Resultats de la cerca

Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella Baix Empordà i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu Ja no existia a la fi del segle X sembla que fou refós a la Grassa

Fou condemnat el cisma i absolt el bisbe Gotmar de Vic, que havia participat a la rebellió i demanà perdó Fou desautoritzada la conducta del comte Sunyer d’Empúries i acordada la modificació del privilegi del rei Odó al bisbe de Vic Gotmar del 889, que lesionava els drets del comte Guifré I el Pelós

Fou consagrat, probablement el 888, per Esclua , bisbe intrús d’Urgell, i els bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, en perjudici del bisbe legítim, Servusdei El 889, a Orleans, obtingué uns preceptes del rei franc Odó A mitjan 891 fou expulsat i Servusdei recuperà el bisbat El 892 fou deposat i excomunicat

Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies

Durant el regnat de Felip II de França passà a ésser jurisdicció dels bisbes de Lodeva, després d’ésser-ne destituïts els comtes de Roergue Dins el comtat hi hagué també els vescomtes de Lodeva El títol vescomtal fou transmès per Nobília morta després del 1070, filla dels vescomtes Odó i Luimberga, el seu marit, el vescomte Gilbert II de Carlat, i a llurs descendents

Fou format arran de la divisió vers el 926 del ducat de Gascunya per part dels fills del Duc Garcia I Fesenzac, amb Armanyac, pertocà a Guillem I, que en fou el primer comte A la seva mort poc després del 961, Fesenzac —separat d’Armanyac— fou heretat pel seu fill, el comte Odó I Falca , i fou incorporat al comtat d’Armanyac el 1140

És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 folis El féu recopilar el canonge Guillem de Mont-ral, vers el 1215, pel notari Andreu d’Almúnia, bé que és obra de l’escrivà i prevere Pere de Madriguera S'inicià amb el privilegi del rei Odó a Vic del 889 té set documents anteriors a l’any 1000, i la resta, dels s XI, XII i algun del XIII

Fill de Robert IV el Fort, comte del Wormgau En morir el seu germà el rei Odó I 898, el succeí als comtats de París i d’Anjou i al ducat de França Derrotà els normands a Chartres i signà el tractat Saint-Clair-Sur-Epte 911 pel qual els atorgava terres Fou elegit a Reims rei de França per una facció de la noblesa i morí lluitant contra el monarca legítim, Carles III el Simple, a la batalla de Soissons

El nom li fou donat per Dant De vulgari eloquentia i es justifica tant per l’origen de molts dels seus poetes com pel llenguatge, bàsicament sicilià, bé que ennoblit per la influència de les cultures provençal i llatina Són notables Odo della Colonne, Guido delle Colonne, Pietro delle Vigna, Giacomino Pugliese, Iacopo d’Aquino, etc Llur poesia, si bé no manca de motius personals, s’inspira en la lírica provençal, tant en la forma com en el contingut temàtica de l’amor cortès

Fill i successor de Guillem I Malgrat les intrigues del seu germà Robert II, duc de Normandia, i del seu oncle Odó de Baveux, comte de Kent, des del 1088 pogué consolidar la seva autoritat amb el propòsit de refer la unitat anglonormanda trencada per l’herència del seu pare, desembarcà 1096 a Normandia on el seu germà li delegà l’autoritat a canvi de diners per anar a la primera croada i recuperà el comtat del Maine Malgrat el conflicte amb l’Església a propòsit de l’elecció dels bisbes 1093, s’imposà també a Anglaterra Fou assassinat durant una cacera per Walter Tirel, senyor de…