Resultats de la cerca

Autor de novelles Amor se escribe sin hache , 1929 PeroHubo alguna vez once mil vírgenes , 1931 La tournée de Dios , 1932, destacà especialment en la dramatúrgia, gènere en el qual és considerat precursor del teatre de l’absurd Angelina o el honor de un brigadier 1932, Los ladrones somos gente honrada 1941, Eloísa está debajo de un almendro 1943, etc Les seves obres, impregnades d’un gran sentit humorístic, el feren molt popular

Fou campió d’Espanya júnior 1996 Passà al professionalisme l’any 2000 Guanyà una etapa del Tour de l’Avenir 2002, la Clàssica de Sant Sebastià 2006 i el Trofeu Ciutat de l’Hospitalet 2009 Disputà la Vuelta a Espanya en vuit ocasions 2004-10, 2012, dos Tours de França 2007, 2008 i dos Mundials de ruta 2006, 2007 Milità als equips ONCE 2000-03, Relax 2004-05, Bouygues 2006-08, Cervélo 2009-10, Geox 2011 i Katusha 2012

Disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996 En els primers guanyà la medalla d’or en el relleu 4 × 400 m i establí el rècord del món de la prova A Atlanta conquerí una medalla d’or i una de plata Es retirà de l’atletisme l’any 1998 També jugà a futbol sala des del 1989, i fou campió de la Lliga ONCE 1990 i d’Europa amb la selecció espanyola 2002

Fou campió mundial en la prova de contra rellotge l’any 1996 i setè als Jocs Olímpics d’Atlanta Debutà professionalment amb l’equip Once el 1991 En el seu palmarès figuren el triomf en dues Setmanes Catalanes 1992 i 1996, a la cursa París-Niça el 1993, una volta al País Basc el 1995, una segona posició al Tour de França el 1995, una Volta a Catalunya el 1996 i una Vuelta a Espanya el 1996

Format a Llotja El 1919 exposà a Sabadell S'integrà al grup Nou Ambient, on, amb Camps Ribera, fou el principal promotor de l’exposició Nonell 1922 que significà la decisiva revaloració del pintor S'orientà aviat cap a la caricatura, d’una expressivitat simple i directa i molt personal, especialment la centrada en tema futbolístic collaborà a L’Esport Català , El Mundo Deportivo , Xut , El Once , Dicen , etc Exposà a Barcelona, Reus, Tarragona, Lió, Saragossa, Lleida, etc Publicà els records Tot fent memòria 1973

Començà com a dibuixant a L’Esquella de la Torratxa 1915, Papitu 1916 i Patufet 1916 Collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya 1933 i D’Ací i d’Allà Dirigí els setmanaris humorístics esportius Xut 1922 i El Once 1954 Creà “l’avi del Barça” i també treballà com a caricaturista en el cinema, on collaborà amb Cinopolis 1929, La Llanterna Sonora 1931 i Xut , que tenia secció cinematogràfica Treballà a Ràdio Barcelona 1933 i Ràdio Associació de Catalunya Escriví l’obra teatral Ha guanyat el Barça 1949

Començà a Vilanova Esportiva 1926 i fundà amb Manuel Amat la revista literària Prisma 1930-36 Traslladat a Barcelona, collaborà a Films Selectos , Mirador , Xut , La Rambla , En Patufet , L’Esquitx , TBO , El Once , Tururut , etc Tingué una intervenció molt destacada al setmanari infantil Pocholo de València Figurà entre els capdavanters catalans del dibuix d’animació i treballà per a una sèrie de vuit films curts sobre el personatge de Joan Milhomes, projectada en castellà 1940-45 Participà en la realització d' Alegres vacaciones, Polito en el circo i El mago de los sueños

Passà pels tallers de Xavier Nogués i Francesc Labarta Exposà en collectives des del 1929 i es presentà individualment el 1936 Syra Exposà després a París i a Londres i, a la postguerra, de nou a Barcelona sales Caralt, Vinçon, La Pinacoteca, etc Participà en el segon Salón de los Once, de Madrid 1943 Lligat a Sitges, conreà la decoració, la illustració Un día del emperador Tiberio en Capri de González-Ruano, 1945 i el quadre de cavallet, molt especialment en el tema de les flors, que interpreta amb pinzellada centrífuga, hàbil i colorista

Guanyà cinc medalles d’or en els Jocs Paralímpics d’Hivern, dues en eslàlom 1998, 2002 i eslàlom gegant 1998, 2002 i una en supergegant 1998 Participà en el Campionat del Món 2004 en descens, supergegant, eslàlom i eslàlom gegant i guanyà les medalles d’or en aquestes dues darreres proves de la Copa del Món 2004 Es retirà el 2006 i es feu entrenador És professor d’esquí del Consell Comarcal de la Cerdanya i tècnic d’esquí de l’ONCE Rebé la medalla al mèrit esportiu en bronze 1997 i or 2007 Feu el descens al pol Sud per l’Antàrtida

Es presentà el 1948 Amplià estudis becat a Londres, a París i a Roma El 1952 exposà individualment a Londres Autor dels frescs de l’Ateneu Mercantil de València 1953 El 1954 formà part del Salón de los Once orsià Exposà collectivament a Tànger i a Ginebra Fou cridat a treballar a la República Dominicana, i féu diversos murals a Salamanca, Barcelona i València La seva pintura participa de l’expressionisme, l’abstracció i el neofigurativisme Fou un dels principals catalitzadors de la renovació artística valenciana, i fundà l’important Grup Parpalló També conreà el gravat i la ceràmica