Resultats de la cerca

La serra de Borriol , un dels límits septentrionals de la Plana de Castelló i que constitueix, amb les serretes de la Magdalena, els contraforts meridionals de les muntanyes del desert de les Palmes, és termenal amb el municipi de Castelló La vegetació natural ocupa els sectors més muntanyosos és formada per boscs de pins, d’alzines i de roures i per pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 26%, que produeix taronges i hortalisses El principal conreu és el de garrofers, seguit del d’oliveres hom conrea també ametllers i cereals Predomina el règim d’explotació directa La…

És drenat per la capçalera de la rambla de la Pobla o de la Pobleta del Riu , que aflueix per l’esquerra juntament amb la de Cabanes a la rambla de la Viuda El sector forestal té unes 700 ha de pinedes L’agricultura és bàsicament de secà, amb 920 ha de cereals, garrofers, vinya i ametllers només hi ha 15 ha d’horta Part important de la població activa ha hagut de recórrer a l’emigració temporera o al treball industrial a d’altres centres de la comarca, fins que darrerament s’han installat diverses indústries taulells El poble 710 h agl 2006, poblatins o poblaïns 298 m alt és a ponent de la…

Comprèn les famílies de les palmes, de les ciclantàcies i de les lemnàcies

És un tipus d’espàdix i és característic de la família de les palmes

Alguns autors els atribueixen —sense fonaments seriosos— les cultures clàssiques d’El Tajín, de Las Remojadas i de Veracruz o dels jous, les palmes i les destrals

Forma el contrafort més septentrional de la serra del Desert de les Palmes, a la qual l’uneix el coll de Cabanes 305 m alt i la Maigmudella

Típicament són arbres que consten d’un tronc o estípit simple i esvelt, coronat per un plomall de fulles grosses, pinnatisectes o palmatisectes

Ordenat de sacerdot el 1948, fou rector de la parròquia de Vilafranca de Conflent, on exercí fins el 2006 i en remodelà l’església de Sant Jaume Especialista en heràldica rossellonesa, publicà estudis a les revistes CERCA , Conflent , etc i fou autor de nombroses monografies sobre pobles i esglésies del Conflent Fou condecorat amb l’Orde de Cavaller de les Palmes Acadèmiques

Oberta a una façana marítima d’uns 70 km entre la serra d’Irta i la d’Almenara, arriba per l’interior a Talaies d’Alcalà, la rambla de la Viuda afluent del Millars per l’esquerra i la serra d’Espadà Les terres perifèriques apareixen fragmentades en contrades i rodalies, que fan de transició a les comarques circumdants Així, la serralada del Desert de les Palmes presenta alguns caràcters del Baix Maestrat el pla de l’Arc, de l’Alt Maestrat i l’Alcalatén la serra d’Espadà, que accidenta la rodalia d’Onda i la vall d’Artana, de l’Alt Millars i l’Alt Palància Només amb el Camp de Morvedre la…