Resultats de la cerca

Els organismes productors fotosintetitzadors ocupen la base de la piràmide Per sobre d’aquests hi ha successivament les diverses menes de consumidors fitòfags, carnívors depredadors d’herbívors i carnívors depredadors de carnívors Cada nivell tròfic de l’ecosistema es manté mercès a l’energia que obté del nivell immediatament inferior cada nivell tròfic té una producció més gran que el seu nivell immediatament superior i més petita que el seu nivell inferior, ja que cada nivell superior és explotat amb menys intensitat, cadascun determinat per la seva biomassa i la seva producció…

El procés consisteix en una anàlisi de les dades recollides sobre els organismes morfològiques, moleculars, etològiques, ecològiques, etc per tal d’obtenir un o més arbres filogenètics que constitueixin la millor estimació possible de les veritables relacions filogenètiques A l’hora d’escollir entre les diverses hipòtesis alternatives obtingudes arbres filogenètics, hi ha diferents criteris Els mètodes més utilitzats per a fer-ne l’elecció, entre d’altres, són la parsimònia, la màxima probabilitat, la inferència bayesiana i les distàncies entre valors de caràcters

Morfològicament es caracteritzen per tenir, en llur forma ancestral, un únic flagel, que després molts dels descendents perderen de manera secundària A nivell molecular, presenten la fusió de tres gens concrets implicats en la síntesi de pirimidines, els quals es troben separats en tots els altres organismes eucariotes i en els procariotes Dins els uniconts hom troba els animals, els fongs i les amebes

Així, la interacció de diversos factors, com les variacions climàtiques, l’aparició de noves mutacions, la desaparició de poblacions, etc, han fet possible l’ocupació de nous nínxols ecològics per cada grup diferenciat d’organismes Això ha afavorit la proliferació de formes molt diverses, sobre les quals actua la selecció natural i romanen limitades per les espècies més adaptades al medi

Especialment, quan es consideren limitades, per simplificació, a les relacions lineals entre un nombre petit de nivells tròfics, cadascún dels quals obté aliments de l’inmediatament inferior i en cedeix a l’inmediatament superior En la realitat aquesta simplificació no es produeix mai, i les relacions tròfiques entre els organismes d’un ecosistema són més complexes una mateixa espècia es pot comportar com a pertanyent a més d’un nivell tròfic, i aquests es poden multiplicar La cadena alimentària és anomenada també a vegades xarxa alimentària , quan hom té més o menys en compte…

Si la competència es fa entre membres d’una mateixa espècie hom parla de competència intraspecífica , i si es fa entre individus de diferents espècies hom parla de competència interespecífica En tenir lloc entre organismes de diferent espècie, es produeix el fenomen de selecció natural dels individus més aptes, fet que constitueix un dels mecanismes evolutius

En la pràctica, la presència d’aquests organismes és considerada com un sistema indicador dels diferents graus de pollució de l’aigua Segons la quantitat de matèria orgànica, hom parla d’organisme oligosaprobi, mesosaprobi i polisaprobi

L’anàlisi de l’existència de flux genètic i la seva quantificació és un dels objectes d’estudi de la genètica de poblacions, ja que el bescanvi gradual de gens altera les freqüències allèliques de les poblacions d’organismes implicades

En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es…

S'assigna com a tasques principals la creació i el manteniment a tots els països d’un moviment d’opinió a favor de les llengües i cultures amenaçades i desenvolupa una acció en aquest sentit prop dels governs i dels organismes internacionals Iniciada als països escandinaus, al seu primer congrés 1964 fou elegit secretari general el principal inspirador, P Naërt, al qual succeí de fet el piemontès G Burat N'han estat presidents S Espriu, J Triadú i Jordi Costa, i secretari territorial a l’Estat espanyol Heribert Barrera, succeït per J Pou Celebrà un congrés a Barcelona pel juliol del 1978