Resultats de la cerca

El pacifisme, fonamentat de bon principi en idees religioses, es remunta al segle XIX, amb la creació de societats per a la pau a Nova York 1815, Londres 1816, París 1821 i Ginebra 1830 El 1843 se celebrà a Londres el primer congrés internacional per a la pau A la fi del segle XIX el moviment pacifista rebé un nou i definitiu impuls en ésser incorporades les tendències pacifistes a l’ideari dels partits socialistes i de les organitzacions obreres, que preconitzaren la supressió del servei militar obligatori i el desarmament de les potències Creada a Berna 1892 l’oficina…

Oficial durant la Primera Guerra Mundial, fou després pacifista convençut Emigrà a França 1932 i més tard als EUA La seva obra versa sobre els ideals d’agermanament i de pau entre els homes Conreà sobretot el teatre, la novella i el discurs, dins el qual cal esmentar Rede an die Deutschen ‘Discurs al poble alemany’, 1948

Casada amb l’escriptor Arthur Gundaccar von Suttner Coneguda pacifista, esdevingué famosa amb la novella Die Waffen nieder ‘A baix les armes', 1889, traduïda gairebé a totes les llengües europees Rebé el premi Nobel de la pau el 1905, i fou nomenada presidenta del Buró Internacional per la Pau, a Berna El 1909 publicà les seves memòries

El 1943 fou empresonat per la seva actitud pacifista Atret pel marxisme, el 1947 ingressà al partit comunista, que deixà el 1964 Ambientades en el Japó de la postguerra, les seves novelles, entre les quals Kurai e ‘El quadre negre’, 1946, Shinkû-chitai ‘Zona de buit’, 1952 i Hokai kankaku ‘Sensació de catàstrofe’, 1952, palesen una clara intenció antimilitarista i antiautoritària

Utilitzà també els noms de Kaspar Hauser, Peter Pranter, Theobald Tiger i Ignaz Wrobel Collaborador de la revista Die Schaubühne , emigrà a Suècia 1929, on se suïcidà Fou pacifista radical De la seva obra cal destacar la novella Schloss Gripsholm ‘El castell de Gripsholm’, 1931 i la producció poètica, de marcat accent satíric El seu estil recorda sovint el de les obres de cabaret

Reivindica el dret d’autodeterminació i la idea dels Països Catalans, es defineix pacifista i ecologista, treballa per desenvolupar la consciència nacional dels joves i se situa a l’esquerra de CDC, a la qual dóna un suport crític N'han estat secretaris generals Ramon Camp —fins el 1982—, Joan Oliveras 1982-84, Enric Ticó 1984-86 i Lluís Recoder, i publica des del 1982 la revista “Seguem”

Diputat del partit d’esquerra democràtica EDA, atacà la política d’introducció de bases nord-americanes a Grècia Assassinat a la sortida d’un míting pacifista probablement amb la complicitat del govern i, fins i tot, de la cort, la seva figura, esdevinguda heroica, agrupà les forces democràtiques d’oposició en un partit, anomenat dels “lambràkides”, presidit pel compositor MTheodorakis, i inspirà el film Z , de Costa-Gavras

Simbolista al començament, amb obres com Mec i slovo ‘L’espasa i la paraula’, 1917, Sv'ataja sv'atykh ‘Sancta sanctorum’, 1922, esdevingué realista després de la Revolució d’Octubre i publicà Miloserdije Marsa , ‘La misericòrdia de Mart’, 1923 i pacifista Bič božij ‘L’assot de Déu’, 1927 Publicà també algunes obres de crítica contra el feixisme, com Kholera ‘El còlera’, 1935 Escriví un gran nombre d’articles de crítica literària

La seva obra, centrada principalment en la temàtica psicològica — Geheimnisse einer Seele ‘Misteris d’una ànima’, 1926, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1928— i social — Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Kameradschaft ‘Companyonia’, 1931—, és el pont entre l’expressionisme i el naturalisme alemanys Dirigí encara el film pacifista Westfront 1918 ‘Front de l’oest 1918’, 1930, el projueu Der Prozess ‘El procés’, 1947 i Der letzte Akt ‘El darrer acte’, 1955, sobre la caiguda del III Reich

Fou bisbe de Frejús 1698 i preceptor de Lluís XV, sobre el qual influí decisivament Fou nomenat cardenal i ministre d’estat 1726, i dirigí la política francesa fins el 1743 La reforma fiscal i la millora de les comunicacions li permeteren una nova projecció econòmica que menà a una estabilització del país S'oposà als jansenistes i als parlamentaris i practicà una política exterior pacifista, tot i que hagué d’intervenir en les guerres de successió de Polònia i d’Àustria