantic City i la capital L’…
Nova Granada
Geografia històrica
Virregnat dependent de la monarquia hispànica que comprenia el territori dels actuals estats de Colòmbia, l’Equador, Veneçuela i Panamà i una part del Perú i del Brasil.
Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà
Nova Zelanda

Estat
Estat d’Oceania, situat uns 1.750 km al SE d’Austràlia, és un arxipèlag format per dues illes principals —l’Illa del Nord i l’Illa del Sud—, així com per les illes Stewart i Chathan i per diversos illots; a més, comprèn també els territoris associats de les illes Tokelau, illes Cook i Niue i la dependència de Ross, a l’Antàrtida; la capital és Wellington.
La geografia física Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…
Nova Brunsvic
Divisió administrativa
Província marítima del Canadà, al litoral atlàntic.
Limita al N amb Quebec, a l’W amb l’estat de Maine EUA, a l’E amb el golf de Sant Llorenç i al sud amb la badia de Fundy La capital és Fredericton 46 466 h 1991 Pertany a la regió apalatxiana, i en formen el relleu una sèrie d’altiplans esglaonats, intercalats amb depressions, com la del Restigouche, al N, i altures, com les dels Northern Highlands o les de les Caledonia Hills Amb tot, la glaciació quaternària ha deixat l’empremta pertot arreu L’amplada de les marees a la badia de Fundy, la màxima del món, és aprofitada per a la installació d’una central mareomotriu a Passamaquoddy La…
Catalunya Nova
Agrupació coral fundada a Barcelona per Enric Morera, el 1895, amb cantaires de classe obrera procedents de la societat coral Euterpe i d’altres entitats.
El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès De caràcter nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay 1901-02 i per Cassià Casademont 1908-17 i 1919-~36 Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” 1896-1901 i 1900-02
escola nova
Educació
Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX per A. Ferrière i desenvolupat al primer terç del segle XX als països europeus de democràcia formal (França, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i Suïssa) i àdhuc als EUA.
Tingué com a organisme bàsic el Bureau International des Écoles Nouvelles Constituí alhora una superació de l’ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal En el si del moviment foren experimentats diferents mètodes pedagògics Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc sempre fonamentats en l’activitat de l’infant El tipus d’escola que se’n derivà rebé el nom d’escola activa Introduït als Països Catalans a partir del 1901, el moviment escola nova s’estengué ràpidament amb la creació d’una sèrie d’escoles…
ars nova
Música
Segon període de l’escola polifònica occidental.
El nom té el seu origen en el títol audaç que Philippe de Vitry donà al seu tractat de notació 1320 Vitry sotmeté a revisió els principis de la notació franconiana i introduí modificacions molt importants Des del punt de vista tècnic, la notació adquirí nous valors breus i s’enriquí amb notes roges o blaves, amb la reacció contra la subjecció del ritme binari, i, des del punt de vista melòdic, amb la pressió de les alteracions, i especialment de les diferents sensibles que afecten tots els graus de l’escala, sobretot la dominant Aparegueren les barres de compàs Cal esmentar també la…