Resultats de la cerca

El 1257 era dels Carròs, senyors de Rebollet La muntanya, que separa el marquesat de Dénia de la vall de Pego, és termenal del Verger, Ondara, Benimeli i Beriarbeig

Eren les següents Sogorb, Benaguasil, la Vall d’Uixó, Xelva, Bunyol, Cofrents, Tous, Alberic, Càrcer, Xàtiva, Castelló del Duc, la Vall d’Alfàndec, Gandia, Oliva, Ondara, la Vall de Gallinera, Guadalest, Cocentaina i la Vall d’Elda

D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 17 focs el 1609 de la fillola d’Ondara Depengué de Sagra i pertangué, per tant, a la comanda de Sagra de l’orde militar de Sant Jaume L’església parroquial és dedicada a santa Anna

Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs el 1602 tenia 39 focs de la fillola d’Ondara Formà part, amb Alcanalí, de la baronia d'Alcanalí i Mosquera A la fi del s XVI hi fou bastida l’església de Sant Joan

Es troba a l’esquerra del Girona, aigua avall de Mira-rosa Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs Lloc de moriscs de la fillola d’Ondara, tenia 22 focs el 1609

Debutà el 1953 i rebé una primera alternativa a València el 1957 Després d’haver tornat a novillero , en rebé una altra, a Ondara Marina Alta, el 1966 Es retirà abans del final de la dècada Fou el primer director de l’Escola Taurina de València 1983-2005

L’església depenia de Verger Lloc de moriscs 24 focs el 1609, depenia de la fillola d’Ondara Fou municipi independent fins l’any 1971, que es fusionà amb Setla i Mira-rosa poblacions que dins el Marquesat pertanyien a la mateixa jurisdicció, i per això eren conegudes pels Llocs

Ordenat de sacerdot el 1880, passà 1893 a la Companyia de Jesús Treballà en la fundació de caixes d’estalvis a Pego, Alzira, Alberic, Oliva, Ondara i Gandia, ciutat on residí molts anys i on fundà la “Revista de Gandía” Creà 1909 la Colònia Sanatori de Sant Francesc de Borja, llebroseria situada a Fontilles la Vall de Laguar, Marina Septentrional

D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 12 focs el 1609 de la fillola d’Ondara Depengué de Dénia i després de la rectoria de moriscs del Ràfol d’Almúnia 1535 Fou de la senyoria de la família Pasqual, que el 1611, després de l’expulsió dels moriscs, atorgà nova carta de població Formà municipi amb Sanet en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal i, definitivament, des del 1834 amb el nom actual

Situació i presentació El municipi de Cervera, de 55,19 km 2 , és situat al sector meridional de la comarca de la Segarra El terme de Cervera, però, no ha estat sempre tan extens Fins el 1972 el municipi tenia una extensió de 38,0 km 2 , i comprenia, a més de la ciutat de Cervera, cap del municipi homònim i de la comarca de la Segarra, el poble de Vergós de Cervera i la quadra de Monells Aquest any li fou agregat l’antic municipi de la Prenyanosa, de 17,2 km 2 , del qual formaven part, a més del poble de la Prenyanosa, els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa i les caseries de…