Resultats de la cerca

Format a Llotja i a acadèmies lliures amb Nicanor Vázquez Residí un temps a París Participà en collectives barcelonines des del 1906 El 1915 concorregué a una internacional de San Francisco de Califòrnia Exposà individualment des del 1916, a Barcelona Conreà l’oli, l’aquarella i el dibuix i es caracteritzà per un paisatgisme simple i convencional Collaborà amb pseudònim com a dibuixant en diverses publicacions

Format a Llotja, exposà a la Internacional de Barcelona i fou premiat a les Nacionales de Madrid del 1920 i del 1924 Especialitzat en un paisatgisme que sovint fa pensar en Corot i no mancat de sensibilitat, assolí renom en les seves exposicions a La Pinacoteca de Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona Publicà el tractat didàctic La pintura de paisaje 1948

Deixeble de Martí i Alsina, completà estudis a Roma Fou premiat en exposicions oficials de Madrid 1864 i 1866, Barcelona 1871 i Le Havre 1872 Conreà preferentment un paisatgisme relacionat amb l’escola d’Olot Vers el 1866 li fou prohibida la publicació d’una collecció de litografies que intitulà La juventud pintada por sí misma Els museus d’art de Barcelona i diverses colleccions particulars en conserven obres

A quinze anys anà a Roma, on s’acostà a la pintura de vistes classicistes i pintoresques d’Andrea Locatelli Anà a Florència 1730 i a Venècia 1732, a estudiar-hi els grans mestres, però sempre es dedicà al paisatgisme Les seves teles reflecteixen un idíllic món d’Arcàdia, lluminós i acolorit Paisatges fantàstics , 1746, Windsor Castle La fugida d’Egipte , Venècia, Accademia, que obtingué un considerable èxit, sobretot a Anglaterra

Format a l’Ateneu Obrer, al Cercle Artístic de Sant Lluc —on fou deixeble de JLlimona— i a Llotja Residí a París des del 1906 hi exposà als salons i conreà un paisatgisme postimpressionista Església de Channevières , 1918 En retornar participà en les Exposicions d’Art de Barcelona dels anys 1919, 1920 i 1921 i es féu ressò de l’estètica noucentista en quadres de figura, com Repòs 1921

Deixeble de Benet Mercadé Participà tímidament de la inquietud dels seus companys de la generació postmodernista, conreant un paisatgisme líric influït per l’impressionisme que anà repetint sense gaires variacions al llarg de la seva vida Exposà periòdicament a Barcelona des del 1903 Sala Parés, sovint amb temes del Gironès Concorregué a collectives a Barcelona, Madrid, París, Brusselles, Viena i Buenos Aires Conreà també l’escenografia i la pintura decorativa

Deixeble de Modest Urgell Concorregué a diverses exposicions barcelonines i es dedicà preferentment al paisatgisme i la pintura de flors Feu també països de ventalls Fou membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya Al seu taller de pintura decorativa i publicitària s’inicià Antoni Clavé El seu fill Lluís Tolosa i Giralt , també pintor, reuní una important collecció d’indumentària i arts sumptuàries, que llegà a la Diputació de Barcelona 1973

Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista El seu fill Antoni Ribas i Prats Palma, Mallorca 1883 — son Marroig, Deià 1931, també pintor, s’acostà més a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats

Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic

Treballà a Sabadell Fou el principal promotor del grup anomenat Gallots, que, en contacte amb el polonès Morvay, i a París amb Larionov i Natlja Gončarova, donà lloc, el 1960, a l’art-esdeveniment Després de manifestacions de pintura efectuades al carrer, a París, a la porta del Louvre, els Gallots feren enormes composicions a la plaça d’Urquinaona i a la plaça de Catalunya, de Barcelona, emprant gallines sucades en pintura, que després deixaven llurs empremtes sobre la tela Conreà també el retrat i el paisatgisme