Resultats de la cerca
Es mostren 1566 resultats
vinyeta
Arquitectura
Ornamentació característica de l’arquitectura gòtica consistent en un dibuix de fulles i circells filigranats.
redoblament
Música
Efecte característic del tambor, similar al tremolo, produït per la batuda ràpida i alternada de les baquetes.
Vegeu ornamentació
cristall de roca
Cristall de roca
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat cristal·litzada de quars, transparent i incolora, que es presenta generalment en forma de cristalls prismàtics de cares romboèdriques.
Des de l’antiguitat ha estat emprat com a pedra preciosa i d’ornamentació hom l’empra, actualment, en instruments d’òptica i d’electrònica
Antoni Guerau
Pintura
Pintor reial.
Documentat del 1425 al 1432 És autor de la pintura i l’ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València
Guilhèm Nauroza
Literatura
Poeta occità, de nom real Guillaume Lévefaude.
Autor de poesia rural, ha publicat Cants d’un grilh 1925 i Gavèla de cants 1954, reculls de poemes despullats d’ornamentació però interessants per llur frescor i llur sinceritat
torii
Arquitectura
Element arquitectònic que pren una forma semblant a la lletra grega pi (π) i que serveix d’ingrés als recintes dels temples japonesos.
A vegades n'hi ha més d’un al temple d’Inari n'hi ha 400, i fins i tot arrenglerats, formant una espècie de pòrtic Generalment són de fusta i sense gaire ornamentació
Jacques François Blondel
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista francès.
El 1739 obrí a París una important escola d’arquitectura Acadèmic el 1756 i teòric influent, defensà la puresa clàssica enfront del nou gust per l’ornamentació És autor de la plaça d’armes de Metz
singerie
Art
Dibuix o pintura que representa simis.
Aquest tema iconogràfic fou posat de moda per l’estil Lluís XV com a element decoratiu del mobiliari o de l’ornamentació d’interiors N'és un dels millors exemples un saló de l’Hôtel de Rohan a París
disminució
Música
Tipus d'ornamentació melòdica basada en la substitució dels valors llargs per passatges amb figures més breus.
Fou un procediment molt utilitzat durant el Renaixement i el Barroc per a realitzar variacions melòdiques, que tant podien ser escrites com improvisades Els exemples més clars d’aquest tipus d’escriptura es poden trobar a Espanya, en les gloses i diferencias segle XVI, i a Anglaterra, en les divisions segles XVII i XVIII